Ha sigut clamorós el clatellot que s’ha endut el jutge García Castellón –nou heroi de l’Audiència Nacional contra l’independentisme, com ho va ser Baltasar Garzón– en la resposta de l’Agència de Seguretat Aèria Europea a la seva petició de col·laboracionisme. La carta enviada al magistrat per dir-li que no el pensen ajudar a convertir en terroristes Carles Puigdemont, Marta Rovira i deu persones més fins i tot se’n burla. Finament, però clarament. Amb aquesta fal·lera que té el jutge del Tsunami –el seu sobrenom– per ser el primer de la classe en la lluita contra l’amnistia, s’està convertint en un personatge grotesc que el posa al nivell del Coiot que pretenia caçar el Correcamins.
Però García Castellón no està sol ni és cap anècdota. Representa els valors més profunds d’una determinada Espanya, els que van sobreviure en una Transició que no va trencar res i que va integrar moltes estructures que venien del franquisme. I és en la justícia on més perviuen. Fins i tot l’exèrcit ha estat més renovat que la judicatura, on continuen manant castes que venen de la dictadura. No tots els jutges provenen d’aquestes famílies, ni tan sols els de les capes més altes. Però sí que s’ha mantingut el seu relat, que ha impregnat gran part de la professió.
Això afecta fins i tot els sectors progressistes. I el PSOE no havia tingut cap problema amb la judicatura fins ara. El seu estat natural és tenir-hi bona relació. Per això ara ha començat el camí per reconciliar-s’hi amb declaracions en què intenten calmar els ànims entre els togats, encesos per les comissions parlamentàries que pretenen aclarir el lawfare, que cauen en el terreny ja adobat per la llei d’amnistia.
Mentre Margarita Robles –magistrada de carrera–, Félix Bolaños i el mateix Pedro Sánchez declaren el seu respecte per la judicatura presentant-se com els seus autèntics defensors –intenten que sigui en detriment del PP–, el president espanyol pretén estovar l’independentisme regalant-li totes les fotos que calgui. Aquest dijous ha començat amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, però ja ha anunciat que n’hi haurà més amb Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. Així trencarà tabús simbòlics, però res més. Depèn dels que surten amb ell a la foto que l’estratagema li funcioni.
