Si Joan Fuster encara visqués, aquest mes de novembre faria 89 anys. Joan Fuster, com sabem, ha estat una de les personalitats intel·lectuals més importants que han donat els Països Catalans. La seva obra literària, poètica, periodística i assagística és esplèndida. I també ho ha estat el seu llegat com a activista cultural. Recordem que ell i l’Eliseu Climent van ser els promotors d’Acció Cultural del País Valencià l’any 1978. Abans, però, el 1975, Fuster ja havia estat guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el 1983 li va ser concedida la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.
Transcorregut el temps, però, Fuster continua essent un referent. És per això que ara que s’acosta Nadal, que és una data en què es regalen molts llibres, podem aprofitar l’avinentesa per apropar-nos a un recull dels seus aforismes. El llibre es diu ‘Joan Fuster, aforismes’, i conté el que hom ha definit com a 1.200 càpsules de doctrina. És a dir, idees, pensaments, conviccions, sentències i una tria dels aforismes que Fuster va publicar en els llibres ‘Judicis finals’, ‘Consells, proverbis i insolències’ i ‘Sagitari’. Aquesta tria la va fer el catedràtic Isidre Crespo, autor del llibre ‘De Fuster a Pla amb camí de tornada’. Segons ell, “escriure aforismes va ser el primer gènere practicat per Fuster i el que l’acompanyaria sempre com a refugi”. En aquest llibre també s’han incorporat les seves frases de calendari, que tractaven tota mena de temes de caràcter humà des d’una perspectiva divertida. Donem-hi un cop d’ull:
“L’únic orgull que trobem comprensible és el nostre”.
“La sort dels altres sempre ens sembla excessiva i, sobretot, immerescuda. Per això l’anomenem sort”.
Ara un parell de literaris:
“L’única manera d’entendre un pròleg és llegir-lo després del llibre”
“De tota novel·la sempre en sobra la meitat”.
També n’hi ha de catalanistes:
“Tal com estan les coses, ser català, avui dia, no passa de ser una simple hipòtesi”.
Tres sentències:
“Una manera de venjar-se del món és fabricar fills”
“Quan parla un estúpid, l’aire queda contaminat”
“No facis de la teva ignorància un argument”.
I ara un parell d’aquells que fan reflexionar:
“Les persones felices no tenen memòria”
“Qui em suporta, m’estima. No hi ha altra explicació”.
Finalment, un que resumeix la ironia de Joan Fuster sobre ell mateix: “Ja coneixeu el cèlebre aforisme grec: Joan Fuster és la mesura de totes les coses”.
