La crisi que viu Esquerra Republicana arran dels resultats electorals del passat 12 de maig no és nova en la seva història contemporània. Aquesta sacsejada interna d’ara recorda a la lluita que hi va haver en el passat entre els partidaris de Josep-Lluís Carod-Rovira, els de Joan Puigcercós, els de Joan Carretero i els d’Uriel Bertran, i que va acabar amb tots quatre fora del partit i amb els republicans amb 10 diputats al Parlament dels 21 que tenia. Això era l’any 2010. Ara, després de la desfeta electoral, s’han quedat amb 20 dels 33 que tenien, però disposen de la clau de la governabilitat a Catalunya, i hauran de decidir entre tres opcions que hi ha damunt del taulell. Una clau enverinada perquè cap de les tres és còmoda per a ERC, però els republicans hauran de triar amb un ull posat en el procés intern que s’allargarà fins a finals de novembre, quan se celebrarà el congrés extraordinari.
La primera opció que tenen, i potser la més fàcil d’assumir a curt termini, però que a la llarga pot passar factura, és facilitar una investidura del líder del PSC, Salvador Illa. Això els situaria a l’oposició i el partit comptaria amb un cert marge de per recompondre el seu projecte polític. Aquesta opció, com ja han apuntat els comuns, podria permetre que els republicans disposessin de la presidència del Parlament amb una Mesa que no tindrà majoria independentista. La segona opció és quedar-se al marge de la negociació i obligar el PSC a entendre’s amb les forces unionistes o, per contra, hi hagi un avançament electoral. Aquesta opció encara més dolenta que la primera per als republicans, que participaran de les negociacions de la investidura. Unes noves eleccions enmig d’un procés intern per renovar la direcció i sense candidat clar podria suposar un daltabaix de magnituds incalculables per a la formació republicana.
La tercera opció és la que planteja el president a l’exili i candidat de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, que es vol presentar a la investidura i negociar un govern de coalició amb Esquerra Republicana. Puigdemont vol comptar amb els suports dels 55 diputats d’ambdues formacions, perquè la CUP ja ha baixat d’aquest vaixell, però necessita l’abstenció del PSC. Aquesta via a hores d’ara sembla ciència-ficció perquè Salvador Illa ja ha descartat fer president Puigdemont i la CUP, per la seva banda, ja ha baixat d’aquest vaixell i ha demanat al candidat de Junts “no vendre fum” amb opcions que “difícilment serviria per a avançar en clau social ni d’independència”. Aquesta és tan legítima com qualsevol altra, però el problema és que, a hores d’ara, sembla impossible si els socialistes “no rebaixen dues marxes”.
Sigui com sigui, les negociacions dels republicans per a la investidura estaran coordinades per Marta Rovira, però qualsevol decisió que adopti la direcció del partit haurà de ser validada per la militància en una consulta electrònica. Així, doncs, el futur de Catalunya torna a estar en les mans de la militància d’una formació com ja va passar l’any 2016 quan la CUP va enviar Artur Mas a la “paperera de la història” i va investir Puigdemont. Si ERC opta per fer Illa president, Junts disposarà d’una legislatura per fer oposició i intentar bastir una alternativa real de govern de cara a la pròxima contesa electoral. I si hi ha repetició electoral, Junts podrà passar el rasclet.
