Perquè després diguin que la paràlisi de les institucions és característica de les democràcies poc consolidades, ens arriba des del país del món que primer va reconèixer la força normativa de la Constitució una demostració de què sense lleialtat a la norma suprema qualsevol sistema polític pot fer fallida. La inèdita situació de bloqueig que s’ha repetit fins a 14 cops als Estats Units d’Amèrica en la votació a la presidència de la Cambra de Representants poc té a veure amb el pes dels dos grans partits polítics, el demòcrata i republicà. En canvi, sí que han estat protagonistes el PSOE i el PP a Espanya, pel públic i notori mercadeig al voltant de les candidatures al Consell General del Poder Judicial i el Tribunal Constitucional, on els parlamentaris quedaven anul·lats en presència de Bolaños i González Pons, que, parlant de tu a tu, han fet tots 350 diputats irrellevants.
Els republicans rebels, la major part trumpistes malgrat Trump, han argumentat que el que justificava la manca d’acord era la força de la democràcia enfront de les pressions de les estructures de partit, i en certa manera s’ha de reconèixer que en més d’un segle no s’havia palesat com en aquest moment el que pot arribar a significar la prohibició del mandat imperatiu com garantia de l’activitat dels parlamentaris enfront dels seus electors. Tanmateix, a la vegada ha demostrat que més enllà del mandat representatiu, cada congressista en un sistema de candidatures uninominals com ho són els de tradició anglosaxona, no és del tot lliure perquè malgrat poder escapar de la partitocràcia, no pot deixar de recordar els electors que l’han dut el càrrec.
La nostra Constitució prohibeix el mandat imperatiu dels diputats, però els diputats obeeixen la disciplina del grup parlamentari, que és la disciplina del partit. Fins a la 15a votació a la Cambra de Representants dels Estats Units s’ha escenificat una pugna entre les estructures i la llibertat parlamentària. Lliçons com les impartides per Alexis de Tocqueville en el seu La democràcia a Amèrica just abans de la Revolució Francesa, lliçons per tenir en compte i per reflexionar en el nostre sistema de democràcia representativa que no compta amb els representants.
8
2
