No fa gaire, Lluís Llach va definir Salvador Illa com a “parafeixista”, i tot seguit va matisar aquesta expressió afirmant: “Li he dit parafeixista o pseudofranquista, com vaig fer en una cançó sobre l’Aznar i la seva colla dient-los parafatxes globals; i la gent va dir que exagerava, però crec que vaig fer curt”. Llach considera Salvador Illa una persona “tenebrosa” i altament perillosa per al país. Però a Joan Tardà no li agrada que Llach digui això i l’ha blasmat. Fins aquí, el fet és irrellevant. Tothom té dret a pensar com vulgui i a dir el que pensa, però en les declaracions de Tardà hi ha un aspecte que no n’és pas, d’irrellevant. Em refereixo al substrat del que diu, és a dir, allò que amaga quan ho diu. Crec que és interessant aprofundir-hi.
D’entrada, diguem que tothom sap quina mena de polític és Salvador Illa, quina és la seva ideologia, quin és el seu bagatge ultranacionalista espanyol, quins han estat els seus companys de manifestació, quin és el seu grau d’autoodi com a català i quina mesura hauria pres amb relació a l’1 d’Octubre, si d’ell hagués depès. Recordem les seves paraules textuals, l’any 2018, al programa ‘FAQS’ de TV3: “Jo, personalment, penso que… no sé si el 2014 [arran de la Consulta del 9-N], però sí que després del 6 i del 8 de setembre de l’any passat [2017] s’hagués hagut d’aplicar el 155 i segurament ens hauríem estalviat força coses”. Salvador Illa, com veiem, hauria aplicat el 155 molt abans que el PP, si el president del govern espanyol hagués estat ell, en comptes de Mariano Rajoy. És a dir, hauria fet exactament el mateix que Vox.
Doncs bé, un dels partidaris de fer Salvador Illa president de Catalunya, ha estat Joan Tardà, exdiputat d’ERC. No és estrany, per tant, que el senyor Tardà, com a avalador del personatge, hagi corregut a protegir-lo. Joan Tardà sap que per protegir-se a si mateix i al seu partit necessita protegir Salvador Illa. I aquesta és la primera part del que diu: “De Lluís Llach només m’interessa la seva música i les seves cançons”. En llegir-ho, l’escriptor Lluís Muntada va respondre: “A mi em passa el mateix amb Joan Tardà: d’ell només m’interessa la seva discografia”. Exquisida, la ironia de Lluís Muntada.
Però Joan Tardà, tot i dir en l’entrevista que no vol parlar de Lluís Llach, no deixa de blasmar-lo durant un parell de minuts i afegeix això: “Crec que en Lluís desbarra molt. I com que desbarra molt, i té tot el dret de desbarrar, ha deixat d’interessar-me des del punt de vista polític, perquè crec que ell actua com un polític, i a més a més com un polític absolutament partidista. No m’interessa, ja que ha arribat a dir bestieses com que Salvador Illa és un feixista. Fins i tot no conec Lluís Llach dient coses com aquestes, perquè jo, com a demòcrata, em sento ofès quan algú diu que Salvador Illa, amb el qual no tinc gaires afinitats polítiques, però… M’agradaria saber què li passa a Lluís Llach, que, a més a més a més, ha tingut paraules envers nosaltres, envers ERC, que per sort mai ningú del partit les ha contestades. Però ho deixo al marge, perquè estic realment enfadat perquè no el conec. No sé a què respon que tingui aquesta bel·ligerància respecte a Esquerra Republicana”.
Són declaracions que revelen un munt de coses. En primer lloc, que el senyor Tardà consideri que algú que no pensa com ell “desbarra”, no el deixa en gaire bon lloc. Deu pensar que les línies vermelles les fixa ell. Per això diu també que Lluís Llach actua com un polític. Però per què? Per què Llach presideix l’ANC? Perquè no permet que l’ANC sigui intervinguda per cap partit polític? O perquè l’ANC ja no la presideix una persona amb carnet d’ERC com havia estat el cas? També titlla Llach de “polític partidista”. Tenir consciència política i expressar-la és privatiu dels polítics professionals, com Joan Tardà? No hi té dret ningú més? I per què és “partidista”? Perquè no canta les excel·lències d’ERC, potser? Qui vulgui saber què és el partidisme només ha de seguir la trajectòria de Joan Tardà. En tot cas, caldria que expliqués per què se sent més legitimat que Lluís Llach per opinar sobre la política catalana.
També diu Joan Tardà que “no coneix” Lluís Llach, en el sentit que no li agrada com pensa. En realitat vol dir que no el reconeix. Es veu que, d’acord amb la idea que se n’havia fet, li agradaria més que Lluís Llach es passés el dia amb la guitarra a les mans cantant el que li deia l’avi Siset de bon matí al portal. Aquí, com veiem, el marc mental hispanocèntric de Joan Tardà topa frontalment amb el marc mental catalanocèntric de Lluís Llach, un marc mental, aquest, que mai no lliuraria el govern de Catalunya a un polític i a un partit enemics declarats de les llibertats nacionals de Catalunya. I encara menys per afavorir els interessos d’un partit, el que fos.
A continuació, Joan Tardà es pregunta “què li passa a Lluís Llach?”, clara demostració de la seva incapacitat per entendre l’enfonsament d’Esquerra Republicana amb la pèrdua de centenars de milers de vots. I fruit d’aquesta incomprensió, acusa Llach de “bel·ligerant” per criticar la política d’ERC. Segons Tardà, pel que sembla, Llach hauria d’aplaudir que ERC hagi imposat un govern ultraespanyolista a Catalunya o, si més no, hauria de callar pel bé del partit no partidista del senyor Tardà. I és que si s’escampa que Salvador Illa és pseudofranquista, la decisió d’ERC d’investir-lo president desacredita les seves sigles per sempre en els llibres d’història. És, doncs, Esquerra la principal emblanquinadora de l’ultranacionalisme espanyol de Salvador Illa i del Partit Socialista. I arribats aquí, una pregunta: on són les declaracions de Joan Tardà blasmant Pedro Sánchez després que aquest, el maig de 2018, titllés de “racista” el president Torra i l’anomenés “el Le Pen de la política espanyola”? No hi són, perquè va callar. Era la fastigosa mentida d’un mentider compulsiu com Pedro Sánchez. Però Joan Tardà va callar.
Per tal que la gent més jove tingui coneixement de Joan Tardà, com a polític, serà interessant agafar un dia les coses que deia anys enrere i les que diu avui. Serà interessant i clarificador. Per això, jo personalment, entre una Catalunya governada per Joan Tardà, i una Catalunya governada per Lluís Llach, em quedo amb la de Lluís Llach. Infinitament més catalanocèntrica i per descomptat més democràtica. Suposo que Joan Tardà sabrà disculpar-me. M’ha semblat que algú ho havia de dir.
