El mes de setembre de l’any 1982, aviat farà 40 anys, s’iniciava un curs escolar que a Badia del Vallès (llavors Ciutat Badia) seria ben especial: dues escoles, La Sardana i L’Empordà, posaven en marxa experiències pilot del model educatiu que amb els anys s’estendria a tots els centres públics de Catalunya, la immersió lingüística. Un nou model que, lluny del que alguns volen fer creure, era fruit de la lluita de famílies (fonamentalment de barris obrers, i majoritàriament castellanoparlants) i mestres per obrir camí i conquerir drets per a les noves generacions. Jo vaig tenir la sort de ser un dels infants de P4 que aquell curs van iniciar la seva escolarització en català a l’escola La Sardana. Sempre estaré immensament agraït a l’oportunitat que em van donar.
L’objectiu del nou model era clar: garantir el dret de tots els alumnes a aprendre la llengua catalana. I per tal d’assolir-lo, mares, pares i mestres van organitzar-se per superar totes les dificultats, entre elles la manca de suport de les institucions públiques del moment, i posar en marxa un projecte educatiu integrador, cohesionador i garant de la igualtat d’oportunitats. I van ser precisament el treball conjunt i la il·lusió compartida les que van fer que l’experiència fos tot un èxit. Ben aviat es va evidenciar que els alumnes de la immersió apreníem al mateix ritme que la resta, i alhora érem cada cop més competents en l’ús del català, una llengua del tot desconeguda per a la majoria de nosaltres pocs mesos abans. La nostra experiència va contribuir al fet que els següents cursos en naixessin de noves a d’altres centres educatius del país, especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Gràcies a l’empenta de cada cop més famílies i equips docents el nou model va anar creixent any rere any, i es va anar implantant a cada més i més escoles. Va ser precisament pel creixent suport social a l’escola en català que el curs 1992-93 la Generalitat el va reconèixer com a model oficial de l’ensenyament públic de Catalunya.
Malauradament, 40 anys després ens trobem en un escenari ben diferent. Les polítiques de retallades, que han tingut un devastador impacte en la qualitat de l’educació (i de molts altres serveis públics), també han anat laminant el propi model d’immersió lingüística, esdevenint una de les principals causes del greu retrocés del català a l’escola pública els darrers anys. Certament no podem obviar que el model educatiu a casa nostra ha estat al punt de mira dels poders de l’Estat, com a part de la seva estratègia contra Catalunya. L’ofensiva política, mediàtica, judicial i econòmica contra el català és el principal element que ens ha portat a la situació actual. Però no ens enganyem, amb una escola pública forta, amb recursos i la participació activa de les famílies, no seriem on som ara.
És per això que les filles i els fills de la immersió lingüística no podem restar passius davant d’aquest futur que ens volen imposar, que volen imposar a les nostres filles i fills. Cal que agafem el testimoni de les nostres mares i pares, i ens impliquem activament en la defensa de l’escola pública. Avui som nosaltres qui hem d’estar al capdavant de la lluita. Per una educació pública de qualitat, cohesionadora, inclusiva i garant de la igualtat d’oportunitats per a les noves generacions, ara i sempre, l’escola en català.
————
Carles Escolà Sánchez és portaveu de Guanyem Catalunya
10 
3 
