Quan les coses van de baixa i regna el desconcert i el desànim en les files de l’independentisme, sempre arriba el PP al rescat, com un elefant entrant en una cristalleria. Ha passat de nou amb el català a Europa. La mesura d’oficialitzar l’ús del català a la Unió Europea tornava a ser sobre la taula, i els socialistes espanyols multiplicaven les seves cares amables, o forçadament amables, per mirar de complir l’enèsima promesa oblidada. Doncs en el moment just, quan ja s’havia convocat la reunió per tornar a plantejar la cantarella impossible, desembarquen els toreros populars, treuen la capa i l’espasa i les banderilles, i proven d’engegar-ho tot a rodar. Per si de cas algun català ingenu encara s’havia fet il·lusions sobre la nostra llengua a les institucions de Brussel·les.
La campanya, de tan descarada és inimaginable, perquè hi ha destacats líders del PP que abracen sense gens de vergonya l’operació dinamitera. Us imagineu un dirigent lituà fent campanya contra l’oficialitat del lituà, o un grec contra l’idioma grec, o un flamenc contra el neerlandès? Doncs en això el PP també is different. Hi ha polítics, alguns d’ells catalans, que ara mateix estan fent el possible per rebentar la normalitat del català a Europa. I això no està succeint pas en l’època de Felip Vè, no; en la de Felip VIè, en ple segle XXI. De passada ens recorden com actua l’Espanya profunda, la que guanya les guerres civils i els debats a les institucions de la UE. Que ningú no es pensi que amb els socialistes, que actuen sota pressió, resoldrem res; quan aparegui la més mínima llum d’esperança, ressuscita el PP per recordar-nos que no hi ha ni llum ni esperança.
Els arguments esgrimits pels personatges populars ja no sé si fan plorar o riure. D’entrada, diuen que el govern socialista de Sánchez està polititzant el tema. Ja hi som. Ells no, i ara, de cap de les maneres… ells actuen per pur criteri científic i avançats criteris sociolingüístics. Ah, i també actuen per desinterès altruista, perquè ja se sap, això costarà molts diners i tal i tal (es veu que els traductors de les altres llengües penquen de gratis). El senyor Feijóo i els seus mariatxis –alguns d’ells ben catalans, insistim-, admeten sense cap rubor que es dediquen a fer trucadetes als seus homòlegs europeus per tal de torpedinar la feixuga i onerosa llengua catalana, tot explicant que el PSOE només actua per interès polític, perquè ho han pactat amb l’independentisme català a canvi de col·locar-se en posicions de poder, i etcètera. Recordem que ells no, res a veure; els capitostos del PP esclafen el català perquè són uns quixots idealistes.
Una altra motivació que esgrimeixen, d’aquelles de treure’s el barret, és que l’oficialitat del català no resoldria el problema de fons que té Catalunya amb la llengua. Suposo que els problemes de l’espanyol o del francès o de l’alemany sí que van quedar resolts quan els van incloure al catàleg oficial, i que per això les van acceptar. En canvi, la mateixa màgia, pel que sigui, no funciona amb el català. Caram caram, i jo que em pensava que arribaríem xerrant el nostre idioma a Estrasburg i es faria la llum. En fi, sumem-hi un cinisme colossal, quan els PPeros al·leguen que el més transcendental són les polítiques que fem aquí per augmentar l’ús social de la llengua. Arribats a aquest punt, un servidor comença a repassar les polítiques que fa el PP respecte a la llengua catalana, les mesures que ha ideat, proposat i dissenyat per tal de resoldre l’ús de la llengua, i senyores i senyors, acabo de seguida. Només me n’apareix una, a la llista; dinamitar el català tant a Catalunya com a Europa. Començant per la pressió a les escoles i acabant amb les potineries judicials.
La cirereta dels populars, és alertar tot esverats que l’oficialitat pot comportar que altres estats d’Europa hi incloguin altres llengües esquifides, fet que complicaria enormement el funcionament de la mateixa Unió Europea. Ui sí, ara ens preocupa que l’occità i el sard facin tremolar els fonaments que van assentar Schuman, De Gasperi i Adenauer. És que amigues i amics, tothom sap que els bitxos petits són els més desestabilitzadors. Com tothom sap que va passar en el precís instant que es va admetre l’irlandès gaèlic al llistat de llengües oficials de la UE. Un terratrèmol, tu. Encara no se n’han sortit. Un daltabaix en unes institucions que els populars estimen amb passió, massa passió per deixar que el català ara les amenaci en la seva línia de flotació.
En fi, que ens ho tornarem a confitar, això del català a Europa. I amb una mica de sort, a algun grapadet de persones els caurà la bena dels ulls i podran entendre que, fins que no siguem lliures, i no cal dir lliures de la caverna espanyola, no podrem ser qui som. Ni a Brussel·les ni a Barcelona. Per tant encoratgem als prohoms del PP, sobretot els catalans, perquè ens donin moltes i grans lliçons d’auto-odi i ens demostrin l’autèntica via. Veig que progressen adequadament. I nosaltres al racó de pensar i d’esperar, tot sospirant que algun dia no massa llunyà, tornem a viure millor… contra el PP. La millor factoria del món mundial a l’hora de fabricar independentistes catalans.
