L’última astracanada del ministre Óscar Puente amb aquelles expressions de perdonavides de barra de bar (perdó al bar i a la seva barra, gairebé fins i tot perdó al perdonavides) amb les quals es prodiga a les xarxes s’ha produït en relació amb l’ara ja famós jutge Villegas. Aquest també té un compte a Twitter i tots dos s’han enredat en aquest fòrum arran d’uns comentaris del jutge sobre la compareixença de Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats per donar comptes de la corrupció que esquitxa el seu partit i el seu govern. A la pregunta del jutge Villegas sobre si als seus seguidors els havia convençut el discurs i les explicacions del president del Govern, Óscar Puente ha respost insinuant que quan parla a les xarxes ho fa des de la impunitat, al que l’esmentat ha respost al seu torn si no serà la seva observació una velada amenaça respecte a la situació en cas què Villegas no fos jutge, sinó un ciutadà corrent i, per tant, pogués veure’s perseguit per les seves paraules. La resposta del ministre és òbviament molt més greu, per la crítica velada al que creu impunitat judicial per trencar la separació de poders.
Després de dir-se fins al cansament que els jutges sols poden expressar-se a través de les seves sentències, veiem com en piulades i tertúlies televisives es pronuncien amb assiduïtat membres del Poder Judicial sobre temes que clarament afecten o poden afectar la seva activitat professional. Ja resulta una mica lamentable que exjutges i exfiscals o exmembres del Tribunal Constitucional ho facin i pràcticament en tots els casos alineats amb posicions properes al govern o fins i tot més enllà passant-les per l’esquerra. Però, al cap i a la fi, en la seva situació d’allunyament de l’activitat professional, es podria convenir que la ciutadania pot “aprofitar” els seus coneixements en temes jurídics, tot i que en alguns casos podriem dubtar de la consistència dogmàtica o teòrica de les seves argumentacions, perquè més aviat semblen arengues polítiques d’una banda.
Tanmateix, en el cas de jutges en actiu, i ja n’hi ha uns quants que tenen el seu compte de Twitter amb aquesta condició o que ens expliquen les seves peripècies a través de programes de televisió, la cosa és diferent i els passa, com al mateix ministre Óscar Puente, que estan revestits, efectivament, d’una gran impunitat. Sí, tots dos, un perquè en exercici de la funció parlamentària pot arribar a dir pràcticament qualsevol cosa, i aquesta funció parlamentària s’ha entès per la jurisprudència que s’estén més enllà de la Cambra en aquelles activitats que repliquin allò que dins l’hemicicle constitueixi expressió de les seves idees. Al jutge li passa una cosa semblant, ja que està revestit d’una autoritat conferida per la llei i comprensible per protegir la seva independència. Però i quan l’un o l’altre n’abusen?
Sí, tant el jutge Villegas com el ministre Puente són subjectes revestits d’un grau d’impunitat que la resta de ciutadans no tenim i que sols exercida amb lleialtat és acceptable. Perquè fins a un cert punt són impunes tots dos, ens disgustin més o menys les opinions d’un o altre, o dels dos, i ja és tothom qui ha decidit que pot menystenir les regles bàsiques de l’estat de dret, amb un principal damnificat, les institucions: sols ens adonem de la seva importància quan ja no poden exercir la seva funció.
