En el Ple municipal d’aquest mes de setembre celebrat a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès es va declarar el jutge Pablo Llarena persona ‘non grata’ al municipi. La proposta la va presentar el grup de Junts i va tenir el vot favorable de la CUP i d’Esquerra, per bé que aquesta última ho va fer a contracor, amb vituperis, desqualificacions i judicis d’intencions contra Junts. Esquerra estava molt nerviosa perquè, per coherència amb les excuses que havia posat en l’anterior proposta de Junts del novembre de l’any passat, volia tornar a votar-hi en contra i defensar el jutge Llarena, però ara, a diferència d’aleshores, hi ha eleccions municipals a la vista i el risc de protegir-lo era massa elevat.
Tanmateix, és interessant revisar l’enfilall de despropòsits no exempts de ràbia que, a tall d’excusa, Esquerra va llançar l’any 2021 en un intent de justificar la seva defensa del jutge Llarena. Heus aquí el seu gran argument per votar al costat del PSC-PSOE i Ciudadanos: «Sembla que vulguin posar a prova el nostre grau d’independentisme». És a dir, que defensaven un repressor de Catalunya, un ultranacionalista espanyol, per demostrar que són independentistes. Arribats aquí, no caldria dir res més, però cal dir-ho. Quan veritablement ets independentista i et posen al davant la reprovació d’un repressor de l’Estat amb una praxi jurídica desacreditada a Europa i amb una ideologia ultranacionalista espanyola, t’hi sumes i no et dediques a atacar els teus companys de causa per haver-la presentat. Però és prou sabut que qui té la cua de palla s’encén i Esquerra, que ha esdevingut la gran aliada de Pedro Sánchez i del PSOE a Catalunya, se sent molt incòmoda quan les circumstàncies la forcen a definir-se fins i tot en una cosa tan senzilla i d’abast merament municipal com la reprovació del jutge Llarena. Recordem el titular de La Razón del 18 de novembre de 2021: «Esquerra salva al magistrado Llarena de ser declarado persona ‘non grata’». Quins amics que té Esquerra pel món.
Doncs bé, deu mesos després d’haver dit en el Ple municipal que «no es pot declarar ‘non grata’ cap persona en funció de la seva ideologia» i que «no defensem, ni votem, ni ho farem, a favor de declarar ningú persona ‘non grata’», Esquerra canvia, on abans havia dit blanc ara diu negre i vota a favor. Però vota amb ràbia, amb molta ràbia. Una ràbia que l’ha dut a la incongruència: en comptes de blasmar la persecució franquista que practica Llarena contra l’independentisme català, Esquerra, en el Ple municipal d’aquest setembre, desbarra i en un to agressiu i biliós es dedica a fer judicis d’intencions a Junts dient que «aquesta moció no busca una voluntat política, ètica o moral». Déu n’hi do la ràbia pel fet de veure’s obligada a votar contra Llarena.
Amb tot, aquesta agressivitat manifesta d’Esquerra en el Ple, tan fora de lloc i de to, tenia la seva explicació. Justificació, no; però explicació, sí. La incoherent decisió de salvar Llarena l’any 2021 va malmetre encara més la ja de per si malmesa imatge d’Esquerra, i, és clar, el fet de veure’s ara obligada a pronunciar-se un altre cop sobre la mateixa qüestió en tan pocs mesos de diferència la treia de polleguera. Es va adonar que era presonera de si mateixa i que, fes el que fes, tant si salvava Llarena com si el reprovava, es dispararia un tret al peu: si era coherent amb el que havia dit l’any passat, havia de protegir Llarena; però si no el protegia, desacreditava les excuses del 2021 i es desacreditava ella mateixa. La proximitat de les eleccions va inclinar la balança.
L’excusa que Esquerra havia donat el 2021 per protegir el jutge –“No es pot declarar ‘non grata’ cap persona en funció de la seva ideologia”–, no s’aguantava aleshores i tampoc no s’aguanta aquest 2022. I és que no s’ha declarat Llarena persona ‘non grata’ a Sant Cugat per la seva ideologia, que tingui la que vulgui, sinó perquè, com ja era evident aleshores i ara ha corroborat el dictamen del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, la seva praxi com a magistrat vulnera el Pacte dels Drets Civils i Polítics. Clar i català: un jutge que posa la seva ideologia per davant dels drets humans no sols ha de ser declarat persona ‘non grata’ a Sant Cugat, ho hauria de ser, per damunt de tot, a l’administració de justícia on ‘treballa’.
28 
1 
