Saps que el règim colonial a Catalunya ja no pot ni transmetre la il·lusió que se sustenta en fonaments democràtics quan tots els mercenaris de l’establishment, la menjadora al complet, fan l’ús polític grotesc de la figura de Jordi Cuixart que van fer ahir i avui.
Tinc una opinió molt concreta del fet de ni tan sols dirigir la paraula a qui no només contribueix a mantenir-te a presó sinó que fent-ho, manté també subjugat el teu poble. Com a pres polític que ets, t’estan utilitzant per donar exemple als que estan lliures, mantenint tota una ideologia empresonada. És impropi del líder social d’un moviment d’emancipació seriós.
Ara bé, al cap i a la fi, Jordi Cuixart no deixa de ser l’únic pres polític que no ha acceptat ser moneda de canvi en els tripijocs dels partits, inclòs l’indult que s’està madurant, es representa a ell mateix i a l’entitat que presideix, del paper de la qual podem discutir-ne un altre dia. La resta forma part de l’especialitat del procés, que és fer seva qualsevol idea o qualsevol figura per pervertir-la i fer-la semblar allò que interessa al poder, si és que al que queda a Catalunya se’n pot dir poder.
Per això hem pogut veure com tota la masoveria ha sortit a sac en defensa del gest de Cuixart amb Miquel iceta, sense cap altre argument que l’apologia de la moral, que en política només serveix per agradar-se més davant del mirall. Perquè han cremat ja tota la resta de presos a l’olla de cínics i només els queda ell. Protegint-lo a ell, s’estan protegint a ells mateixos, la seva aposta per la taula de diàleg, la seva acceptació de l’indult, la investidura de Pere Aragonès, la suposada concòrdia que no és més que rendició.
I en aquest intent desesperat podem trobar reaccions que farien les delícies de qualsevol sistema autoritari, com ara fer judicis de moral en base a opinions polítiques i el que és encara més greu, a les opinions sobre una figura pública, cosa que el mateix Cuixart no fa. Només una societat malalta accepta que hi ha temes o persones que, pel motiu que sigui, no es poden criticar. I és pitjor quan aquest motiu és quelcom tan subjectiu com la moral.
Però com que no poden defensar un gest que els interessa amb arguments polítics favorables a l’independentisme, ho han de fer d’aquesta manera, comparant Cuixart, fins i tot, amb Mandela, algú que si fos independentista català avui, tots estarien titllant d’hiperventilat. Només cal veure com coincideixen en això amb comuns i la dreta catalana que ara deu votar socialista. Com si el que va ser expresident sud-africà no hagués hagut de guanyar primer per poder abraçar els bòers, i no a la inversa, després de defensar la lluita armada com a única forma d’emancipar el seu poble.
232 
53 
