Una reestructuració de govern, es miri per on es miri, implica una certa crisi de govern, que de fet és com se’n diu en l’argot polític d’aquestes remodelacions. El cas que ens ocupa és la reestructuració que ha portat a terme el president de la Generalitat, Pere Aragonès, per ascendir Laura Vilagrà a vicepresidenta i Sergi Sabrià a viceconseller d’Estratègia i Comunicació. Aquests dos canvis, que tota l’oposició ha llegit en clau electoral, i no els falten raons per fer-ho, també són una mostra d’insatisfacció del president amb el funcionament del seu executiu i un intent de posar-hi solució en aquest any que li queda de mandat –o el que ell cregui que és més convenient–, perquè tampoc s’entendria que fes una reestructuració ara i no esgotar la legislatura.
“Ens permetrà sumar noves veus públiques perquè el posicionament del Govern arribi sempre a tothom i a tot arreu“, va dir el president durant l’anunci que va fer dimarts a Palau. Aquesta frase inclou un altre missatge implícit: el president no està del tot satisfet amb la forma com s’ha transmès fins ara l’obra del seu executiu a la ciutadania. Sigui com sigui, l’objectiu d’aquesta reestructuració és, per una banda, capitalitzar amb la figura de Vilagrà la negociació amb el govern espanyol i els resultats que se’n puguin treure, i, per l’altra, convertir Sergi Sabrià en la persona clau en la comunicació de l’obra de govern d’aquí a les eleccions.
Tanmateix, el Govern ha de ser conscient que aquesta tercera remodelació en un any no soluciona els problemes que té sobre la taula i que desgasten l’executiu. Sí, el president reforça Presidència i Comunicació, però té altres assumptes que desgasten encara més que la bona o mala comunicació del que fa el Govern. La sequera, l’educació o la sanitat són tres clars exemples dels reptes que l’executiu d’Aragonès haurà d’entomar durant aquest any de govern que li queda per davant. Aragonès i els seus consellers en són conscients i un clar exemple és que han maldat per poder anunciar aquest dijous acords en els dos àmbits per pacificar docents i infermeres.
Aragonès no s’amaga i repetirà com a candidat per intentar seguir quatre anys més al capdavant de la Generalitat, però li farà falta alguna cosa més que una reestructuració de Govern i vendre una obra que, com el mateix Oriol Junqueras va admetre quan ERC va designar novament Aragonès com a candidat a la presidència de la Generalitat, necessita quatre anys més per “culminar la feina”. Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra van fer perdre vots als seus partits després de la primera investidura. Encara queda un any per revertir la dinàmica electoral després d’arribar a la presidència, però la tendència electoral d’ERC i les enquestes tampoc no conviden a l’optimisme. Què passarà amb Aragonès? Ho descobrirem d’aquí a un any.
