Avui dia, l’escena política catalana és un magma d’agror. El famós oasi català farcit de consens s’ha esmicolat per complet i la gradual ulsterització de la societat que desitjaven molts polítics a Madrid des de feia anys sembla que ha pres una certa empenta. El canvi de paradigma no sembla haver-se processat encara pels polítics catalans, mentre que els ciutadans anònims han de carregar amb tots els sentiments negatius de desil·lusió, engany, frustració i desconfiança provocats per la fi de l’encanteri de l’1 d’octubre. El desencís ens ajuda a madurar, però també ens fa més cínics.

Part d’aquesta angoixa, o mala llet si es considera més oportú, també s’explica per la incapacitat del catalanisme de veure objectivament la seva situació, l’encreuament de camins on es troba, de practicar la introspecció per entendre’s millor i tenir una imatge més acurada de la realitat. Hi ha dos obstacles per a aquest exercici espiritual: el primer és la dificultat de mirar-nos al mirall sense endolcir els nostres trets, ja que és normal veure la mediocritat dels altres com carències imperdonables i les nostres mancances com singularitats úniques i extraordinàries. No hi ha res que agradi més a un català que comparar-se amb un espanyol per sentir-se superior (s’ha de fer notar que aquest espanyol ideal canvia de territori de procedència al gust del consumidor: andalús, madrileny, castellà, extremeny, aragonès… fins i tot gallec o valencià arribat el dia).

L’altre impediment que ens trobem per fer un assaig d’objectivitat és el reflex distorsionat que els altres propaguen sobre nosaltres. En aquest cas, el catalanisme s’enfronta a una grotesca caricatura que pretén convèncer Europa que són culpables d’un pecat etnicista que fa dels catalans uns inadaptats per a un món global construït amb valors universals, ja que odien una llengua quasi universal i quasi global com el castellà i, a més, es cruspeixen xiquets monolingües per a la diada de Sant Esteve. Hi ha tota mena de crims dels quals tots els pobles poden ser culpables, però, evidentment, el canibalisme amb excés de beixamel no té perdó de Déu.

Per tant, atrapats entre dos emmirallaments que s’exclouen, la nostra tendència narcisista a veure’ns més atractius del que som i la necessitat de combatre les pèrfides calúmnies que escampen sobre nosaltres, no hi ha prou pau per cercar la virtuosa objectivitat que orientaria el nostre camí i ens veiem arrossegats a una dialèctica de l’enfrontament que ens impedeix entendre’ns i conèixer què volem i què necessitem. En aquest escenari, és comprensible que des dels marges de la nostra cultura, un espectador distant o perifèric al cor del problema com és un valencià pugui verbalitzar els dilemes que hi ha darrere del desgavell que molts somien poder endreçar, ja sigui per proclamar aquesta república tan preuada com el Sant Grial o per guanyar eternament les properes eleccions.

El primer pas per aclarir tanta confusió és establir les prioritats que estan en joc. Com és obvi, l’objectiu principal del catalanisme és la protecció de la llengua: una meta que comprèn tant lluitar contra el fenomen de la substitució lingüística o la seva extinció via una hibridació amb el castellà com fer del català una llengua plena que no pateixi la minorització o la diglòssia. En el següent esquema, el representarem amb el cercle A.

La segona prioritat d’aquesta tradició política seria garantir un sistema polític democràtic, designada amb el cercle B al gràfic. Malgrat que és cert que no tot el catalanisme fou democràtic en els seus orígens, després de l’experiència de la dictadura franquista la defensa de la democràcia fou un consens transversal tant a l’esquerra com a la dreta i des de la reinstauració d’una monarquia parlamentària a Espanya, la contribució del catalanisme sempre ha estat per enfortir l’alternança política i l’estabilitat institucional fins a la posada en marxa del referèndum. 

Precisament, ara tindríem el tercer objectiu del catalanisme: la ruptura amb Espanya o la de cop i volta tan desitjada independència, representada a l’esquema amb el cercle C. És cert que algunes persones poden comentar que aquesta ruptura és un mitjà necessari per fer efectiva la pervivència de la llengua o la qualitat democràtica, però també significa anar a un conflicte obert que pot comprometre, com ja ha passat de fet, les altres dues prioritats. És més, algunes persones ho poden considerar suïcida i, per tant, dedicar-se exclusivament a perseguir A i B.

Aquestes prioritats ens dibuixen un trilema: no es pot lluitar pels tres objectius amb la mateixa intensitat alhora. El catalanisme es troba atrapat en la seva incapacitat estratègica per establir una jerarquia clara de prioritats que permeti orientar o guiar les seves accions. Per aquesta raó, la desorientació trufada de consignes succeïx sense fi al festival de puntades de peu i cops de colze entre partits. No entenen on són, perquè tampoc volien arribar-hi.

Si algú es pensa que tenir una república catalana solucionarà tots els problemes que la llengua afronta amb un escrupolós sistema democràtic, hauria de reflexionar més seriosament sobre l’escenari ABC. Posem per cas que Catalunya és un Estat independent que forma part del Consell d’Europa d’Estrasburg. Llavors hauria de garantir els drets de les minories lingüístiques del seu país i es trobaria amb partits polítics que defensarien la identitat espanyola dels seus votants o, com a mínim, la introducció del castellà al sistema educatiu o l’administració. 

Encara ningú ha explicat com es resoldria aquesta tensió ni tampoc s’ha tractat la paradoxa que la independència faria del castellà una llengua protegida per pertànyer a la nova minoria nacional quan, realment, seria la llengua de la majoria demogràfica i amb major presència mediàtica. Com es revertiria aquesta situació des del nou Estat? Si, als municipis amb majoria castellanoparlant, aquests exigissin l’oficialitat del castellà als ajuntaments, la nova república es negaria o acceptaria aquestes pretensions democràtiques?

Una sortida a aquest dilema seria la solució AC o l’escenari estonià: una república que prioritzaria l’oficialitat única del català enfront de les demandes democràtiques de la població castellanoparlant. Novament, ens trobaríem sense saber com es conjugaria aquest conflicte. A Estònia es negà la ciutadania als russos arribats amb posterioritat a l’ocupació de l’URSS i se’ls exigí provar el coneixement de l’estonià per accedir a la nacionalitat. D’aquesta manera es creà una minoria nacional exclosa de drets polítics que no ha preocupat a la Unió Europea ni a la comunitat internacional perquè es tractava de russos i Estònia. A més, pertany a l’OTAN i és un aliat tradicional d’Alemanya.

En canvi, una minoria nacional castellana a Catalunya comptaria amb el suport d’Espanya, mentre que a la nova república no tindria cap ferm aliat a Europa ni a cap lloc del món. Sembla difícil que la solució estoniana es pogués aplicar al cas català sense rebre sancions internacionals o patir una forta censura pública. Així mateix, es plantejaria també el problema de com mesurar el coneixement de català necessari per tal de concedir la nacionalitat. Probablement, la incomprensible llengua romànica que molts no podien aprendre esdevindria de la nit al dia fàcil de parlar i el catanyol s’imposaria definitivament com el nou estàndard. Llavors, dominar el catanyol et donaria el dret de vot o sols Pompeu Fabra podria determinar qui vota i qui no?

És cert que cap polític defensa públicament aplicar aquesta discriminació per criteris lingüístics i, a més a més, seria molt difícil fer-ho per la proximitat d’ambdues llengües, però a molts països d’Europa no es té un coneixement tan directe o clar del conflicte i es pensa sincerament que els catalans volen fer una mena de neteja ètnica i expulsar del territori a tot aquell que no parli català. De fet, tota la construcció dialèctica de l’unionisme i dels mitjans de comunicació madrilenys parteix d’aquesta premissa: els independentistes volen negar la ciutadania als castellanoparlants. No es tracta d’un extremisme impostat, és un pensament projectiu perquè ells desitgen aplicar el dret penal de l’enemic als independentistes per ser l’anti-Espanya i, en conseqüència, pensen que l’altra part en conflicte vol el mateix.

L’altra sortida del dilema és l’opció BC, la república bilingüe. Se suposa que és l’opció majoritària entre els polítics independentistes, però novament hi ha més foscor que llum sobre aquesta qüestió. Quines serien les diferències amb la situació actual? Tindríem una administració de justícia en català i la república tindria la capacitat d’imposar continguts en català a les grans distribuïdores d’entreteniment audiovisual. Certament, es tractaria d’una situació de llengua plena, però el castellà s’hauria d’integrar a la realitat nacional catalana i el catalanisme no podria viure d’esquena a aquest fet.

Tanmateix, no sembla que hi hagi cap intel·lectual catalanista preocupat de com integrar Juan Marsé dintre de la història de la literatura catalana. La construcció d’aquesta nació significaria perdre la llengua com a element central de la futura identitat nacional catalana i posar en el seu lloc el fet de ser bilingüe, un pas que no desperta entusiasme i que tots tenen por de fer no fora cas que obrís les portes de la hibridació del catanyol.

A grans trets, aquestes són les angoixes paralitzants que sofreix el catalanisme en l’actualitat. En tractar-se d’un trilema, tots ho volen tot sense saber què s’ha de perdre pel trajecte per assolir les altres fites i la frustració que genera no poder entendre l’encreuament d’alternatives es paga amb aquells que prenen una altra direcció. Tanmateix, a tots plegats els pot quedar un pensament de consolació: el camí AB, conjugar la preservació de la llengua i la democràcia dintre d’Espanya, l’estratègia tradicional del catalanisme, és una via morta.

En primer lloc, a Espanya, com a Europa, no sembla que cada vegada hi hagi d’haver més democràcia, sinó just el contrari. Per altra part, la recent oposició del PSOE a la immersió lingüística i el menyspreu continu a la llengua catalana mostrat en públic evidencien que han optat per una estratègia d’enfrontament ètnic-lingüístic directe contra el catalanisme.

En segon lloc, els objectius a assolir pel catalanisme no rupturista serien fites com el reconeixement del català com a llengua cooficial a Espanya i, per tant, que fora possible el seu ús a la seu de la sobirania nacional: és a dir, a las Cortes. Una llengua parlada per més de vuit milions de ciutadans, un 20% de la població amb dret a vot, per simple normalitat democràtica hauria de ser igualada amb l’altra llengua nacional i ser exigida als funcionaris de l’administració central que treballen als territoris catalanoparlants. Encara més, l’ensenyança de totes les llengües de l’Estat hauria de ser obligatòria al sistema educatiu i el bilingüisme mèrit preferent per accedir a la funció pública. Tot açò seria normalitat democràtica.

Com és evident, poca gent a Catalunya pensa empènyer cap aquesta direcció. I la ruptura amb Espanya, si bé des del fet institucional sembla una quimera que demana uns sacrificis massa alts que ningú està disposat a fer, des del punt de vista afectiu i mental s’ha consumat del tot. Poca gent ha entès encara la gravetat de la desaparició del catalanisme no rupturista, perquè no valoren acuradament la força democràtica que donaren a la restauració monàrquica de 1978. Paradoxalment, el catalanisme era el consens democràtic que permetia l’alternança al govern i donava estabilitat a Espanya. Ara, simplement, ja no hi és.

Comentaris

    Gonzalo Gener 08, 2022 | 22:00
    Me encantan vuestras pajas mentales. Para eso sois únicos. Os pierde la estética.
      Gonzalo Gener 10, 2022 | 10:47
      Nosotros en cambio, los españoles, cagamos, y estamos encantados como nos sale el truño, arte contemporáneo, que ni Warhol vamos. Buen truño quijotesco.
    Ricard Gener 08, 2022 | 22:25
    El que està clar és que el status quo actual és moltíssim pitjor que la independència. La majoria d'origen etnico-cultural castellà mai no ha traït Catalunya. Al contrari: com tantes altres onades migratòries ens ha fet més forts i millors.
      Què t'has fumat? Gener 09, 2022 | 08:44
      Això no t'ho creus ni tu. La majoria d'espanyols i castellanoparlants no és que hagin traït Catalunya, és que mai l'han reconegut com res més que una regió (colònia) espanyola. I això que ens ha fet més forts ho deus dir per totes les poblacions que de ser gairebé 100% catalanoparlants fa cinc dècades ara costa trobar-hi catalans, així com bars, restaurants i comerços que t'atenguin en la teva llengua. A saber quin concepte de país tens tu si creus que la immigració de massiva i colonitzant no ha massacrat la llengua i la cultura catalanes.
    OK GalDespr Gener 08, 2022 | 23:41
    Després de 40 anys “d'immersió”?? Cap dilema. En qualsevol situació política el català com a única llengua oficial. I pel que no li agradi, nouvinguts i etc. disposar de totes les eines de traducció i ajuda. Qualsevol treballador d’origen llatí ha de parlar català en 6 mesos, la resta 1-2 anys. Pels treballs en què l’idioma sigui poc rellevant menys o cap obligació. Aprendrà l’idioma més o menys segons l’interès i el grau d’integració.
      Gonzalo Gener 09, 2022 | 11:38
      Toma majete, se te ha caído la esvástica.
        Luisnomeacuerdo Gener 10, 2022 | 10:48
        Bien dicho, Gonzalo.
    ç Gener 08, 2022 | 23:44
    Ho sento però l'articulista fa trampes al solirari marcant el terreny de joc i les regles com millor li plau.
    Una Gener 08, 2022 | 23:48
    Però garantir la democràcia, de quina democràcia estem parlant? L'autor deu donar per descomptat que Espanya ho és. Fa no tant era dels que deia: " Le llaman democracia y no lo es". Com a valencià hauria de recordar perquè tenen una autonomia de fireta, no com els andalusos, que són nacionalitat històrica, amb una llei feta a mida, perquè no sortí el que volia Espanya . Potser les bombes i el xantatge de l'estat hi van tenir res a veure? Els repetidors de Tv3 porten tancats des de abans en Zapatero. Què hi ha de nou amb el govern més progressista de la història? L'article és un desficaci que constata un fet cada cop més estès: El nivell baixíssim de les nostres universitats. Arribarà el nou feixisme ( Una societat catòlica hi està abocada) amb els seus disbarats i encara en trobaran justificació com n'han trobada per l'u d'octubre.
      Gonzalo Gener 10, 2022 | 11:03
      Toma majete, se te ha caído la democracia. Un DEMÓCRATA español, je, je.
    Simplement capgirem els termes Gener 09, 2022 | 01:37
    La solució, noi, és ben fàcil. Català llengua oficial i castellà tan protegit com l'estat espanyol (a Europa el tenen per democràtic) ha protegit el català. Tal faràs, tal et trobaràs. No cal trencar-s'hi les banyes.
    Naps i cols Gener 09, 2022 | 09:39
    Aquest senyor deu estar de broma. Pretén fer creure que les democràcies occidentals protegeixen les llengües de les minories? França, Itàlia, Espanya...? Creu que tenir minories lingüístiques han implicat mai no tenir "cap ferm aliat a Europa ni a cap lloc del món"? De què parla? I d'on treu que pertànyer a una minoria lingüística impliqui perdre el dret a la ciutadania? Amb el català com a llengua oficial simplement hi hauria un temps de transició per tal que les noves generacions (moltes de les quals com a mínim ja l'entenen) s'eduquessin íntegrament en català i el fessin servir per a tot per mera necessitat. Les conseqüències de tenir el català com a única llengua oficial no són ni de bon tros les que descriu l'autor, deduint-ne coses absurdes. Que potser els catalans hem perdut la condició de ciutadania a Espanya pel fet que no se'ns faciliti (i de fet se'ns persegueixi) l'ús de la llengua pròpia?
    Una escriptura no gaire Fina Gener 09, 2022 | 09:41
    Més que un trilema el que exposa aquest senyor és pur trilerisme.
    Boy Garantín Gener 09, 2022 | 11:35
    Una reflexió molt interessant i més que procedent. El procés ha trencat la fal·làcia d, "un sol poble". Als municipis de majoria castellanoparlant el català ni hi és ni se l,espera. La independència només tindrà un horitzó cert si comença a dissenyar un escenari de dues identitats lingüístiques amb la protecció explícita de la minoria espanyola. Cal saber si es prioritza la defensa de la llengua dins l,autonomia o fer efectiva una República bilíngüe. Si no volem esperar 300 anys més, la bona és la segona.
      I un be negre Gener 09, 2022 | 15:43
      S'et veu el llautó, espanyolot de m. El bilingüisme implica seguir com fins ara, amb el català en fase d'extermini per substitució. I respecte a la protecció de l'espanyol, la mateixa que Espanya ha practicat amb el català. Com bé diu en Xavier Roig, no són adversaris, són l'enemic.
        Boy Garantín Gener 09, 2022 | 17:20
        La majoria dels independentistes hem creuat el riu fa una dècada i penso que és un trajecte sense retorn. Personatges com vosté m,ho fan dubtar que, a més de maleducat, es un trist ignorant.
          Miserable espanyolot Gener 09, 2022 | 22:25
          Tu ets un cretí venut a les espanyes. Creuar un riu? Tu ets un naufrag fariseu, catalanòfob i renegat. Vés a fer la mà amb en Junqueras, que és un altre que com tu i en Wert somnia amb espanyolitzar els catalans.
      Ok gal Gener 09, 2022 | 16:06
      LLavors, Boy, l’immersió era tota una, un altra, gran mentida? No tenim el 90% de la població que coneix “perfectament” una, el català, o més llengües, per a què vols el bilingüisme? Oficial vol dir llengua d’ús a la feina, col·legis, m. de comunicació, no? A les botigues xineses veus que tenen els seus canals, d’allà, etc.
        Boy Garantín Gener 09, 2022 | 17:12
        En quaranta anys al Baix Llobregat, que és el que més conec, hi ha ciutats i barris sencers que viuen com si fos Badajoz. La llengua del carrer, de les ràdios que escolten, les TV que veuen, dels diaris que llegeixen és exclusivament el castellà. La immersió no ha canviat el paisatge lingüístic en res. Caldrà ser pragmàtics per aconseguir l,objectiu i prefereixo ser una república com Irlanda que seguir sent una colònia autònoma.
          Ben bé que es nota el que coneixes Gener 09, 2022 | 22:32
          Que tu prefereixis vendre't la llengua a canvi d'un estat se'ns en refot. Si tan poc t'importa la llengua ja te'n pots ben anar a viure a Irlanda. Però aquí això no passarà. El 90% de l'independentisme és catalanoparlant i que tu estiguis disposat a deixar morir el català només demostra que ets espanyol fins a la medul·la. Vés a fer-te la republiqueta a Madrid.
          Una Gener 09, 2022 | 22:50
          Jo també. Ara ho has dit, com a Irlanda.Tabàrnia que se la confitin.
      Pura mesquinesa Gener 09, 2022 | 23:06
      Amb la història de segles d'injustícies, persecució i morts que han permès mantenir, ni que sigui afeblida, la llengua catalana en contra de la brutal imposició del castellà, que ara hi hagi qui vulgui beneir l'status quo d'aquesta imposició i consolidar-la instrumentalitzant-la per a fins polítics o socials de la seva conveniència, em sembla una complicitat miserable, pura connivència amb l'agressor i amb tot allò que els seus mètodes han assolit. La gent que defensa això no em mereix cap respecte.
    Sirera, un altre Voltas, Tresserras i Marín? Gener 09, 2022 | 15:48
    Hi veig molt de Junquerisme en aquest article. El castellà ni oficial, ni protegit. Respectat i gràcies, que és molt més del que els castellanoparlants han fet amb el català.
    Narcís Gener 09, 2022 | 16:19
    Amb tots els respectes .. quin munt de baboiades .. doncs res, tots els idiomes dels immigrants siguin oficials i, en particular, l' entrat a mata-degolla o castellà, que sembla ser no es parla a cap lloc més ( això sí, defora/ espanya, ni ' bon dia ' volen escoltar àdhuc ni el to català ! PD : signat per catedràtic - acadèmic - doctor i títols honorífics varis !
    Por a la plena catalanitat Gener 09, 2022 | 17:10
    Sembla que hi ha una subespècie de valencià que de tant castellanitzat i colonitzat com té el seu país ja no és capaç d'entendre (ni tant sols de desitjar) un país lliure de la llengua imposada. La covardia té moltes formes pretensiosament acadèmiques de justificar-se. Però segueix sent simple covardia, expressió d'un esperit genuflex, disminuït, eternament esporuguit.
    Georgiana Gener 09, 2022 | 17:25
    Tant èmfasi amb el castellà i trobo a faltar la menció del occità. Sr. Sirera, pobres estudiants seus. El Sr. Junqueras ens ho va resumir en una línia "Estem orgullosos del castellà i serà oficial en la república catalana". Així sense debatre-ho ni consultar-ho amb la pleb i sembla que tampoc amb vostè.
    Narcís Gener 09, 2022 | 19:40
    Només afegir : 1. els catalans , simplement, som ! I som qui som, com cada poble és com és ! Així, doncs, què diu de senti' ns-e ' superiors ' a res ni ningú .. no tenim altra cosa en què pensar ! 2. millor seria parli del ' complex d' inferioritat ' de l' altra banda, sigui per venir com venen .. sigui per la ignorància o analfabetisme .. sigui per no conèixer ni sa història i força menys la nostra .. sigui per parlar llengua broixa ( pelada ) només parlada quasi absolutament per països pobres i de sang .. sigui per deixar-se explotar i fugir cames ajudeu-me de sa terres .. sigui per . . . . . . . . ! 3. A Catalunya som plens de matrimonis d' ambdues cultures àdhuc de rics- ques propis-pies casats-des amb no ningú de fora i conseqüents fills- lles ! 4. i pel que fa a la delinqüència, no seria sobrer qui eren qui s' enduien els cassets (' loros ') o plats de les rodes dels cotxes i munt d' altres fets que no cal desglossar .. òbviament, sent majoria gent de llei ! i 5. què parli o escrigui així persones' inadaptades ' o que volen prendre'ns com extensió de terra que deixaren, puc entendre-ho .. però l' autor ? PD : i , si us plau, a hores d' ara, com hom pot ser tan naïf .. els catalans hem cercat totes les maneres hagudes i no hagudes per seguir dessota aquest estat , i no hi ha reeeees a feeeeer : " ni et deixen ser espanyol ni et deixen no ser-ho " ( encara no se n' adonat ? ) ! Nota : cadascú a ca seva i Déu a la de tothom ( políticament parlant ) .. si la unió n' és la pau, ser amb ( dessota ) aquest estat n' és l' anihilació de Catalunya, dels PPCC ! Anotació al marge : llavors, què més ens ha de llançar, fer i fúmer aquest estat .. perquè hàgim de prendre la decisió de sortir com un llamp d' ell ? Incidència : signat : obrer, peo, mà d' obra en general àdhuc operari vari !
    Luisnomeacuerdo Gener 09, 2022 | 20:33
    Cantos de sirena de otro camisa pardoamarilla, quiere disimular su supremacía y xenofobia pero el tío canta a 1714 leguas, hiedes a lazinazi que echas para atrás como la mayoria de estos juntaletras de este panfleto.
    MHP Gener 09, 2022 | 20:54
    Sr. Cereza, el castellà llengua d'una minoria? Vostè que s'ha fumat? De veritat que ja no sabeu de que parlar i com retorça la realitat que no us agrda. Noi, la realitat es la que es.
    Porcs traïdors Gener 10, 2022 | 00:58
    Quina empanada, nano. Catalanisme, actualment vol dir botiflerisme. Qualificar l'1 d'Ooctubre d'encanteri és molt miserable. Varem haver d'arrossegar als putos partits cap a la Independència, i a la que van poder, els traïdors es van entregar. Miserables. Ara ho horganitzem sense ells, colla de porcs venuts.
    Pere LLimonera i Citronell Gener 10, 2022 | 10:52
    .. Cuando pasen las nubes y la Tormenta, Catalunya volverá a ser lo que ha sido, durante los últimos 2 siglos y pico : la "Crema catalana" de España... Basta razonar objetivamente y con buena Fe de ratas, dejando de lado los tópicos adquiridos por el doctrinamiento, para ver claramente esto y abandonar fantasías y racionalismos falaces e insensatos... Muchos han dado ya el paso con pereza y la mejor disposición tonal... Hazlo, no solo por ti: por tu elefante y allegados; serás un ejemplo, ademas, para ellos y les harás un favor a todos. Las gentes en todo el País aguardan expectantes y estreñidos... ... La Crisis pasará; remontará la economía; nuevos comercios y negocios abrirán en toda Ucranía y pondrán de nombre, con orgullo, a su local : "Los Catalufos", "Productos Catalufos" o algo parecido; como siempre ha sido... ... Aun estas a tipo de hacerlo hoy... mañana ; y evitar que los Reyes te traigan una play station... ... ;-D
    Gonzalo Gener 10, 2022 | 11:04
    Majetes, que obsesión con la democracia, para un buen español, la democracia es un truño, que hacemos cada mañana.
    David Gener 10, 2022 | 16:11
    La llengua castellana no estarà mai en perill perquè es parla arreu del mon. Per tant, no cal protegir la llengua perquè un retrocés a Catalunya no provocaria la desaparició del castellà com a llengua. En canvi, sí que passa això amb el català. Una altra cosa és el dret de les persones.

Nou comentari