Ho diu una dita italiana apòcrifa i popular: Piove? Porco governo! És la primera temptació que té molta gent quan pateix alguna desgràcia. Disparar contra qui considera que li ha fallat o que li pot resoldre el problema. Encara que no tinga raó ni raons. No és el cas. No és exactament aquest cas. Ha plogut -i molt- a la plana de Requena-Utiel. Ha diluviat. Els més atrevits proclamen que més que en els darrers 5.000 anys, com si en fa 5.000 o 4.850 hi haguera registres pluviomètrics. No cal arribar a tant ni anar tan lluny. Quatre-cents litres per metre quadrat és un rècord recent sinistre. Una xifra demolidora.
Els meteoròlegs més solvents ho havien previst i la van encertar. Alguns, molt. Hi havia l’anunci i hi havia l’alerta. En tot cas, a primeres hores del matí quan hi va diluviar ja se sabia que hi havia diluviat. No calia tenir sis dits de front per a saber-ho. I se sabia també que tots els barrancs, torrenteres i rambles que baixen per la Foia de Bunyol, la Ribera Alta i l’Horta Sud fins a l’Albufera i la mar es desbocarien.
Cap al migdia la catàstrofe era ben visible. El riu Magre, al seu pas per Algemesí, s’havia desbordat i s’enfilava rabiós cap al Xúquer. I malgrat tot, a les onze del matí el president de la Generalitat va aparèixer davant la premsa per dir que havien decretat l’alerta groga en quasi tot el país, “ni roja ni taronja”, que els pantans acumulaven l’aigua ploguda “sense problemes” i que no hi havia motius per a preocupar-se’n. Sense novetat al front hidrològic. “Una bona notícia”, va rematar Carlos Mazón, que va comentar com a fet remarcable que s’havia inundat una casa al municipi de Torís, “amb cabres, que, segons sembla, s’han ofegat”. Interessant detall. A més, el temporal “es desplaça en aquests moments cap a la Serrania de Conca”. El president va rematar la faena: “els nostres efectius són fantàstics”. Amén.
Alguns es van tirar les mans al cap. Com és possible que diluviant com havia diluviat a Utiel allò es resoldria amb una crescuda inofensiva del riu Magre? Per les xarxes socials s’enramaven els primers vídeos que ho desmentien. I res més. Cap reacció oficial fins a les vuit del vespre. Hores angunioses per a milers de persones, desconcertades, perdudes. En aquell moment un avís de Protecció Civil demanava, “com a mesura preventiva, evitar qualsevol mena de desplaçament a la província de València”. I proposava estar “atents a futurs avisos a través d’aquest canal”. N’arribarien alguns més ben entrada la matinada. També a aquestes hores, quarts de nou, el president Mazón va reaparèixer per demanar prudència en les informacions, per confessar que les comunicacions havien quedat bloquejades i per sol·licitar a la gent que no viatjara perquè “no és necessari”. Necessari? No era gens aconsellable. Fer-ho comportava un gravíssim risc, com a aquelles hores constataven milers de conductors. Mazón va insistir moltíssim que no hi havia “cap víctima mortal”.
Mentre arribava la nota de Protecció Civil i el president parlava com un alumne de pàrvuls per la televisió pública, milers de persones veien com una onada immensa d’aigua ho negava tot, s’ho emportava tot, ho destruïa tot. A les onze de la nit el mateix Mazón feia un tuit on demana no difondre dels “bulos” perquè “el 112 no ha quedat col·lapsat”. Ho deia qui havia afirmat només feia tres hores que tots els canals de comunicació havien fet figa. El mateix que no donava detalls sobre la realitat.
Com en un poema d’Estellés, mentrestant el secretari d’Emergències, Emilio Argüeso havia desaparegut en no sé sap quin combat. I el crani, rodolant per tots els escalons!
Encara va aparèixer una vegada el president davant la premsa, cap a la una de la matinada, consternat, i proclamant que la Unitat Militar d’Emergència havia entrat en acció. La UME s’havia activat en absència clamorosa de la Unitat Valenciana d’Emergències, que el govern Ximo Puig havia proposat i aprovat. Aquesta instància coordinadora no podria haver treballat de ple perquè necessitava temps per a articular-se, però no en va tenir gens, de temps, perquè una de les primeres mesures que va prendre el nou govern del PP i VOX va ser suprimir-la, ja que la consideraven “un xiringuito” prescindible.
Quantes víctimes es podien haver evitat, quantes destrosses es podrien haver reduït, si, des d’una hora raonable, el govern valencià haguera explicat bé què estava passant i haguera enumerat una sèrie de consells bàsics per fer front a les inundacions?
No cal que passe més temps per arribar a la conclusió que l’actuació de la Generalitat valenciana des del primer moment en què la gota freda es va deixar sentir ha estat d’una incompetència insuperable. Per ara s’hi compten més de setanta morts. La incompetència, doncs, és criminal. Porco governo!
