La catalanitat no ha tingut reciprocitat plena mai

"Amb la reciprocitat ens juguem alguna cosa més que prémer els botons del comandament de la TV per a elegir un canal o un altre"

El domini lingüístic del català s’estén per tota Catalunya, incloent-hi la Catalunya del Nord i la Franja de Ponent, Andorra, les Illes Balears i Pitiüses, la ciutat de l’Alguer -on també s’anomena alguerés-, la major part del País Valencià – on rep majoritàriament la denominació de valencià- i el territori del Carxe, a la Regió de Múrcia. És a dir, un espai humà i territorial avui dividit entre els estats espanyol, francés, andorrà i italià i, dins de l’estat espanyol, entre les comunitats autònomes de Catalunya, País Valencià, les Illes Balears, Aragó i Múrcia. Fet i fet, un espai de gran varietat i potencialitat, si visquérem en unes societats veritablement democràtiques, en les quals cultura i les diverses llengües que les vehiculen foren expressions respectades i potenciades com a signes de riquesa immaterial a protegir i, alhora, un veritable trencaclosques per a poder garantir-ne l’ús normalitzat i la viabilitat de futur, a causa de la manca total o parcial d’aquesta mateixa democràcia.

Sense entrar en qüestions lingüístiques sobre les quals és preferible llegir a les persones expertes en la matèria, sí que crec que és convenient recordar que, a més de les infinites prohibicions i entrebancs per a l’ús normal i quotidià i els canvis demogràfics, va ser amb la generalització de l’ensenyament a les classes populars, amb un control monopolitzat pels estats i en les seues llengües d’imposició -francés, castellà i italià- i sobretot amb la generalització dels mitjans de comunicació audiovisuals, que la nostra llengua sense estat/s va començar un declivi que avui dia s’està accelerant i que, si no ens dotem de les eines escaients, acabarà sent definitiu.

Supose que per aquestes raons i segurament moltes altres és pel que hem invertit tants i tants esforços a dotar-nos allà on hem pogut de mitjans de comunicació en la nostra llengua i a dotar-nos d’un sistema d’ensenyament en català-valencià-alguerés. Una altra qüestió és si hem tingut la força necessària o hem estat capaços d’encertar en l’estratègia emprada. Avui s’escolten moltes veus que qüestionen el veritable grau d’eficàcia de la immersió lingüística a Catalunya, els límits de la llei de despenalització de l’ús de la llengua al País Valencià, a partir de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, quan, a més, encara està molt viu en el record les immenses lluites del sector de l’ensenyament a les Illes Balears contra les imposicions d’aquell Bauzá de trista memòria.

Pel que fa a la comunicació audiovisual -i llevant la diferència que hi ha entre l’única comunitat lingüística que conformem el conjunt de les persones catalanoparlants i la multiplicitat de subjectes polítics esdevinguts per segles d’història-, l’aspiració primerenca i molt minoritària de construir una única entitat ràdio-televisiva per a tot el domini lingüístic ha esdevingut una quimera. Tanmateix, uns passos ben importants i més d’acord amb les realitats polítiques ha estat la posada en marxa de les ràdios i televisions pròpies a Catalunya des del 1983, el País Valencià des de 1989 i a les Illes des del 2005. A partir d’aquesta realitat amb molta potencialitat, però alhora fragmentada, una nova aspiració ha emergit amb molta força en bona part del domini lingüístic: la necessitat de la reciprocitat entre tots els mitjans i a tot el territori.

Cal dir, però, que no hem gaudit mai d’una plena reciprocitat o una reciprocitat normalitzada. TV3 es va poder veure al País Valencià fins al 2011 gràcies a la iniciativa popular canalitzada a través d’ACPV, que va gestionar les antenes repetidores sufragades amb aportacions de la ciutadania. En 2011 -i malgrat una sentència en contra del Tribunal Suprem espanyol-, per decisió del Govern del PP, es van tallar les emissions que, prèviament, ja es veien dificultades quan coincidia amb la retransmissió de partits de futbol. El 2014 també es van tallar les emissions de Catalunya ràdio.

L’any 2013 els presidents valencià i català -Alberto Fabra, del PP, i Artur Mas de CiU- van acordar el restabliment de les retransmissions de TV3 al País Valencià i de Canal9 a Catalunya. No es va arribar a complir mai. L’any 2016 van estar els nous presidents del País Valencià, Ximo Puig, i de Catalunya, Carles Puigdemont, els qui van tornar a acordar la reciprocitat, però fins ara sense que s’hi haja portat a terme.

Pel que fa a la reciprocitat entre Catalunya i les Illes Balears, el 22 de gener de l’any 2009 es va signar el conveni de col·laboració entre el Govern de les Illes Balears i el Govern de la Generalitat de Catalunya per a la recepció recíproca dels canals de televisió públics en els territoris respectius i per a la cooperació en matèria audiovisual. L’1 de novembre del 2012, però, IB3 es va deixar de veure a Catalunya. I el 31 de març del 2015 es varen deixar d’emetre els canals 3/24 i Súper 3/33 a les Illes Balears, on només es va rebre des d’aquell moment el canal TV3 CAT (el mateix que s’emet a l’àmbit internacional).

De nou, el 15 d’abril del 2016, el Govern de les Illes Balears, juntament amb l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears (EPRTVIB) i amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), torna a fer efectiva la reciprocitat de les emissions d’IB3 i TV3 als territoris de Balears i Catalunya. Des d’eixe dia, els espectadors/es catalans poden sintonitzar el canal IB3 Global (els continguts propis d’IB3, sense els continguts que generen una coincidència de drets d’emissió entre IB3 i la CCMA), i els espectadors/es de les Illes poden veure TV3 CAT.

El 20 de febrer del 2017, els tres consellers de Cultura de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears van signar la Declaració de Palma, que -tot i que no hi especifica concretament el terme “reciprocitat”- era tota una declaració d’intencions d’incrementar la mútua col·laboració en tots els aspectes relacionats amb la llengua i la cultura. Tothom donava per descomptat que l’obertura de la reciprocitat seria un fet immediat. Dissortadament i fins ara, no ha estat així.

Cal recordar que l’Estat espanyol és un dels signants de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Un tractat europeu (STCE núm. 148) adoptat a Estrasburg el 5 de novembre de 1992 sota els auspicis del Consell d’Europa per tal de promoure les llengües regionals i minoritàries d’Europa. L’Estat espanyol el va signar el 5 de novembre de 1992 i el va ratificar el 9 d’abril del 2001. Aquesta Carta obliga els signats en funció dels propis compromisos, tot i que l’Estat espanyol s’ha significat històricament per fer cas omís a les obligacions internacionals, sobretot si aquestes tenen alguna cosa a veure amb acomplir les normes democràtiques. 

On som ara? No tenim reciprocitat, però, tot i això, darrerament, s’han fet alguns avanços entre la TV3 i l’IB3 amb la reciprocitat parcial que hem explicat i amb la posada en marxa de “Bon Dia Televisió”, una plataforma digital de continguts audiovisuals amb voluntat d’arribar arreu dels territoris de l’àmbit lingüístic, però que, de moment, només s’ha fet efectiva a Catalunya i Balears. També la nova TV valenciana À punt ha fet algun pas digne de tenir en compte, com la programació d’algunes sèries, com ara “Merlí”, realitzada per TV3 i programada en horari de màxima audiència. D’altra banda, l’emissió simultània a Àpunt, IB3 i TV3, de la pel·lícula “La mort de Guillem” va mostrar l’existència d’un potent mercat i una realitat lingüística i cultural que exigeixen dels poders públics superar decididament i definitivament aquesta situació de manca de reciprocitat o de reciprocitat descafeïnada.

Hem de tindre consciència, però, que no n’hi ha prou, amb aquestes reciprocitats parcials. Perquè no hi ha la reciprocitat que hauríem de gaudir en una situació de normalitat, la que ha de garantir el dret de qualsevol persona de qualsevol lloc del territori lingüístic a veure i escoltar els mitjans (TV, ràdio, plataformes digitals, etc.) en llengua catalana. La reciprocitat que pot assegurar aquest dret també implica que les diverses corporacions puguen cooperar i aprofitar sinergies creatives, econòmiques i industrials per així avançar en qualitat i eficàcia comunicativa i assegurar el present i futur de la nostra llengua comuna, tot potenciant una indústria audiovisual i cultural forta.

Amb la reciprocitat ens juguem alguna cosa més que prémer els botons del comandament de la TV per a elegir un canal o un altre. I no, no hem tingut mai una reciprocitat plena, que és la que necessitem.

Comentaris

    Realitat 17/02/2021 12:09 am
    El dret de les persones d'un territori linguistic?? Pero que es aquesta bajanada?? Acas els habitants de Jamaica tenen dret a veure la BBC, la Fox, la NBC, etc. per parlar angles? O els espanyols tenen dret a veure totes les tvs de sudamerica per parlar castellà. Que estaria molt be estic d'acord, pero t'has pegat una fumda ben bona
    37
    37
    Respon
    Bot 17/02/2021 11:01 am
    Per a la vostra informació catalunya, valència i mallorques han estat històricament un sol país amb un estat representatiu dels tres territoris. No falsifiqueu la història com fan els espanyols.
      Això que dius és totalment fals 17/02/2021 12:23 pm
      València es va configurar com a regne independent de l'Aragó i dels comtats catalans; Aragó, València i comtats compartien el mateix rei: el d'Aragó. El regne de Mallorca fet per Jaume I incloïa els comtats de Rosselló i la Cerdanya (que, evidentment van deixar de ser Catalunya), el senyoriu de Montpeller, el vescomtat de Carladés, i la baronia de Omelades; la capital era Perpinyà. El regne de Mallorca va ser tan independent que, després de la mort d'en Jaume I va tenir els seus reis privatius, no pertanyia a la Corona d'Aragó i va ser reconquerit per Pere IV el Cerimoniós.
        Bot 17/02/2021 5:25 pm
        Teniu el cervell espanyolista, per això dieu el que dieu.... Si els occitans i catalans són la mateixa, nació imagina't catalans, valencians i mallorquins.
          Ets un malalt mental @Bot 17/02/2021 5:38 pm
          Això no és espanyolisme: és història pura i dura. Busca i trobaràs el que dic, no el que dius tu, pur dogma nacionalista.
    Narcís 17/02/2021 11:21 am
    O sigui el castellà pot ser a tot arreu ( àdhuc on no és idioma natural ) sense necessitat de cap reciprocitat .. i el català amb sa riquesa no pas tot sent limitat/ separat/fragmentat ? PD : i aquests ' espanyols ' se'n diuen espanyols i pro la unitat .. quan són simples castellans brioixos ( pelats), a sobre, anihiladors de la resta ?
    Ricard 17/02/2021 12:46 pm
    El fet d'escriure un article així descriu com Castella agredeix dia a dia Catalunya i com tenen la barra de dir-ne democràcia i constitucional. És un clar exemple de qui és el separatista i qui és el constitucionalista.
    Gonzalo 17/02/2021 5:26 pm
    Pero que catetos, provincianos, y tractorianos sois...... Por esa misma regla de tres, en argentina, México, Uruguay, Ecuador... Etc... Se habla castellano. Y nadie pide, ni aquí ni allí, ver las televisiones respectivas.... Jajajajajajajajajajaja!!!!!! Banda de laZis loosers....
    Bot 17/02/2021 7:50 pm
    Som la mateixa nació catalana, estat federal de tres territoris.
      No és així @Bot 17/02/2021 8:43 pm
      Per què insisteixes tant amb la quantitat de documentació que hi ha contra el que dius?.
    Manel 17/02/2021 9:26 pm
    Confiar només en la independència per salvar la llengua és molt perillós perquè podria ser que quan arribi ja sigui massa tard i ens passi com els Irlandesos i els passarà als Escocesos que tindran un estat , però continuaran sent anglesos lingüísticament, el mateix que les ex-colònies espanyoles d'Amèrica. Fer el ploricó perquè la Generalitat no fa complir les seves pròpies lleis, està bé però tampoc ajuda gaire. La situació de la llengua només la podem redreçar els mateixos catalans, els que encara tenim algun interès per evitar-ne la desaparició, actuant de manera radical: DEIXAR DE PARLAR, ESCOLTAR, ESCRIURE O LLEGIR EN LA LLENGUA QUE ENS VOLEN IMPOSAR, LLEVAT DE CIRCUMSTÀNCIES MOLT ESPECIALS O MOTIUS LABORALS, NO CANVIAR MAI DE LLENGUA DAVANT ELS INADAPTATS I FER BOICOT ALS ESTABLIMENTS I NEGOCIS DE TOTA MENA QUE NO ATENEN EN LA LLENGUA DEL PAÍS, BOTIGUES “ONLINE” INCLOSES. Des de el 2 d’Octubre del 2017 que ho faig, el meu català ha millorat i estic encantat de la vida
    Democracia 17/02/2021 9:45 pm
    A veure si ho enteneu. Un territori pot tenir una o multiples llengues i una llengua pot ser parlada en un o mes territoris. I la llengua no va lligada amb el sentiment al territori o nació, així algu que parli castella o arab es pot sentir català, al igual que algú que parli català es pot sentir espanyol, andorrà o marroquí, com algú que parli angles es pot sentir dels usa o algú que parli castella es pot sentir argenti
    Bot 17/02/2021 11:25 pm
    Qui no sap interpretar que els estats units d'Amèrica són una nació, els estats alemanys són una nació, que l'organització territorial d'una nació no la dilueix, és que s'ha cregut la història castellana d'Espanya. Arreu en la història s'han conegut els valencians i mallorquins com a catalans fins i tot aragonesos. Es diu el mal francès o espanyol creure que una nació ha d'ésser territorialment unitarista. Regnes federats i amb un sol cap d'estat. Com els estats units d'Amèrica, que per cert es van inspirar amb la Corona de Catalunya i Aragó.
      Que no @Bot 18/02/2021 1:55 am
      Potser hauries de passar pantalla i anar més enllà d'en Bilbeny. Si no mai aprendràs res.
        Bot 19/02/2021 10:04 pm
        Bilbeny és el referent, evidentment, en una Catalunya arruïnada històricament, per segles de colonialisme borbònic castellà i jesuític.
        Bot 19/02/2021 10:10 pm
        Però contra els sentiments no s'ha de lluitar, cadascú que se senti com bonament li plagui

Respon a Manel Cancel·la les respostes