La COP28 s’ha escalfat de debò. La cimera mundial del canvi climàtic, o Conferència de les Parts ha fet honor al seu nom i ha destapat les vergonyes d’aquesta organització. Sobretot, han transcendit els escàndols de la seva actual edició a la ciutat de Dubai. Tot plegat era d’esperar, direu, vist com se les gasten als Emirats Àrabs Units. Però ens imaginàvem que els responsables mirarien de passar de perfil i farien el que sempre han fet tants altres líders mundials: armar-se de retòrica i preparar-se per tornar a casa sabent que no aplicarien gairebé res del que acordessin. Aquesta vegada, en canvi, cal agrair la franquesa del màxim representant de la cimera. El cas que ha sortit a la llum supera totes les previsions.
El soldà Ahmed al-Jaber, destacat xeic dels Emirats Àrabs Units i president de la festa, es va despenjar fa uns dies declarant que no hi havia ciència que demostrés la necessitat de reduir els combustibles fòssils a l’hora de combatre l’emergència climàtica. Les declaracions són de fa uns dies, però han transcendit fa poc, atès que es tractava d’una trobada a porta tancada. El prohom, que és un dels grans empresaris petroliers del món, va assegurar que l’abandó del petroli no era factible, ja que portaria la humanitat de retorn a les cavernes. És clar que va fer aquestes afirmacions en una reunió on l’estaven posant entre l’espasa i la paret, i l’home es va encendre. També és veritat que un petrolier pot tenir les opinions que vulgui, i que fins i tot és comprensible que adopti tocs negacionistes sobre el canvi climàtic —s’hi juga el negoci—.
El que no s’entén de cap manera és que les paraules surtin de la boca del president de la cimera mundial més ecològica de la terra. I que digui coses en flagrant contradicció de les que asseveren les Nacions Unides i el seu secretari general, Antonio Guterres, que són els patrons permanents de la conferència. El príncep àrab s’ha cobert de glòria i ha donat munició a tots els que protestaven que Dubai no era el millor lloc per celebrar la cimera. Els Emirats depenen des de fa temps del negoci del fuel, i a sobre l’aristòcrata en qüestió no és cap ànima lliure; està íntimament lligat a la casta dirigent del país, i ell en persona és el primer executiu d’ADNOC, la companyia estatal de petroli. De fet, al-Jaber no ha desmentit en cap moment que exploti la cimera per fer negocis i tancar contractes milionaris de combustibles fòssils.
Estava cantat que això podia passar; l’ONU va creure que era bona idea atraure la indústria petroliera a tenir un rol protagonista en la trobada, i obligar-la a tancar compromisos pràctics que allunyessin el perill actual del sobreescalfament. El tret els ha sortit per la culata, i ara els grans debats de la cimera se centren en el president de la cita i les seves paraules, per dir-ho d’alguna manera, esquitxades de quitrà. Els científics de mig món han sortit en tromba a proveir de dades científiques sobre l’efecte hivernacle i la seva connexió amb l’ús de fuels. Al-Jaber s’ha defensat tot al·legant que ell només demana que els científics l’ajudin amb dades i amb solucions concretes.
El problema és que al segle XXI aquest terreny, com d’altres comparables, queda fora dels espais opinables. El que ha dit el xeic, i que deu recitar cada dia al seu despatx d’algun gratacel de Dubai, s’interpreta com a inadmissible. Les coses que deu dir l’home en privat no són permeses en públic, i menys si vols representar la lluita contra el canvi climàtic. És possible que el magnat estigui una mica tip del to rondinaire i quasi religiós que adopten moltes de les protestes sobre el medi ambient. S’entén, i hi ha empresaris que ho expressen lliurement –no diguem en els cercles del món del petroli. Ara bé, si vol tenir aquesta llibertat i deixar anar amb sinceritat les seves discrepàncies, no pot anar de Greta Thunberg, ha de triar. O anar a missa o repicar.
