• Barcelona–
  • Girona–
  • Lleida–
  • Tarragona–
  • Tortosa–
  • Mataró–
  • Vic–
  • Vilafranca del Penedès–
  • Vilanova i la Geltrú–
  • La Seu d'Urgell–
  • Puigcerdà–
  • Figueres–
  • Gandesa–
  • L'Hospitalet de Llobregat–
  • Sant Carles de la Ràpita–
  • Sant Cugat del Vallès–
  • Terrassa–
  • Sabadell–
  • Granollers–

En el recent debat entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo pràcticament no es va parlar del tema que ha reunit 200 països en la cimera climàtica de la COP31, l’emergència climàtica. Potser perquè són conscients que la pretesa preocupació ciutadana pel futur del planeta és merament teòrica, potser també perquè ambdós sabien que aquesta multitud d’estats amb necessitats i evolució industrial tan diferents no es posarien d’acord i que la cimera seria un fracàs ja des dels objectius proposats, tant com ho han estat en els resultats i de manera recurrent les anteriors.

Sens dubte hi haurà qui s’escandalitzi quan afirmo (per ser exactes es tracta més aviat d’una intuïció) que el tema ens interessa d’una manera poc congruent amb la nostra vida quotidiana, entre altres coses perquè les mateixes necessitats que ens hem autoimposat caminen justament en la direcció contrària, i en posaré un exemple que no resulta anecdòtic. Un dels objectius del nostre estat social és promoure la millora de la higiene, la seguretat alimentària i en general del dret que, de forma programàtica, s’anuncia a la Constitució com a protecció de la salut. Però aconseguir-ho ha calgut, entre altres coses, aïllar en envasos les diferents unitats iogurt, de llet o de paper (fins i tot de les evitables, com la fruita, verdura o carn), per no parlar de tot el material quirúrgic o en general sanitari. Se sol considerar el gènere a granel una font de contaminació, però, en evitar-lo, també augmentem dràsticament el consum d’aquests embolcalls què, més o menys reciclables, conviuen amb nosaltres. I per acabar d’arrodonir-ho sento en un programa radiofònic sobre salut que a la cuina els fregalls i baietes s’haurien de llençar cada setmana i que els raspalls de dents (inclosos els capçals dels elèctrics) tampoc haurien de tenir una vida de més d’un parell de mesos.

Així que sí, Europa s’empipa amb la COP31 per no haver aconseguit acordar l’eliminació dels combustibles fòssils mentre en els seus estats ha anat generant una tot un grapat d’electrodomèstics, matèries i productes que a la vegada requereixen una indústria altament contaminant i que són poc reciclables. Per no parlar del desmesurat consum de roba, de tecnologia i en general de comerç electrònic. Ningú amb dos dits de front hauria cregut en aquesta reunió per quedar bé on tots acaben indignats amb els altres, demostrant de forma patètica que res es resol enganxant el tap a l’ampolla de plàstic.

Comparteix

Icona de pantalla completa