El camí fins al 14-F es farà molt llarg i la quantitat de bajanades que haurem de sentir serà enorme. Un dels meus propòsits per a aquest nou any era parlar de l’enorme quantitat de coses importants que passen a la nostra societat protagonitzades per tanta gent llesta i valenta i parlar menys de l’espectacle nefast que ens ofereixen les maquinàries dels partits. Ja sabeu, però, que aquesta mena de propòsits són difícils d’acomplir. La inèrcia tira molt i és difícil desfer-se dels hàbits. No he durat ni 48 hores i amb aquesta columna escrita el 2 de gener hi torno a caure i em disposo a parlar de Salvador Illa de Borbón.
S’han de tenir molt grossos per fer el que fa el PSC i, si heu estat una mica connectats aquests dies, segurament ja heu llegit un munt d’anàlisis sobre el flamant candidat a la Presidència de la Generalitat Salvador Illa. He de dir que a mi tant em fa si el candidat del PSC és Illa, Iceta o qualsevol dels aparaterus que fa 30 anys que viuen del partit, del sindicat, de la fundació o del consell comarcal de torn. El que és realment important és recordar què és el PSC. Sobretot tenint en compte que totes les forces del Règim Monàrquic estan desplegant ara mateix una intensa campanya per tal que ho oblidem.
La candidatura d’Illa ha estat rebuda amb sospirs des dels llocs més insospitats. La bava regalimava des de la pantalla de La Sexta (aquell canal que és dels mateixos propietaris que La Razón). Òbviament la bava no apareix per la perspectiva d’un “govern progressista” sinó per la possibilitat que una victòria del PSC liquidi definitivament el Procés. L’estocada final després de l’enganyifa de la Taula de Diàleg. Després de fracassada la Via Ciudadanos ara toca la Via Progrés.
En aquest esquema, els Comuns hi juguen un paper fonamental. Els veiem descriure el PSC com el seu aliat per fer “un govern progressista” mentre intenten instal·lar desesperadament l’eix esquerra/dreta. En principi, enmig d’un desastre com el que estem vivint, aquesta aposta pel retorn de la lluita d’esquerres hauria de ser una magnífica notícia per als que creiem en els seus valors. Lamentablement, però, el que ens proposen els Comuns no és agafar la bandera de l’esquerra sinó fer-la servir per pactar amb la dreta. Amb la dreta? Però si ja han dit que no pactaran amb Junts! Efectivament. Però han dit que pactaran amb el PSC. Ja s’ho farà Junts per dibuixar el seu marc ideològic d’aquí al 14-F, però que ens vulguin fer creure que del PSC es pot esperar “progressisme” només pot sortir de la factoria ICV que es va veure amenaçada pel 15M i que va lluitar contra l’1-O. No, això dels Comuns no és una revitalització de l’eix esquerra-dreta sinó una tornada a la farsa de la Transició.
Sé que em puc passar tot el 2021 dient que el PSC no és d’esquerres i que potser és picar ferro fred. Per sort, però, la realitat m’ajudarà. Avui mateix, 2 de gener de 2021 Margarita Robles afirmava, textualment: “La Monarquia parlamentaria es una pieza clave de nuestras instituciones (…) y yo siempre digo que en democracia no se pueden poner en cuestión las instituciones porque en una democracia cuando se ponen en cuestión las instituciones, al final eso va en descredito de España“
Crec que ho podríem deixar aquí, però perquè quedi per a l’hemeroteca, deu segons més de Margarita Robles: “Felipe VI ha puesto de relieve, en el último discurso de Navidad, su compromiso con los valores éticos y con los valores morales (…) Con una Monarquía comprometida con los valores éticos, morales y con la transparencia, es evidente que nos sentimos muy cómodos“.
Bé, ja està tot dit i escoltant Robles no em caldria haver trencat el meu propòsit de principi d’any. Salvador Illa de Borbón és ara mateix l’home dels Borbons a Catalunya. I no és només una qüestió simbòlica, com ens voldran fer creure els Comuns. Aquest titular d’El Salto Diario és, també, del 2 de gener del 2021: “Un plan de recuperación europeo a medida del sector privado“. Passeu-li l’enllaç al proper que us parli d’un “govern de progrés per a Catalunya” que inclogui el PSC. Dit això, espero tenir més sort amb el meu propòsit de deixar de fumar, perquè fins al 14-F l’ambient serà irrespirable de la quantitat de bajanades que haurem de sentir a dir.
