Abril de 2022 és un mes transcendent. Entremig de les incerteses de la (teòrica) fi de la pandèmia, la guerra d’Ucraïna, el retorn de la inflació i els negres núvols que presagien tempestes econòmiques, hi ha la data de les presidencials franceses. Per als no avesats al sistema polític del país veí (i els nostres conciutadans rossellonesos) França té un sistema polític ben diferent del nostre, en què cada cinc anys, i per sufragi universal, es tria una mena de monarca republicà. Dic monarca, perquè el francès és un sistema fortament presidencialista, en què l’inquilí de l’Elisi té una gran capacitat d’iniciativa política i acaba tenint un pes molt gran en la presa de decisions. Els mateixos francesos ironitzen explicant que aquesta figura presidencial demostra com de penedits estan d’haver guillotinat la seva monarquia.

Les eleccions són a doble volta, el 10 i el 24 d’aquest mes. Es diu que el primer dia es vota amb el cor (amb un bon grapat de candidats i opcions polítiques) mentre que la segona volta, on queden els dos finalistes, voten amb el cap. El sistema, pensat per generar estabilitat i poques aventures, propiciant una mena de turnisme entre esquerres moderades i dretes assenyades (en bona mesura, inspirat per De Gaulle), va començar a donar ensurts el 2002, quan Jean-Marie Lepen va passar a la segona volta, en contra del benintencionat candidat socialista (i impulsor de la jornada de 35 hores) Lionel Jospin.

La degradació política francesa ha propiciat uns processos electorals amb un punt d’angoixa, per la por a què la ultradreta –tradicionalment racista i patriotera– acabi fent-se amb la presidència. Les darreres, les de 2017, la filla de Jean-Marie, Marine Lepen, va passar a la segona volta, on va obtenir un 33,9% (mai la ultradreta n’havia obtingut tant de suport). Enguany, les seves possibilitats encara són més fermes. De fet, hi ha algunes enquestes que assenyalen una hipotètica victòria de Rassemblement National (una nova denominació per al Front National de tota la vida per tractar de fer la formació més presentable). És més, algunes enquestes de finals de l’any passat, havien assenyalat la possibilitat que al tall definitiu passarien Marine Lepen i Éric Zémmour, un periodista i tertulià de plantejament més radicalment ultradretans que l’actual líder del RN.

La degradació política francesa no deixa de ser un reflex de la degradació social, i fins i tot ideològica d’una França que es veu a si mateixa en una decadència imparable. L’èxit de la ultradreta, i especialment a partir del talent ideològic i comunicatiu d’Éric Zemmour, té molt a veure amb molts factors, que en certa mesura, podrien tenir rèpliques a Europa Occidental. La protesta dels armilles grogues, que aquí es va interpretar com a un fort moviment igualitarista, era, en bona mesura, una protesta més o menys espontània per l’abandó des de les elits polítiques econòmiques i culturals, de les classes mitjanes blanques i del bandejament de la França de províncies (la França buidada?). Un moviment de fons que expressava un profund ressentiment incontrolable.

En segon lloc, i especialment després de traumes profunds com la batalla pel laïcisme (la qüestió del vel islàmic), els atemptats de Charlie Hebdo i la sala Bataclan, l’assassinat del professor Samuel Paty, han propiciat unes tensions internes profundes dins la pròpia societat, molt reflectides en el debat sobre la pròpia identitat. De fet, Zemmour, un hàbil polemista, ha posat damunt la taula la polèmica sobre Le grand remplacement, una teoria conspiratòria, introduïda per l’escriptor Renaud Camus el 2010, segons la qual, els francesos blancs, europeus i de tradició cristiana serien substituïts en poques dècades pels descendents (teòricament inassimilables) d’origen africà i majoritàriament musulmans. I aquesta és una idea que fins i tot novel·listes tan reconeguts com Michel Houellebecq han incorporat en els seus llibres com Submissió (2015) on precisament planteja una hipotètica ficció en què aquesta transformació en un país islàmic arrenca precisament amb unes presidencials franceses… de 2022.

Evidentment, teories conspiratòries com aquestes, que fins i tot incomoden al seu mateix autor, són d’una fragilitat evident. Tanmateix, denota fins a quin punt, a França, un país que, mal que pesi, ha liderat intel·lectualment el continent durant els darrers segles, les esquerres han perdut el relat, la capacitat d’innovar, i diria que, fins i tot els papers. En un país que ho intel·lectualitza tot, fins i tot un politòleg brillant com Phillipe Corcuff, acaba de publicar un extens volum sota el títol La Grande Confusion. Comment l’extrême droite gagne la bataille des idées, on exposa, precisament, la decadència ideològica de les esquerres. L’autor, un reputat politòleg, considera que, després de la ressaca post maig de 1968, i de l’esterilitat filosòfica del postmodernisme, les esquerres han quedat totalment superades per una ultradreta que ha sabut burxar en les contradiccions de l’adversari, i que estan guanyant la batalla del relat.

Corcuff té raó. Les esquerres estan discutint ara mateix sobre el sexe dels àngels (o el seu gènere, o sobre la seva condició trans) i s’està convertint en una perillosa addicta de la cultura nord-americana de la cancel·lació. Quan es parla de temes incòmodes o contraris als seus postulats: campanya per “cancel·lar” del verb to cancel, boicotejar, sabotejar, rebentar els actes o la presència de teòrics contraris als seus postulats, enviar a l’ostracisme a qui gosa qüestionar els seus dogmes. Ha passat, sense anar més lluny, a la J. K. Rowling, l’autora de Harry Potter per un tuit polèmic sobre el gènere.

De fet, en una esquerra sense idees, sobren els dogmes o s’abusa de l’emocionalitat. Mentrestant, bona part de la ultradreta llegeix Heiddeger, recuperen Kant o li donen la volta a Marx. De fet, la dreta francesa té una llarga trajectòria de filòsofs conservadors com Jacques Maritain o Alexander Kojève. I, mentre que la ultradreta, amb Steve Bannon o sense, s’apunta a classes de filosofia, els intel·lectuals d’esquerra semblen viure en una “Grande Confusion.” I els candidats de les esquerres, des d’Anne Hidalgo a Jean-Luc Melenchon en són un exemple de desorientació profunda.

En altres paraules, la ultradreta, a França i arreu, està guanyant la batalla de les idees, per incompareixença de l’adversari. I recordem que els grans canvis socials i polítics vénen precedits precisament per aquesta guerra ideològica. La pròpia Revolució Francesa, que va canviar occident de dalt a baix n’és un exemple. La guillotina que va tallar el cap a Lluís XVI i a Maria Antonieta, va començar per dessacralitzar la idea de la monarquia. La idea dels drets humans, va començar per una Il·lustració que va plantejar ideològicament la igualtat. Faríem bé de mirar a França que, malgrat que emprenyada i decadent, continua exercint un lideratge en la psicologia col·lectiva dels europeus. I aquest abril podria arribar a ser tràgic.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Jordi (Català i Suís) a abril 02, 2022 | 02:49
    Jordi (Català i Suís) abril 02, 2022 | 02:49
    Com a francòfon suís coneixo molt bé França i l'article malhauradament no explica per què l'extrema dreta rep tants vots. A França tothom ho sap fins i tot els votants del PS o d'en Melenchon. Però l'article no ho explica pas. Com explicar que els miners i obrers del Nord de França votants del Partit Comunista durant anys i panys canviaren el vot ja fa molts anys cap a en Le Pen pare ? Gran part dels votants de la Le Pen són gent que podem anomenar classe baixa o pobres. Qui no ha viscut a França, no hi ha viatjat o no ha seguit des de finals dels 70 els seus mitjans i la seva degradació, no pot pas parlar ni escriure del que hi ha allà. A la Suisse Romande hi tenim centenars de milers de Francesos treballant-hi. Molts d'ells de pares algerians, marroquins, tunisians o senegalesos. L'article no explica les "banlieues" on ningú no hi pot pas entrar. No explica pas la poligàmia encoberta i la colla de fills que n'ixen que dóna dret a les "allocations pour enfant". Com ens deia un francès de la Savoie als 90: "le troisième enfant nous paye la maison, l'hypothèque". I no explica pas la catàstrofe escolar que produeix analfabets ortogràfics i funcionals. A CH els veiem cada dia: molts francesos no poden pas escriure correctament. No hi ha pas guerra d'idees ni esquerra ni dreta ni extrema dreta: és un país degradat, amb una fiscalitat confiscatòria i socialment ple de subvencions i "allocations" que només han servit per atraure estrangers de totes les antigues colònies africanes des dels anys 70. Al Netflix hi ha la sèria Drôles molt interessant per copsar una part de la catàstrofe que vindrà.
  2. Icona del comentari de: Jordi (Català i Suís) a abril 02, 2022 | 02:59
    Jordi (Català i Suís) abril 02, 2022 | 02:59
    Abril 2002. En Le Pen pare passa a la segona volta i deixa l'antic trotskista Jospin fora. Molts francesos m'expliquen que han votat en Le Pen per manifestar el "ras-le-bol" (atipament) de com és gestionada França. Fou un vot de càstig que després esdevingué normal. A França tothom sap que en Le Pen pare és un nazi i anti-semita. La primera dona (Pierrette) va explicar com parlava malament dels jueus a casa davant la mainada. En Le Pen venia records dels Waffen SS quan era jove i a la Guerra d'Algèria hi participà com a capità i era conegut com un torturador. Tot plegat per dir que simplement l'afartament de molts francesos no és pas nou i que curiosament començà amb el sàtrapa Mitterand, un mitòman i col.leccionador de dones famoses que incià la catàstrofe amb la concessió de la nacionalitat pel Dret de Naixement i no pas del Dret del Sòl. Volia els vots estrangers i els va tenir. És la mateixa tradició del "Bon Arabe" o el "Moro Amic", malgrat que era ministre de Justícia quan començà la Guerra d'Algèria i les tortures i execucions de massa.
    • Icona del comentari de: Pere Llimonera i Citronell a abril 03, 2022 | 11:14
      Pere Llimonera i Citronell abril 03, 2022 | 11:14
      La primera vez que encuentro que "Jordi (Català i Narnio)" dice algo sensato, verificable y con sentido; y no habla de Fantasías y sandeces supremacistas... Es cierto todo lo que dice, y los que conocen bien Francia y los países donde implantaron la Francofonía, lo saben... Todo eso que dice en su comentario, como bien dice, N0 está explicado en el articulo, que, por otra parte, dice algunas cosas muy interesantes; y sospecho que intenta dejarse otras (tal como hace siempre la pseudo-Izquierda Chupi-Guay 'feixista' que siempre cree que los 'feixistas' son los que N0 están de acuerdo en todo con ellos - lo se bien, porque toda i vida he estado con ellos)... Es la realidad... Yo añadiría mas : ya se atreven incluso a decirlo a la cara; yo he oído ya a jóvenes musulmanes europeos de 2à, 3à o 4à generación, que no participan de la fiesta Nacional de sus países ni se interesan gran cosa por las instituciones, la Democracia o la lucha de partidos e ideas políticas (se interesan por el Islam, y si no lo hacen, tampoco por lo otro que he citado), decir a la cara a gente de origen europeo autóctono "esperad a que seamos mas, o a que seamos mayoría, que ya veréis..." ... Y N0 una vez, he sido testigo de esas cosas y otra muchas varias veces... Ellos, o parte de ellos, ya saben que N0 están en Europa para pagar pensiones, sino para adueñarse de ella y con plena conciencia de ello... Lo de los Generales Franceses diciendo, hace poco y resaltado en la prensa, que esto va a acabar en una Guerra Civil, no se me antoja ninguna "boutade" ni algo irreal... También he oído hablar a jóvenes de origen maghrebi y refiriéndose a España como "l'Espagne, chez-nous" o "Al-Andalus, chez nous", dejando claro implícitamente que se trata de un país que les pertenece o que pertenece al Islam y que tienen intención de "recuperar"... También he oído lo mismo en España a algunos emigrantes o de origen maghrebi; pero es "notorio" que los jóvenes de origen maghrebi de oros países europeos también lo digan -no solo los que están en España-... En cuanto al asunto de Catalunya les he oído comentar en Francés en países francófonos, y alegrarse del conflicto, porque eso debilita y facilita la división de Espanta y de Europa, y ayuda a sus pretensiones o al menos, sus ideas o Fantasías... En Inglaterra u otros países, no se si es exactamente lo mismo. Algo he oído alguna vez, pero N0 exactamente igual, ni con la misma contundencia. Quizás porque no he tenido, personalmente la oportunidad de oírlo, o porque como la emigración no tiene la misma base cultural, aunque si en buena parte religiosa que los países francófonos, donde abundan sobre todo los magrebis, mientas que en UK abundan mas los asiáticos y africanos sub-Saharian0s, aunque gran parte sean también musulmanes, la relación con Europa, y esencialmente Francia y España o Italia, no es la misma... Sin caer en el extremismo de algunos, hay que ser realista y asumir que esa realidad cultural e intenciones existen; que son reales no ficciones e histerias de algunos; y que no auguran un futuro tranquilo en Europa.
  3. Icona del comentari de: Narcís a abril 03, 2022 | 10:02
    Narcís abril 03, 2022 | 10:02
    Ras i curt : hi ha les esquerres sanes/ netes que procuren no hagin excessos o abusos o explotació així com justícia i mateixa igualtat a l' hora de presentar-se a proba quina fos de l'Administració . . . . . i hi ha les majoritàries o baliga-balaga pro el paperot o ' hi entri tothom del món com sigui ' o/i ' ajudem qualsevol que sigui estranger ' àdhuc sense saber-ne d'ell, tot plegat mentre els naturals, els propis, els veïns, són deixats a sa sort sota excusa de tenir-hi 1 euro .. aquestes mal anomenades esquerres són les que duen el feixisme , són les adjuvants i coadjuvants de tant de dictador, de tant de tirà, de tant d' assassí .. així res de res d' esquerres que sí " complements necessaris d' aquells " ! PD : en l' endemig, el gran capital engrandi' ns-en més a costa de tota mena de males arts, males arts permeses pels temerosos, pels subornats, pels comprats/ venuts que manen votats per ignorants tot traient profit míser uns i res de res que sí enfonsament d'altres !
  4. Icona del comentari de: Jordi (Català i Suís) a abril 03, 2022 | 20:13
    Jordi (Català i Suís) abril 03, 2022 | 20:13
    Fa uns 20 anys uns Espanyols començaren a penjar comentaris als fòrums de Vilaweb. Catalans varen fer una crida a ignorar-los: no llegir-los ni contestar-los. El diari Avui va patir la mateixa invasió d'Espanyols fa anys i ho va tallar en sec quan els Catalans varen demanar fotre fora els Espanyols. A la web del Món fa anys que demano als Catalans de boicotar-los i la web de filtrar-los. Hi torno: no llegeixo pas cap comentari dels Espanyols en la seva llengua imposada pel terror d'Ocupants i Colons. Catalans: boicoteu-los tot. Llengua, mitjans i productes. Teniu l'arma letal per fer-los fora del país. Però sembla que segons el Nou Botiflerisme la llengua dels Espanyols és també patrimoni dels Catalans... del Sud. El Jorn que els Catalans deixaran de parlar Espanyol, de contestar quan els parlen Espanyol, boicotaran llurs productes, llibres, mitjans, films, tvs, ràdios, i tot el que sigui Espanyol, aleshores aquesta infecció espanyola que ho embruta tot serà anorreada.
  5. Icona del comentari de: angus johansen cosi llunya del doctor thomas johansenmas a abril 05, 2022 | 09:39
    angus johansen cosi llunya del doctor thomas johansenmas abril 05, 2022 | 09:39
    hahahah suis tarat, ja t'has tornat a escapar del frenopatic escandinau, del doctor johanssen, m'ha trucat el meu cosi, i m'ha dit, que no estaves al llit del psiquiatric escandinau, i no t'has pres tampoc la medicacio, torna al frenopatic del meu cosi que en te brou , amb la mamella incorrupta i l'ou dret del wellos ummm que bo torna al frenopatic escandinau del meu cosi tarat suis.

Nou comentari

Comparteix