Del 20 de desembre al 13 de febrer. De la declaració conjunta del Palauet de Pedralbes de Barcelona a la no tramitació dels pressupostos al Palau de la carrera de San Jerónimo de Madrid. El PSC carrega contra la negativa dels independentistes als pressupostos de l’Estat acusant-los de fer pinça amb la dreta i de no pensar en la ciutadania ni en la reducció de les desigualtats socials, sinó en banderes; els independentistes han votat contra la tramitació dels comptes de l’Estat per raons polítiques, d’exercici de drets bàsics i de vulneració de drets bàsics per part dels poders de l’Estat. Junqueras va dur al Parlament el darrer projecte de llei de pressupostos de la Generalitat a finals del 2016 i es van aprovar al març del 2017; el PSC va votar-hi en contra per raons polítiques (per l’exercici de drets bàsics), pel context polític (pinya dels autoanomenats constitucionalistes, de dreta i d’esquerra), perquè creixien en inversió social i en reducció de les desigualtats. El PSOE no ha estat capaç d’aconseguir els vots suficients en tot l’arc parlamentari.
Diumenge 10 de febrer, plaça Colón. Concentració per la unitat d’Espanya i contra el PSOE al voltant de la bandera espanyola més gran de tot Espanya. Des de Catalunya se l’ha menystingut per la xifra de participants, i no, ha estat una convocatòria eficient, ha aconseguit els seus objectius sense ni baixar de l’autocar: el PSOE no ha aguantat la pressió interna i la de la dreta i la ultradreta i ha trencat negociacions amb el govern català hores abans de la demostració de força nacionalista.
I ara, què? Judici al Suprem. No hi ha termes mitjos: repressió o antirepressió. No hi ha tercera via. La clau és on i amb qui aliniar-se.
