Li diuen “salutació protocol·lària” però el “besamans” al Borbó no és res més que un acte de vassallatge, de claudicació i d’humiliació als ciutadans i al sistema democràtic. Un acte, això sí, validat i practicat per una majoria política de l’Estat i de Catalunya capitanejada pel PSOE, el partit que més ha fet en els darrers anys per protegir aquesta monarquia corrupta i il·legítima.
Per això, que tant el president Aragonès com l’alcaldessa Ada Colau evitessin als seus representats aquesta humiliació és un gest políticament molt significatiu. Per conviccions republicanes, potser, però per conviccions democràtiques segur. Sigui com sigui, la decisió de no participar d’aquest món feudal ha de ser posada en valor, perquè preserva alhora la dignitat de les institucions que representen, la Generalitat i l’Ajuntament. Això és fer política. Al Cèsar el que és del Cèsar.
I naturalment, aquesta defensa dels valors democràtics no invalida que Colau i Aragonès representin Barcelona i Catalunya en el sopar institucional del MWC. Només faltaria, són les màximes autoritats del país i la seva obligació és ser-hi, encara que entre els convidats hi hagi un senyor que reclami el dret per sang de fer desfilar la gent besant-li les mans.
I més enllà, el gest de l’alcaldessa Ada Colau i del president Aragonès ha tingut repercussió en la caverna espanyola més profunda. La presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, els ha acusat de comandar “els deliris separatistes” de Catalunya i de perpetrar “un règim autoritari i excloent”. Tot plegat, davant de les elits empresarials assistents a la seva conferència al Círculo Equestre. Mentre se celebrava el MWC en una punta de Barcelona, referència mundial tecnològica i de progrés, en l’altra uns pocs senyors amb corbata i alguna senyora es recreaven en les grandeses del règim del 78 entre grans tiberis.

