Dimarts, 14 de març, comença el nou judici a la Mesa del Parlament que presidia la Carme Forcadell. El Suprem en va dictaminar la repetició quan va acceptar parcialment el recurs que li vam presentar, assumint que no es va garantir el dret a un judici just en no garantir-se la imparcialitat de la totalitat del tribunal que ens va jutjar. Dos dels tres jutges tenien prejudicis evidents i evidenciats per jutjar-nos, efectivament.
Dimarts i dijous, doncs, repetirem els arguments amb què hem defensat els darrers 7 anys la nostra actuació com a membres de la Mesa en al·legacions, recursos i declaracions tant en la instrucció al TSJC i al Suprem, com al primer judici al TSJC.
Especialment un, un que és previ a tot, que els nostres advocats no han parat de repetir i que hem insistit en les darreres paraules que hem exercit en instrucció i judici: en les nostres funcions com a membres de la Mesa del Parlament, ens emparava la prerrogativa de la inviolabilitat parlamentària.
La inviolabilitat parlamentària no és un privilegi personal, és una garantia imprescindible, consubstancial, en l’exercici del càrrec, que protegeix legalment de la fiscalització judicial penal les opinions expressades i els vots emesos pels diputats en compliment de la seva funció. No ens haurien d’haver jutjat ni una ni dues vegades penalment pels nostres actes i vots en els òrgans parlamentaris. Perquè preservar la llibertat política i el dret dels parlamentaris a opinar i a votar lliurement sense censura prèvia és una funció de la Mesa, i si a la Mesa se la mediatitza com va fer el TC, s’estan vulnerant aquests drets dels diputats per part interposada. En aquesta estratègia barroera del TC de demanar ambiguament, generalitzadament, a la Mesa de censurar actes parlamentaris no només hi ha covardia, arbitrarietat i un atac a les bases del parlamentarisme, sinó que, juntament amb els membres de la Mesa, és la inviolabilitat parlamentària el que es jutja.
1 
