Una de les virtuts d’ERC és que compta amb un excel·lent laboratori d’idees, la Fundació Josep Irla, que publica habitualment una interessant revista, Eines, de formes acadèmiques, accent tècnic, i tanmateix, d’indubtable valor polític. Normalment les fundacions dels partits i les seves publicacions reflecteixen, més que els idearis, els debats profunds de la societat que tracten de traduir-se en idees i concepcions polítiques, i de vegades, en programa. Per dir-ho d’alguna manera, posen la base musical que, posteriorment els responsables del partit, aniran omplint de ritmes i lletres.

Tot just fa unes setmanes la Fundació Irla va publicar un monogràfic sobre les desigualtats, i el seu creixement tant des d’una perspectiva global com local. I, com no pot ser d’altra manera, fonamentat en intervencions de col·laboradors, majoritàriament procedents del món acadèmic i universitari, fornien el relat sobre el creixement sostingut de les desigualtats durant el darrer mig segle amb estadístiques, dades objectives i la constatació de l’evolució de la narrativa justificatòria des dels espais estratègics del poder. La dura i la crua realitat és que la contrarevolució neoliberal dels setanta no ha fet més que generar una creixent desigualtat en el sí de les pròpies societats, generant menor participació dels salaris en la renda nacional i precaritzant les classes mitjanes, i que tanmateix, la globalització ha anat permetent reduir (relativament) la pobresa severa al que tradicionalment anomenem Tercer Món (malgrat que no s’explica que això té molt a veure amb el fet que la Xina, malgrat les formes capitalistes, continua essent un país d’economia planificada). El pitjor de tot plegat, i en aquest sentit, el monogràfic recull el mateix que ve denunciant la literatura sociològica de de les darreres dècades, ha estat el de la interiorització popular de la filosofia neoliberal, degradant l’esperit col·lectiu i caient en el parany d’un cert individualisme amb un punt nihilista. Com ens recorda Christian Laval, ara mateix, cada individu acaba esdevenint un empresari de sí mateix, competint en un sistema on l’èxit és excepcional, i el fracàs, la norma.

Ara bé, quan fixem la mirada al nostre país, el panorama és desolador. Contràriament al relat cofoïsta més o menys assumit pel discurs polític, Catalunya és una societat molt desigual. Catalunya és sisè país de la Unió Europea en major índex de segregació escolar (Índex de Gorard, amb 0,36, després d’Hongria, Romania, Eslovàquia, República Txeca i Bulgària) i a nivell d’Espanya, només la supera Madrid i Canàries. Una segregació escolar que coincideix amb la segregació residencial, econòmica (amb diferències salarials i d’ingressos que no ha parat d’expandir-se en els darrers vint anys), i fins i tot, cultural (les diferències internes entre grups socials analitzats pels PISA, també són molt significatius. I la segregació escolar és extremadament greu perquè es tradueix en una societat descohesionada, que es limita a coexistir, en què els diversos col·lectius tendeixen a no relacionar-se, i per tant, ni sentir empatia, ni solidariat. La segregació escolar és una feixuga hipoteca que, dissenyada d’origen, amb una doble xarxa escolar (triple, si tenim en compte que algunes escoles públiques estan funcionant com a privada), representa un deute social al qual no podem fer-hi front.

La precarietat laboral, i l’exclusió social (com de tant en tant, episodis com els de la Plaça Tetuan ens posen de relleu) contradiuen la retòrica política que una esquerra que governa múltiples institucions, és incapaç de frenar, o fins i tot de reconèixer. Pitjor encara: que en la psicologia col·lectiva sembla haver-se interioritzat l’esquema mental neoliberal segons el qual les desigualtats són fruit de les diferències de talent, origen o estigmes diversos atribuïts de sèrie a individus o col·lectius. La conseqüència de tot plegat és que, especialment en les dues darreres dècades, i més enllà de les crisis econòmiques periòdiques, hem construït una societat fràgil, un castell de naips que cau a la mínima ràfega de vent econòmic.

Enfront d’això, les polítiques són més retòriques que pràctiques. Les narratives al voltant del tema, o bé són negacionistes, o minimitzen el fenomen, o són incapaces de comprendre la magnitud i naturalesa del conflicte. Sovint, els propis mitjans de comunicació també contribueixen a fer que el públic agafi el rave per les fulles, i centrar-se més en les conseqüències que en les causes o solucions. Les dretes solen actuar amb certa insensibilitat moral (el dret de l’habitatge, és a dir, controlar el preu per a un accés universal, ataca els interessos rendistes). Les esquerres, per contra, fan servir una retòrica revolucionària estèril o cauen sovint en certa sensibleria de fulletó. La dura i la crua realitat és que no som capaços de fer un debat suficientment sincer i honest per reduir a un nivell sostenible les desigualtats, i la proposta de solucions honestes i realistes. 

Tot projecte nacional, si pretén ser compartit, requereix de generositat per part de tothom. La idea de restringir les oportunitats dels de baix, o la protesta nihilista i estèril dels de baix, ha fet de Catalunya, malgrat certa retòrica patriòtica, una nació fràgil i descohesionada. Bona part de l’atractiu de l’independentisme consisteix a la voluntat de crear una societat més justa. Precisament les desigualtats internes, on sovint la classe es barreja amb la procedència i la llengua, és un d’aquests punts febles que ha estat explotat pels sectors més reaccionaris. És per això que l’independentisme, necessàriament transversal, ha de tenir un projecte de societat on la reducció de les desigualtats hagi de ser un eix prioritari. Especialment si tenim en compte que Madrid ens guanya, de molt, en aquest camp de la injustícia social. Fins i tot Margaret Thatcher fugiria corrents si es trobés Ayuso en un carrer fosc!

Comentaris

    Luisnomeacuerdo Desembre 03, 2021 | 21:40
    Una observación a este ladrillo que has soltado, Cataluña es una comunidad Autónoma más del reino de España. Tienes que resetearte Javier, estas un poco atrasado mental
    fat boy Desembre 03, 2021 | 23:06
    Ja fa anys vaig llegir un article a The Guardian on explicava que, malgrat que no hi havia diferencies etniques, els estudiants d'origen indi excel.lien en els estudis mentre que els d'origen pakistanes fracassaven lamentablement, no hi vegi motius racistes, tambe hi havia l'exemple dels estudiant jamaicans, les noies estaven notablement pel damunt de la mitjana en resultats mentre els nois eren una colla de perdedors i ximplets. Com explica la seva ciencia aquestes diferencies vist que el sistema educatiu era el mateix per tothom?. Es podria comparar amb els grups socials existents a Catalunya?.
    LlunyDeCAT Desembre 04, 2021 | 01:32
    No compartesc pas tot això del neo-liberalisme aplicat a CAT. CAT és dins d'un Estat Tercermundista com ho són la majoria d'Estats del sud d'Europa i que mai no haurien d'haver entrat a l'UE amb Estats com UK, Alemanya, Netherlands, França i els Escandinaus. El que hi ha a CAT és una contaminació de tots els vicis espanyols que s'accentuaren a partir del 1939. Abans CAT era al capdevant de la indústria europea. Recordem la Hispano-Suïssa que feia els cotxes més luxosos d'Europa i els millors motors d'avió i tenia fàbrica a Ginebra. El nom hauria d'haver estat Catalano-Suïssa perquè els Espanyols encara anaven amb tartana. Tot això desaparegué durant el Franquisme i a partir del 1977 la Catalunya Autonòmica té les mateixes vergonyes que Espanya: corruptes, lladres, endollats i com deia en Sala i Martin: només volen treballar a la Caixa. Fa molts anys que vaig marxar de CAT i cada visita CAT és pitjor. Només cal visitar allò que se'n diu la Catalunya buida i els comportaments vergonyosos de les Diputacions, Generalitat, Consells Comarcals i els lladres de Caixabanc. Als 80/90 La Caixa ja era considerada Alí Babà i els Quarante Lladres. CAT és en mans de lladres i incompetents tots venuts per un salari assegurat de polític o funcionari públic del partit. Només un Cataclisme us pot traure del forat negre.
      Hispano-Suïssa mai ha tingut fàbrica a Ginebra Desembre 04, 2021 | 21:54
      Però sí a Guadalajara. Informa't home, no parlis per parlar. https://www.hispanosuizacars.com/es/.
        LlunyDeCat Desembre 04, 2021 | 22:35
        L'empresa Hispano-Suïssa tenia una empresa a Ginebra, Suïssa a la Rue de Lyon (Charmilles) i es deia Tavaro.
          Relació amb Hispano -Suiza sí, fàbrica de la marca no. Desembre 05, 2021 | 00:30
          Fondée par l'ingénieur genevois Marc Birkigt et plusieurs financiers espagnols, la société Hispano-Suiza est fortement liée au site des Charmilles puisque, déjà en 1905, les voitures Pic-Pic étaient construites sous l’une de ses licences. En raison des troubles politiques que connaissent la France et l’Espagne, deux pays où se déploient ses activités, Marc Birkigt ouvre une antenne à Genève. En marge de la fabrication de châssis automobiles et de moteurs de voitures et d’avions qui fait son succès, l’usine genevoise construite entre 1939 et 1941 produit des armes et des munitions avant de se lancer dans la production de machines-outils. Fermé en 1985, le site abrite actuellement, comme l’usine Pic-Pic en son temps, une pépinière de PME.
    Narcís Desembre 04, 2021 | 09:44
    És curiós : - Catalunya a l' alçada de països on majoria són connaturals/ autòctons .. quan aquí som d' arreu de l' estat i del món . . . àdhuc i per si no fos prou, il·legals i legals d' aquella manera made ' in secretario de estado para la cooperación ' ! - Alhora explotació laboral en munt de llocs de treball, en especial, els físics, penosos d' allò més fins acabar esguerrats quan ja no hi són per ser acabat el contracte així sense poder mostrar/ demostrar ser " malaltia professional " i no tenir cap dret ( no poden seguir fent, cercant, mateixa classe d' eixida per a guanyar-se la vida ! ) ! - Sabran aquests tipus del món acadèmic i universitari de la crua realitat . del que és treballar per a butxaca d' anònim qualsevol del carrer així molt de baliga-balaga que s' hi diu d' esquerres .. els molts farsants ! PD : res .. vingui tothom amb la camisa a l' espatlla .. com són pocs els necessitats que té nostre Catalunya . . " nostra casa és vostra casa " , " benvinguts " i .. som-hi ( perquè fronteres amb tota mena de despeses per a sa vigilància, control i administració ! ) ! Nota : i què dir- ne d' absència d' inspecció laboral ni interès hi sigui així pagar els ' pistolers ' de torn els abusos fora mida contra llurs empleats ! Anotació al marge : i ja no diguem de propietaris que han aprofitat la bona fe d' inquilins legals per a canviar-los el contracte a un de pitjor al que tenien , ja prou fumut o ' ley Boyer ' ! Incidència : en l' endemig .. tots aquests responsables provocadors de la competència salvatge entre mateixos treballadors .. seguint duen persones sense mitjans .. fent- se'n els humanitaris, els bons ssmaritants, quan saben se'ls tractarà per fotre treballadors propis en manca de llocs de feina, en sou i .. en tot !
    Fart Desembre 04, 2021 | 11:21
    Comparteixo totalment el seu article, Sr. Díez. Les desigualtats i la insensibilitat vers el patiment aliè, aconseguit gràcies a les mil formes de rentat de cervell que faciliten les xarxes (el pa i circ tecnològic) ens aboquen a perills cada cop més intensos i de resultats irreversibles. També remarcar que les esquerres són tan inútils com les dretes a l'hora de trobar solucions. Si les dretes ostenten el rècord de no baixar mai de l'egoisme, les esquerres tenen el de l'estupidesa, en proposar només remeis del segle XIX que ja van quedar obsolets a mitjans del segle XX. Uns són uns imbecils que creuen que un món on es passi fam i en el qual milions de persones s'hagin de desplaçar pel canvi climàtic i la manca de recursos, no els afectarà perquè ells tindran búnquers. Com si poguessin viure allà durant segles o com si viure sota terra fos preferible a ser menys egoista a temps. Els altres sembla que no han estudiat història i encara creuen que Stalin era un tió amb bones idees, però que no es van aplicar bé. Així veiem gent que no sobreviuria 24 h sense el mòbil, portar la bandera comunista. Ignorar les purgues i els privilegis de la nomenclatura és la seva especialitat. Calen idees noves, per a solucionar problemes nous. És estúpid agafar-se a una idea i no modificar-la quan els resultats n'evidencien els errors. Això recorda a qualsevol religió, negant que la Terra gira. I parlo de polítics de tots colors i nacionalitats, tot i que hi ha diferències entre les possibilitats de sobreviure d'un danès i un gambià. Els espanyols, malauradament, tenen una mentalitat, una capacitat de prevenció i una preparació més propera a la del gambià que a la del danès. Inclosos bona part dels botiflers que tenim a casa.
    Doctor Strangelove Desembre 04, 2021 | 12:02
    Quan acabareu amb tantes cabòries (en plata: palles mentals) sobre la independència? El món és el que és, i la terregada és veritat que el pot canviar, però sempre a pitjor. Deixeu-nos viure als que ens guanyem molt bé la vida i la disfrutem. Per cert avui dino ostres i paella de la millor, i em gastaré 150 pavos, i què? El problema és que els morts de gana volen acabar amb la manera de viure dels que hem triomfat a la vida! Sou tan rancuniosos que no us mereixeu ni el meu perdó! Doc.
      2021 Desembre 05, 2021 | 10:15
      Strangelove, per ser tan llest sembla que tens poca lògica. Primer, algú que és tan feliç com tu dius ser, no perdria temps llegint diaris amb una línia editorial tan contrària a les teves idees. Algú que viu tan bé i satisfet, no té la necessitat d'insultar i refregar a la resta la seva riquesa o el seu èxit. Això que tu fas és propi de d'acomplexats. Es veu a diari, als patis dels instituts, a les baralles de bar etc: els menys afavorits per la naturalesa en aspectes com intel.ligencia, ho compensen fent el xulo. Per cert, pensar que menjar paella i ostres un diumenge ho fan només quatre privilegiats, és conèixer poc la tradició del vermut i arròs dels diumenges de tota la vida. Potser passaves gana de petit i has quedat traumatitzat. Pobre criatura. Pobre ridícul homenet. Ets patètic.
    El punt de vista de l'article és erroni Desembre 04, 2021 | 12:16
    Catalunya no és un país de la Unió Europea, és una regió d'un d'aquests països de la UE, concretament d'Espanya. Comparar Catalunya amb Hongria, Romania, Eslovàquia, és un absurd. Per això, tant els raonaments com els resultats són falsos.
    Gonzalo Desembre 04, 2021 | 14:48
    Catalunya és sisè país de la Unió Europea en major índex de segregació escolar .. mal empiezas. Cataluña es una comunidad autónoma española. No es ningún país soberano de La Unión Europea. Todo lo demás, alfalfa para el ganado laZinaZi.
    LlunyDeCAt Desembre 04, 2021 | 17:40
    El problema de CAT és l'arribada massiva d'Espanyols analfabets i sense cap mena de formació professional que es varen reproduir com els conills i abaixaren el nivell de la societat. El mateix fenòmen es produï a França amb la massiva emigració magrebina i sub-sahariana. El nivell de les escoles franceses és baixíssim. A CAT ja em puc imaginar la catàstrofe escolar amb Espanyols, Marroquins, Llatins d'Amèrica, etc. Però la degeneració de la societat catalana fou iniciada per l'emigració espanyola omplint tot el país de bars. I malhauradament els Catalans s'han deixat contaminar per aquests bàrbars endarrerits: tutejament a dojo, renecs, llenguatge sexual copiat del repugnant espanyol, costums tercermundistes dels espanyols, etc. La degeneració dels Catalans és ja irreversible. I s'hi ha afegit tota l'emigració magrebina i llatina. Cap societat al món pot absorvir i reciclar això. Potser Suïssa i el Quebec ho han fet però sempre parcialment.
      Doctor Strangelove Desembre 05, 2021 | 10:05
      Nen, el teu comentari té un fuf racista, fes-t'ho mirar una mica, nano! Doc.
    LlunyDeCat Desembre 05, 2021 | 14:03
    L'arribada massiva d'estrangers a un país provoca grans canvis a la societat i gairebé sempre grans problemes perquè en la majoria dels casos aquests estrangers vénen de països tercermundistes on regna la violència o simplement amb una cultura (comportaments socials) molt endarrerida. Les excepcions les tenim per exemple al Sud del Brasil on l'emigració majoritàriament alemanya al segle passat va provocar una situació als tres estats del sud molt més europea que la disbauxa de la resta. El cas de Suïssa és paradigmàtic amb l'arribada d'italians als 50, gallecs, catalans i espanyols als 60 i portuguesos a finals dels 70 després de la descolonització. Però el problema arribà quan arribaren massivament els refugiats bosnians i kosovars. Malgrat tot països com Suïssa tenen les eines per reciclar en dues generacions aquesta gent. CAT i la resta dels PPCC no tenen pas cap eina. Ens ho empassem tot sense tenir dret a dir ni ase ni bèstia. Per això la llengua catalana ja és en fase d'extinció social.
    Director psiquiátrico lejano 13856 Desembre 07, 2021 | 11:30
    Enfermera enfermera dónde está el tarado y está lejos de todo ah qué se ha escondido porque le hablo a usted castellano enfermera lo sospechaba vamos a mirar debajo de la cama, este enfermo si no se toma la pastilla está muy grave entre los dragones los gnomos y los castellanos sobre todo la lengua castellana le dan ataques psicóticos no se preocupe enhemera García lo he encontrado está escribiendo locuras en mi ordenador personal sal del despacho del director mamarracho, venga enfermera métele la pastilla aunque sea por el culo que se calme y hablelecatalán por favor que si no echa espuma por la boca, el mis años de psiquiatra ni director del hospital me había encontrado un caso tan grave como este, venga a dormir lejos de todo no sé de dónde viene este mamarracho si mira debajo de la cama no hay dragones mi gnomos ni diccionarios de castellano puedes dormir tranquilo con la pastilla antipsicotica te hará mucho bien jajaja enfermera García cuando le hable castellano por favor por favor póngale la camisa de fuerza que se nos escapa el lejos de Cat este está muy tronado jajaja
    tomas johansen director psiquiatric llunya Desembre 07, 2021 | 12:26
    ah infermera garcia i li posa per a dormir sempre imatges del vienam, on aparega un hispa desmembrat, i amb molta sang a ser possible en versio original i parlant l'hispa en castella mentra es desangra, i de musica de fondo que pongo doctor, ui perdoni que altere al tarat, quina musica li pose doctor johanssen , wagner les walkiries, no home no posa els segadors home pareix ser que amb la pastilla antipsicotica que es molt fort, la sang de un hispa desmembrat en vietnam, i plorant de dolor i morint en castella, i els segadors de musica de fons, el tarat es relaxa i dorm molt be , es un cas unic i clinic aquest tarat llunya pero en fi.

Nou comentari