Era una aliança purament instrumental, circumstancial. Per satisfer els interessos particulars de tres partits i sense cap projecte ideològic o de ciutat que els unís. El pacte que van materialitzar PSC, PP i Barcelona en Comú per investir alcalde el candidat del PSC s’ha traduït exactament en zero acords transversals al ple de l’Ajuntament de Barcelona. Ni una sola de les 80 propostes presentades pels partits ha estat defensada en solitari per aquestes tres forces. Han coincidit en vuit votacions, però cap d’elles representava un projecte polític compartit del tripartit d’investidura.
És legítim i és democràtic, però desconcertant per als electors. Al capdavall, el PSC volia recuperar una alcaldia històrica, el PP volia, a una trentena de dies de les eleccions espanyoles, presentar-se com el partit que va impedir que Barcelona tingués un alcalde independentista, i la Barcelona en Comú d’Ada Colau defensava que gràcies a ells, la ciutat tindria un alcalde d’esquerres. I després, res més. Satisfets els interesso particulars, cadascú pel seu cantó. Tampoc el front independentista Junts-ERC ha tingut cap mena de continuïtat. Després d’aquell 17-J, el bloc es desfeia com un terròs de sucre i tots dos partits començaven a competir per seduir el PSC.
El dia a dia dels plens evidencia la pluralitat política i ideològica de l’Ajuntament de Barcelona, i això és una bona notícia. Però també demostra que, a diferència de no fa pas tants anys, els partits no tenen manies a l’hora de pactar aliances per assolir el poder que durin només els segons que dura una votació d’investidura. I després, és gairebé impossible que es faci fora un alcalde, perquè les majories alternatives han quedat desactivades.
I qui dia passa, any empeny. Fins a les pròximes eleccions, on si les circumstàncies del moment ho aconsellen, podrem veure pactes totalment diferents dels de 2023 i dels del 2019. Probablement, l’aritmètica del 2027 donarà més d’una opció d’alcalde, però l’escollit dependrà més de la confluència de les necessitats dels aparells de partit que no pas d’aliances ideològiques o projectes compartits de ciutat.
