Ho van demostrar Pedro Sánchez i Yolanda Díaz al debat de dimecres i ho ratifica obertament el candidat José Zaragoza –home fort permanent del PSC– en l’entrevista que publiquem a El Món. Catalunya ja no preocupa a Madrid. Fins i tot Santiago Abascal, en aquest debat a tres en què Sánchez semblava el cap de comunicació de Díaz, va fer la seva aportació rutinària amb mandra. Per no defraudar el seu públic, el líder de Vox es va referir fugaçment als “colpistas” –no li cal ni dir “catalanes“– i el president del govern espanyol es va limitar a dedicar-hi dues frases de rèplica. Només per fer saber al seu contrincant ultra que, en lloc d’atonyinar-los –que només serveix perquè es rebel·lin–, s’ha pixat a la cara dels independentistes i els ha dit que plovia.
Yolanda Díaz, partidària de la fórmula Iceta de fer votar als catalans algun acordet de la taula de diàleg perquè no diguin que no poden votar, s’ho mirava amb cara de pòquer. I no va obrir la boca. Per cert, el mateix que va fer –per a vergonya dels seus votants– quan Sánchez va presumir d’haver aconseguit que Espanya sigui l’única porta d’entrada a Europa del Mediterrani on s’ha reduït l’arribada d’immigrants sense papers gràcies als acords amb tercers països. La líder de Sumar va consentir aquesta intervenció sense fer ni una ganyota i ningú va parlar de la massacre de Melilla, que forma part del pla de Sánchez contra la immigració irregular.
Va quedar clar, doncs, que l’independentisme català, en un temps rècord, ha deixat de ser oficialment un problema. Oficialment no vol dir realment, però s’hi acosta. Perquè torna la còmoda conllevancia, o això pensa el PSOE. I si el PSOE se sent en la zona de confort, difícilment hi haurà escletxes per negociar-hi res en cas –improbable– que estigui en posició de negociar.
Mentre el tàndem Díaz-Sánchez –que en el debat de TV3 va ser Batet-Vidal– funciona com una màquina, els independentistes s’esgarrapen la cara. Fins i tot fent servir uns i altres, potser sense saber-ho, la mateixa frase cèlebre de Companys –”Totes les causes justes del món tenen els seus defensors, en canvi, Catalunya només ens té a nosaltres”–, que arrosseguen per mítings i platós televisius. Ara mateix, l’independentisme només és un problema per als independentistes.
10
