La Constitució no és una excusa

"Dins del marc d’aquesta constitució poden cridar-hi en contra tant com aplaudir-la. Es pot demanar més?"

La Constitució d’un país no pot ser una excusa per a la baralla entre la gent que vol la independència i la que no, com tampoc camp de batalla de les ideologies. Però sembla que formem part d’un temps que no entén del lloc que ocupen cadascuna de les normes en un sistema polític, i la raó de ser de la norma suprema en qualsevol organització social, és a dir, ordenada.

La pretensió d’un estat propi ha de passar per l’elaboració d’una constitució que, article amunt, article avall, hauria de configurar una forma d’estat democràtica i una forma de govern que de ben segur seria, com la major part dels països del nostre entorn excepte la centralista França, parlamentària. També inclouria un seguit de principis d’aquells que tothom dóna per bons. Llibertat, igualtat, justícia, pluralisme són els que enuncia la Constitució espanyola. Algú diria que estan malament? Inclou i reconeix també un seguit de drets dels anomenats inalienables: vida, llibertats diverses, dret de vot són ja entre els clàssics. Les últimes constitucions promulgades a occident inclouen especificacions dels drets, com la diversitat sexual o la cohesió social. Però no les fa millors, sols més modernes en la seva terminologia.

Si és així tot plegat, perquè hi ha qui critica la Constitució Espanyola de 1978 i sembla que ha estat trending tòpic durant el dia de la seva commemoració el hashtag “res a celebrar”? Potser perquè inclou la Corona com a forma política de representació de l’Estat? O potser perquè diu que la nació Espanyola és indivisible? Ho fa com tantes altres del nostre entorn immediat, i si seguim l’estela del que és normal al món, no inclouria una de nova cap dret a l’autodeterminació.

No hauria de ser pel contingut que hi hagi qui la rebutja, però tampoc crec que siguin conscients els que l’enalteixen del grau de tolerància envers el dissident que destil·la el seu articulat. És sense dubte una arquitectura més flexible, generosa i consensuada de la major part de quantes ens envolten. Fa gala, per bé que li estigui produint problemes, de no pretendre que tothom combregui amb els seus principis. No demana dels partits que siguin democràtics (sols que ho sigui el seu funcionament), i tampoc rebutja a qui hi és dins del sistema per poder marxar o per destruir la seva arquitectura. Així que acceptar-la és abraçar la llibertat i la tolerància envers qui no pensa com nosaltres. Dins del marc d’aquesta constitució poden cridar-hi en contra tant com aplaudir-la. Es pot demanar més? Sols ens cal que estiguin a la seva alçada tan els seus crítics com els seus aplicadors.

Comentaris

    Raül 07/12/2020 10:42 am
    Senyora Montserrat Nebreda, una constitució que no permet estar-hi en desacord no respecta no és democràtica; No, la constitució Espanyola no és especialment generosa, és una mes de tantes, raonablement democràtica en la seva lletra tot i que té el seus enormes nyaps filofeixistes a dins, en particular l'article 9 que dona permís implícit per donar cops d'estat a l'exercit amb el pretexte de salvaguardar la constitució, donat quan i com es va redactar queda clar que és obra dels pare
    Literalitat que fa trampa 07/12/2020 10:39 am
    La Constitución es una cosa que es por defensar o no. Es la interpretació, en mans xclusives d'uns idealogs no controlats democràticament, que causa problemes. La Sra Nebreda es queda curt amb referències nomrs al text sense aquest factor.
    Miguel 07/12/2020 9:57 am
    Totalmente de acuerdo con lo escrito por la Sra. Nebrera.
    Rocacorba 06/12/2020 11:23 pm
    Sembla mentida, que una persona universitaria, i llicenciada amb Dret, digui el que diu de la seva " constitucion. " Quant ja s'ha fet public, com es va redactar, i limitar els dret tal i com ho tenia els Fuero de los espanoles en Franco.Un detall, de la modernitat i obertura de la constitucion castellana. Els pobles i nacions que comparteixin, llengua, cultura, tradicions, historia, no es podem federar. Això es un detall. S'en recorde del Català a Europa, i del Catala entre administracions d

Respon a Miguel Cancel·la les respostes