Volia escriure un conte i vaig començar a imaginar un país que presumia de ser una democràcia plena amb separació de poders però que presentava algunes ‘peculiaritats’. Així, per exemple:
S’empresonava un govern i la presidenta d’un parlament per permetre un referendum.
S’empresonava líders socials per intentar i aconseguir que una nombrosa protesta es desenvolupés sense cap violència.
S’empresonava dissidents amb acusacions desproporcionades i s’ignoraven les crítiques de diverses organitzacions internacionals.
Es destituia un president democràticament escollit per haver penjat una pancarta demanant la llibertat dels presos polítics i reivindicantlallibertat d’expressió.
Els principals partits polítics nomenaven als que havien de triar el jutges que els jutjarien si fossin acusats de corrupció.
Eren els jutges els que decidien sobre mesures sanitàries i fins i tot sobre la data de les eleccions.
Es podia arruinar a servidors i càrrecs públic per haver fet la seva feina, si no agradava cóm pensàven.
El govern havia ordenat l’assessinat de sospitosos de terrorisme enterrant-los en calç viva i el parlament impedia investigar-ho.
Hi havia advocats que denunciàven tortures, el jutge ho ignorava i acabava sent nomenat Ministre.
Es condecorava i es permetien homenatges a policies torturadors.
No es permetia investigar un rei que havia abdicat esquitxat per escàndols de corrupció, i que sí era investigats a altres paíssos.
S’espiava a polítics dissidents.
S’empresonava a rapers, cantants i titellaires.
S’aplicava la legislació antiterrorista al trobar-se un pot de Dixan en un escorcoll.
Es mantenien monuments en homentage a un dictador i els jutges s’oposaven a la seva demolició.
Es mantenien carrers dedicats a miltars de la dictadura.
El tribunal de garanties constitucionals s’aliniava amb un partit d’extrema dreta perquè no els hi agradava tenir un govern suposadament progressista.
Militars feien apologia del feixisme i proposàven afussellar a varis milios de persones considerades “fills de puta”, sense que el govern ho censurés.
Aquest govern tan progessista volia fer aprovar una llei que permetia requisar béns, reclutar a qualsevol ciutadà obligant-lo a fer el que ordenés el govern i controlar els continguts dels mitjans de comunicació.
Em vaig adonar que no era possible que existís un país així o que, en tot cas, si existís no podria aparentar ser una democràcia. Fins i tot com a ficció em semblava exagerat que hi podéssin haver tantes ‘peculiaritats’. Em temo que no tinc gaire futur com a escriptor de ficció.
