Fa unes setmanes es va saber que una dona que demanava almoina al carrer va comprar un bitllet de loteria amb 1 € que havia rebut d’algú que la va compadir. La dona va passar de pobra a milionària en un no res, i em pregunto que haurà estat d’ella. Passar de baix a dalt és ben fàcil, molt més que fer el camí invers, i per a qui sempre ha nedat en l’abundància trobar-se en situació de carència és molt més incòmode i dolorós que per a qui sempre s’hi ha trobat. Com hem comentat tantes vegades, la pobresa és un estat relacional, com passa amb la percepció de la temperatura o fins i tot del dolor.
La nova milionària també m’ha plantejat altres dubtes: qui s’haurà volgut aprofitar de la seva ignorància en matèria inversora, venent-li sopars de duro sobre com multiplicar el guany, o qui, pel contrari, amb honestedat i diligència, haurà fet el possible per tal que el seu guany, no es vegi a poc a poc menjat per aquesta galopant inflació que patim. També m’agradaria saber si, canviant la seva situació econòmica, hauran canviat les seves amistats, fent-ne de noves, sempre sospitoses, o si haurà canviat la seva relació amb les amistats antigues, probablement tan pobres com ella era abans.
No sé si la dona haurà perdut ja tot el que va guanyar, el que confirmaria la dita de que els guanys ràpids ràpidament se’n van. Però en tot cas, en el moment en que va comprar la seva butlleta i excepte que ja fos una ludòpata convençuda que estava al carrer demanant per causa de la seva addicció, se li pot endevinar a la dona un cert punt d’emprenedoria. Em deia un empresari que coneixia i que va viure la glòria i l’esfondrament al llarg de la seva trajectòria, “els últims 5 € que et quedin abans del no-res, no te’ls gastis en un tros de pa; comprat un bon puro (era el temps en que fumar no era pecat social) com a símbol de què no ets un mort de gana: mai se sap si en el darrer moment no apareixerà l’oportunitat de reeixir, que sempre truca a la porta d’on ja hi ha diner”.
Sí, tot aparença, qui podria negar l’evidència teatral de tot plegat? Però és que ¿no sembla el guió d’una pel·lícula aquesta història de la dona que va passar en un màgic segon de pobra a milionària?
2
