Pedro Sánchez ens ha perdonat la vida. Li deu encantar venir a Barcelona i mostrar la seva misericòrdia. Exhibir la seva grandesa disculpant els nostres pecats amb magnanimitat. Amb la formidable llàstima que sent el vencedor pels vençuts. El president espanyol ens perdona el referèndum, ens perdona l’independentisme, ens perdona la valentia. Entén que tot allò va ser un error i que, per tant, és just que ens disculpi. Equivocar-se és un verb molt humà i perdonar una errada demostra la grandesa d’un estadista. La generositat, el talant democràtic, l’amor per la llibertat… Perdonar-nos és un gest valent de cara als espanyols i una acte de redempció de cara als europeus. La prova irrefutable que el govern espanyol és homologable a les democràcies europees i la demostració empírica que Pedro Sánchez és un gran polític d’esquerres. Victòria innegable.
Però si ens perdona, si ens concedeix la disculpa oficial, la meva pregunta és lògica: qui li ha demanat perdó? Qui ha demanat aquesta clemència que ens atorga per la seva gràcia presidencial? Qui li ha permès entendre que volíem disculpar-nos? Per raons absolutament evidents els indults són la derrota final de l’independentisme. La destrucció calculada de l’últim motiu objectiu de rebel·lió. Sense presos polítics l’enfrontament es dilueix i el Procés s’acaba. Permeteu-me dir que estic absolutament a favor que els polítics i líders socials catalans estiguin fora de la presó. És més, me n’alegro sincerament. Ara bé, la felicitat personal no evita que la jugada de Pedro Sánchez sigui demolidora. Enfonsa els fonaments de l’independentisme després de l’1 d’octubre i insinua, paral·lelament, que els partits catalans han obert una fuita al Procés cedint en les seves exigències per aconseguir l’indult.
A banda de tot això, en quina posició deixen els indults al president Puigdemont? La tàctica de Sánchez és un avançament per la dreta que vol aconseguir, de passada, marginar el president i convertir la seva resistència en un gest estèril. Per què es nega a tornar a l’Espanya d’un president que perdona. L’Espanya democràtica que allibera els presos catalans contra l’ultradreta i els jutges franquistes. Es miri com es miri la jugada és potent i capgira la situació que ens va llegar el referèndum. Aplana el camí pels que somien en una entesa entre Catalunya i Espanya i ridiculitza els que defensen el conflicte com a única via per resoldre la situació. Insisteix en els acords per mantenir la situació tal i com està i deslegitima els que volen un canvi de debò. Els indults són una derrota sense pal·liatius per l’independentisme i possiblement l’única victòria indiscutible de Pedro Sánchez al capdavant del govern espanyol.
95 
