L’altre dia Soraya Sáenz de Santamaría, candidata a presidir el PP i imagino que algun dia a presidir el govern espanyol, afirmava sense cap rubor que a Catalunya es vivia una situació d’Apartheid. Vaig haver de sentir-ho més d’un cop per descobrir que sí, que havia dit aquell disbarat.
Tot i que els darrers temps és Barcelona el que centra el meu dia a dia i han quedat lluny els enfrontaments que manteníem al Congrés dels Diputats amb Soraya, Rajoy i companyia, permeteu-me que avui respongui a la que durant 7 anys ha estat vicepresidenta de Rajoy i que encapçalava la suposada operació diàleg.
Jo vaig tenir la dubtosa sort de viure els darrers anys de l’Apartheid a Sud-àfrica. Des de l’any 1985 i fins el 1993 vaig anar-hi en diverses ocasions i en llargues estades, exercint de corresponsal per diversos mitjans i treballant en el camp dels estudis africans. Acabaria elaborant una tesi doctoral sobre Nelson Mandela i el seu partit, el Congrés Nacional Africà. Fruit d’aquests contactes, recomanaria no frivolitzar amb l’Apartheid, un sistema de discriminació racial perfectament legalitzat i institucional.
Sáenz de Santamaría s’ha de disculpar per la comparació. Perquè si hi ha alguna similitud entre l’apartheid i la situació de Catalunya, s’ha de situar més aviat en les polítiques del govern del que ella ha format part. Hem tingut un govern que ha decidit que no voti una part important de la població, que s’empri la brutalitat policial, que s’aplaudeixi l’existència de presos polítics, tot afinant fiscals, que es decapitin partits democràtcs i que calia s’ataquin sistemàticament les llibertats d’un poble.
Per sort, el que molts recordem de l’apartheid és la figura de Nelson Mandela, aquell pres que va sacrificar-se per superar la divisió, que va ser símbol de llibertat i que ha traspassat fronteres per convertir la seva causa en una lluita universal. Aquest dimecres 18 de juliol fa 100 anys del seu naixement, Homenatgem a Mandela i parlem de la seva lluita per la llibertat i abandonem discursos d’odi, frívols i oportunistes.
Soraya faria bé de demanar excuses i de recordar que l’Apartheid va ser sempre un sistema dels poderosos per dominar els febles. I que els que s’hi van enfrontar, després de grans penalitats i sacrificis, van guanyar. Perquè lluitaven per una causa justa.
