Hi ha hagut més posada en escena que contingut. La fotografia a Brussel·les entre el president Salvador Illa i el president Puigdemont, vuit anys a l’exili i encara peça de caça major de les clavegueres judicials de l’Estat, no ha rubricat cap acord històric, però és tàcticament rellevant tant per a Junts com per al PSOE. Tots dos guanyen temps en una partida d’escacs complexa. Als independentistes els convé aturar el rellotge de la partida per evitar trencar la baralla amb el PSOE a Madrid abans que no arribi l’hora de la veritat, és a dir, abans que Puigdemont torni a Catalunya. Fins aleshores, cada trobada serveix per mantenir viu el relat i, sobretot, per situar el líder exiliat al centre del focus polític. Avui, novament, la política catalana i espanyola ha girat al voltant del seu nom.
El moviment també és útil al PSOE. El partit de Pedro Sánchez travessa un moment delicat, amb tensions internes, promeses incomplertes i un desgast polític i moral que comença a ser estructural. El president espanyol necessitava escenificar que Junts continua dins la partida -del fet que Junts així ho percebi en depèn l’estabilitat del govern espanyol- i, en comptes de gastar ell personalment l’últim cartutx, ha preferit enviar-hi Salvador Illa. L’operació té una lògica clara: consolidar la posició del PSC com a interlocutor vàlid i preparar el terreny per a quan Puigdemont torni. Perquè el retorn arribarà, i pot ser abans que acabi el 2025.
Ara bé, aquesta fotografia s’ha fet des de la mirada de la repressió espanyola, i no des de la “normalitat democràtica” com ha venut el president Illa. El president Puigdemont segueix a l’espera que la justícia espanyola resolgui el recurs d’empara i la petició de suspensió cautelar de l’ordre de detenció. Una repressió que, a la pràctica, determina el ritme de la política catalana i espanyola.
El missatge de Junts també és clar: sense avenços tangibles no hi haurà pressupostos a Madrid. El mínim que exigeixen és tancar la carpeta del català a Europa o accelerar la tornada del president Puigdemont. La pilota és a la teulada dels socialistes.
En resum, la trobada Illa-Puigdemont no resol res, però marca el ritme. Vuit anys després de l’1-O, el president a l’exili encara és la peça central de la partida d’escacs, Junts manté l’amenaça de la ruptura però sense precipitar-la, i el PSOE guanya temps i aire amb una foto que li serveix tant a Madrid com a Catalunya per desviar l’atenció de les seves misèries internes. El rellotge d’un possible xoc polític està, temporalment, aturat.
