Mentre cobrin de l’autonomia no faran la independència

Fa uns dies, el president Carles Puigdemont va escriure una tribuna molt comentada en què criticava el que anomena “pactisme màgic” d’Esquerra amb l’Estat en què, dit en poques paraules, la banca sempre guanya i cridava als responsables polítics a aprofitar les experiències acumulades al llarg del temps per a la consecució, diu, d’un Estat propi (sic).

El que obvia el president és el motiu pel qual a Catalunya els dirigents dels governs de torn -presidits per convergents i successors de Convergència i Unió des de la Transició excepte els set anys que van de 2003 a 2010- no han fet (o no han aplicat) aquest suposat aprenentatge. I aquest motiu és que n’han sortit sempre beneficiats d’aquesta amnèsia. I això inclou el govern que va presidir ell mateix i el que va capitanejar qui ell mateix va proposar, Quim Torra.

Per molt cru que sigui dir-ho així, algú intel·ligent que aguanta dos anys i mig fent el contrari del que va dir que faria, que és fer autonomisme (recordem la reveladora lamentació de Torra en pandèmia “jo només sóc un president de comunitat autònoma), només hi pot ser allà si en treu un altre benefici. I l’únic benefici possible són els gairebé 400.000 euros bruts de sou que n’ha tret, inabastables per a la majoria de ciutadans.

I aquesta dinàmica es manté perquè la gent jove més jove dels partits, que ronda els 30 i tants i els 40 i pocs, que han acceptat no fer servir el poder que tenen per canviar el destí dels seus partits a canvi de la promesa de viure tota la vida de la política. Són gent que han viatjat i han estudiat després de la Transició (alguns d’ells ciències polítiques), que han conegut altres paradigmes i que s’han hagut de fer ressò de formes noves de participació, incloses les hereves del 15-M i, especialment, de l’1 d’octubre de 2017, i que per tant podrien haver suposat un revulsiu dins de la política catalana. Però s’han deixat cooptar per una oferta temptadora: no ser un problema per poder accedir a l’ascensor social que funciona mentre miris a una altra banda quan l’Estat despedaça el seu país..

A les llistes d’Esquerra hi tenim el màxim paradigma d’això (els tres primers candidats amb prou feines sumen el que fan els dits d’una mà cotitzats a la Seguretat Social fora dels càrrecs públics o de partit entre els tres), a Junts Per Catalunya intenten marcar distàncies incorporant tots aquells símbols folklòrics que atribuïm al conflicte amb l’Estat, com en Puigdemont com a número 1 tot i no poder ser president, en Joan Bonanit, en Jordi Pesarrodona, o la imputada Laura Borràs, però que sense fer servir el poder que tenen són totalment inofensius per l’Estat. I encara és l’hora que avui Junts Per Catalunya expliqui com ens apropa a la independència la seva victòria a Catalunya o la seva batalla judicial a Europa que dóna temps a l’Estat per atacar-nos per terra, mar i aire de la mateixa manera que ho fa l’intent d’ampliar la base que sosté Esquerra que cal fer. Perquè aquesta estratègia és una manera molt còmoda d’assolir el mateix objectiu que Esquerra sense pagar-ne un cost polític excessivament elevat.

Mentrestant, alternatives com la CUP, que van condicionar el rumb del país vetant una investidura, o Primàries, que aspira a entrar al Parlament a les properes eleccions apel·lant a la legitimitat de la tria oberta de representants, esdevenen l’enèsima joguina trencada del processisme. En el primer cas, legitimant la repressió investint un president fruit de la ingerència d’Espanya i acceptant ser crossa del republicanisme espanyol al Congrés. En el segon, devaluant el concepte de primàries obertes que és la seva raó de ser i el que podria permetre el canvi de cultura política que el país necessita fins el punt de conformar-se amb tenir menys participació que les de Junts Per Catalunya, reduïnt així l’audiència que els pot fiscalitzar.

El Parlament sembla que estarà mort per una generació. L’únic que pot accelerar la recomposició de l’espai independentista és que en pagui el cost electoral el més elevat possible. Ningú actúa diferent si no n’obté un perjudici. I això significa que escalfin cadira a l’oposició. Al cap i a la fi, si l’estratègia europea i el diàleg amb Espanya van per llarg, si mentrestant hem d’aguantar igualment que es deixin inhabilitar, que no defensin la llengua, que ens usurpin competències, que detinguin i jutgin arbitràriament activistes, que rebem menys pressupost que fa deu anys… tampoc passarà res perquè els enviem al racó de pensar una temporada.

Comentaris

    Mentre cobrin de Espanya no faran la independència Desembre 09, 2020 | 21:10
    D'on creus que l'homenet de Waterloo y esbirres cobren el seu sou d'euro-diputats?.
    Jordi Moreneta Desembre 09, 2020 | 21:23
    Un article excel.lent, exacte, valent i necessari. Menys el final. Jo no els enviaria al racó a pensar no sé què. Jo els enviaria a Sibèria a pringar. I de per vida.
    Agustí Desembre 09, 2020 | 21:43
    Malauradament tens raó!!!
    No xata, a l'oposició també es cobra Desembre 09, 2020 | 21:54
    La única manera és fotrel's fora del Parlament i de les institicions. Així ens governaran els sociofatxes del PSC, els fatxes totals dels ciudadanos i els pijocomunistes, que fa molt que no toquen cuixa i tenen les mateixes veleitats i interessos per la pagueta que els altres.
    baldiret Desembre 09, 2020 | 21:58
    Serveixen per a res aquests comentaris? La majoria no serveixen per fer embolics i confondre, saben, saben, saben... però propostes serioses cap. I aquesta noia n'és un bon exemple.
    jg Desembre 09, 2020 | 22:01
    L’únic que pot accelerar la recomposició de l’espai independentista és que en pagui el cost electoral el més elevat possible. Ningú actúa diferent si no n’obté un perjudici. Esta señora es una enferma....menudo cencerro...
    Doctor Strangelove Desembre 09, 2020 | 22:15
    Cada dia m'agrada més el que escriu aquesta tal Cagarelas! Doc.
    Guim Desembre 09, 2020 | 23:40
    Un aplaus!!! Que deia aquell. Perfecte Carracelas. L’única manera de refer-se es perdre. Si continues guanyant sense fer res quina motivació tens per moure’t. Però som tan babaus que tornarem a votar-los i tornaran a decepcionar-nos i tornarem a perdre uns anys meravellosos. Som una raça inferior de éssers lacrimògens i tietes porugues.
    ops Desembre 10, 2020 | 04:15
    Solament una porqueria d'article com aquest pot fer destilar tanta bilis i males vibracions. Que plegui aquesta ínclita patata del periodisme. Calia aquesta secció?
    toni Desembre 10, 2020 | 06:58
    Aquesta Sra. va de " sabelotodo " i no s'entera de que vá la peli. Per cert Pilar, la clau de la caixa dels calarons la tens tú ? o la te " el Estado " ?
    Luisnomeacuerdo Desembre 10, 2020 | 10:39
    Venga piluca es hora de cambiar las pilas al satisfacer.
    Ai,, quina secció més trista Desembre 10, 2020 | 11:57
    Jordi Moreneta, o ets l'alter ego d'aquesta pena de periodista o ets la seva parella o les dues coses.
    Octubrista Desembre 10, 2020 | 12:23
    Els límits d'un "governet de Vichy" el que malauradament és avui la Generalitat, els imposa el poder colonial. Es pot discutir si, malgrat aquests límits, els independentistes han d'intentar ocupar càrrecs dins la Generalitat, tot i sabent que sovint hauran d'executar ordres de l'ocupant. Però, es pensi el que es pensi, em sembla molt injust acusar tots els polítics i funcionaris de la Generalitat de col·laboracionisme o d'actuar per interès econòmic.
    Tots els polítics són uns miserables fins que no es demostra el contrari Desembre 10, 2020 | 12:52
    Un únic sindicat podria acollir la majoria, siguin de dretes o d'esquerres, catalans o apañoles, perquè aquesta majoria la componen gent sense estudis i que no saben fer res (Icetes, Colaus, Bustos, llicenciats a la Juancarlos...) Això no té solució fins que s'acoti el temps en que qualsevol ciutadà pot dedicar-se a la política
    PILAR, una dona de "veritat" Desembre 10, 2020 | 12:57
    Estimada PILAR, dius veritats, com un temple, que segurament molestaran a més de un parasit (d' aquets que diuen son independentistes I no ho son) I que es nudreixen es lucren de l'autonomisme. Solució tancar el niu de la Generalitat I el parlament. FORÇA PILAR
    Mentre cobrin de l’autonomia ( Catalana ) no faran la independència Desembre 10, 2020 | 15:26
    Et refereixes als VASACOS oi ???
    Tripartit no, gràcies Desembre 10, 2020 | 17:22
    Torra ha explicat més d'una vegada que no té vocació de polític i que si va acceptar el càrrec va ser perquè li va demanar el President legítim de Catalunya Carles Puigdemont. Jo el crec i el considero un home honest, independentista de pedra picada que em mereix tots els respectes.
    Albert Desembre 10, 2020 | 17:32
    Els que fa anys que treballem a l'administració, sabem la pila infinita de cárrecs amb noms barrocs, superflus i inecesaris, amb sous indecents,que hi ha a tots els departaments, auténtiques menjadores de gent absolutament inútil a sobre.
    Zitzània Desembre 10, 2020 | 23:40
    Qui pot demanar senderi quan el nostre govern i parlament sencer obbia el resutat de les urnes catalanes i argumenta la repressió del estado? Hi ha un Govern Legítim. Què carall fan els nostres partits? No son capaços de defensar les urnes? Juguen a autonomisme?
    Bot Desembre 11, 2020 | 09:05
    Tenen amo. Rothschild, rockefeller, soros.
    Narcís ( n' hi ha per a tirar el barret al foc ! ) Desembre 11, 2020 | 10:43
    Ras i curt : text que no mereix cap comentari per si no infantil, sí covard fora mida ( què senzill n'és anar contra els nostres, oi ? ) ! PD : renoi, en tenim pocs de baliga-balaga .. només faltava aquesta bona dona ( hi té res a veure ser xerrameca a TV3 ? ) !
    Lluís Desembre 11, 2020 | 14:09
    Com algú ha dit més amunt, comparteixo l'opinio que cada dia m'agrada ments el que escrius i el que dius a kes tertúlies on surts, potser també estaria be saber qué cobres per estar una estona a tv3, per exemple, i no el qye cobra eurodiputat el MHP C. Puigdemont. A fi de comptes ell fa una feina fóra amb tots els inconvenients personals que té. Valdria més donar suport al seu esforç i veure que fa, que no criticar el que segons el criteri tertulià de torn pensa.
    Edgar Desembre 11, 2020 | 18:27
    O sigui que la teva gran solució és lliurar la Generalitat a PSC, Comuns, Ciutadans, Vox o el PP. Em fa fàstic només pensar-ho. Et falta un bull.
    Jordi Desembre 11, 2020 | 18:48
    I encara que no cobressin de l'autonomia, aquests que hi ha ocupant la Generalitat no farien mai de la vida la independència, ni en somnis. Que no veus que són uns inútils integrals, Carracelas?
    Que orujo bebiches, rapaciña? Desembre 11, 2020 | 18:50
    A túa mente está máis nubrada que Cambados en febreiro. Ben, se os cataláns te aguantan, aprovéitano pero non digas se subes ou baixas as escaleiras por se acaso.
    jg Desembre 11, 2020 | 19:33
    La versión en español del prestigioso periódico estadounidense The New York Times ha publicado un artículo de opinión, firmado por el periodista Diego Fonseca, en el que se afirma que “la pandemia le quitó el aliento al catalanismo” y en el que se llega a asegurar: “Den por muerto al independentismo catalán”.
    jg Desembre 11, 2020 | 19:34
    Carles Puigdemont, el expresidente de la Generalitat fugado a Waterloo, intenta convertir su derrota en victoria proclamando que la izquierda catalana ha traicionado al independentismo apostando por conversar con el gobierno de Sánchez”, continúa diciendo el artículo, que califica a ambos políticos como “cortesanos expulsados de palacio, rabiando su bronca desde el llano, lejos de donde se corta el queso”.
    jg Desembre 11, 2020 | 19:34
    En contraposición, Fonseca pone a ERC, que “ha comprendido que sólo la política, un delicado ejercicio de conversación tras conversación, le dará oxígeno a la fe catalana en su autodeterminación”.
    jg Desembre 11, 2020 | 19:35
    En contraposición, Fonseca pone a ERC, que “ha comprendido que sólo la política, un delicado ejercicio de conversación tras conversación, le dará oxígeno a la fe catalana en su autodeterminación”.
    jg Desembre 11, 2020 | 19:36
    De hecho, dice que el procés quedó en nada y que simplemente “alimentó la borrachera emocional de la sociedad catalana, sobrada de autoconfianza”.

Nou comentari