Que Rodalies ha tingut una manca d’inversió durant molts i molts anys és evident i ara tothom ho reconeix en públic. Malgrat els diferents colors dels partits polítics que han governat Espanya, la inversió promesa ha estat insuficient i la seva execució ínfima, i s’ha dedicat gran part del pressupost a l’AVE i a les Cercanías de Madrid. El resultat és que la xarxa ferroviària dirigida per l’Estat a Catalunya, infraestructures i trens, ha quedat obsoleta, malmesa, insegura i impròpia d’un territori altament industrialitzat i de gran mobilitat de persones i mercaderies.
Mentrestant, què han fet els diferents partits polítics catalans, de tots els colors ideològics, que han governat Catalunya, sols o amb coalició? Res significatiu. Els podem dir irresponsables o incompetents? Segur, però aquesta no és la qüestió més important. La qüestió substancial és que el Govern de Catalunya, governi qui governi, no és competent en Rodalies. I com se li diu a algú que no és competent? Doncs, incompetent. Qualsevol govern de la Generalitat autonòmica serà incompetent. Renfe i Adif (és a dir l’Estat espanyol) són els qui manen en la inversió del material rodant, les vies, les estacions, el personal i en tota la nostra infraestructura ferroviària. Així de clar i senzill.
La Generalitat autonòmica és incompetent per definició. Només amb un estat propi, el català, podrem decidir sobre quin tipus de ferrocarril ens cal, quins recursos hi posem i el calendari d’execució. Els camins intermedis de crear una empresa mixta (i amb majoria estatal) és un pedaç que no resoldrà res. Al contrari, ens farà còmplices del desastre sense tenir la capacitat executiva de decisió.
I aquesta incompetència estructural de la Generalitat autonòmica -cal insistir-hi: governi qui governi- és palpable en la resta de sectors econòmics. Ho hem constatat amb la pagesia i la seva reivindicació del comerç de proximitat; el sector pesquer, que tot i la constatació científica que els caladors de pesca estaven en bon estat no se’ls ha escoltat i han restringit la captura fins a ofegar molts patrons d’embarcacions.
Ha estat el ministre de torn qui ha defensat arreu uns interessos generals (barrejant-hi l’agricultura intensiva del sud de la península i la pesca d’alçada del cantàbric) amb les particularitats catalanes del petit agricultor o del pesquer del Mediterrani. La Generalitat no hi ha tingut ni veu ni vot, perquè senzillament, com en altres casos, no té cap competència, és a dir, és totalment incompetent. Trobaríem més exemples com l’apagada elèctrica, els ports, els aeroports, les telecomunicacions, la immigració, l’habitatge, l’energia en general, els cabals dels rius… i podríem continuar.
Les aparicions del conseller o consellera de torn per donar explicacions i fer veure que poden gestionar alguna cosa, és un exercici patètic d’incompetència i de vergonya. Se’l podrien estalviar i que únicament surti el ministre a donar la cara. Hem de ser conscients d’una vegada per totes que, sent una autonomia d’un altre estat, mai no podrem decidir cap de les qüestions realment importants que afecten el nostre dia a dia com a ciutadans de primera que som i la competitivitat com a nació. Només hi ha un camí que ens atorgui la competència plena: la independència. Aleshores sí, podrem jutjar qui és més competent dels qui vulguin governar-nos. Mentrestant la Generalitat de la Catalunya autonòmica serà incompetent per definició.
