El 8 de març de 1984, el professor d’història d’una escola pública del Guinardó –on en els últims cursos d’EGB encara només hi havia nenes– va entrar a l’aula de 8è i va preguntar: “Quin dia és avui?”. “Dijous”, va dir una. “Quin dia del mes?”, va especificar el mestre. “8 de març”, va respondre una altra, després de consultar el calendari minúscul del rellotge que polsera que duia. Totes se’l miraven intrigades. “I sabeu què significa aquest dia?”, va tornar a interrogar. De les 40 adolescents que tenia al davant –ràtios de l’època–, cap va saber què respondre.
Han passat 39 anys. Només 39. Una centèsima de segon en la història de la humanitat. I el canvi és abismal. L’any 2023, és altament improbable que una adolescent catalana de 14 anys no sàpiga què és el 8-M. I d’aquí a dos anys estarà fent la seva pròpia pancarta per anar a la manifestació, cada any més massiva. Com deia Natza Farré ara fa dotze mesos en una entrevista amb aquest diari, “el feminisme és l’únic moviment polític que està canviant coses”.
En pocs anys, s’ha carregat molts clixés, ha sortit de la bombolla on havia quedat reclòs i exerceix una influència imparable en la política, que s’ha vist obligada a superar l’esquema de les quotes en llistes electorals i càrrecs públics per fer un salt i posar-se a destinar partides pressupostàries a mesures concretes i a legislar per donar resposta a les demandes feministes.
Amb la reivindicació consolidada, el dubte ara és si es pot provocar un canvi cultural profund a cop de BOE o de DOGC. Episodis ridículs com l’espectacle de PSOE i Podemos esgarrapant-se per la llei del ‘sí és sí’ o disfuncions parcials com les revisions de sentències indesitjades a favor d’alguns agressors sexuals són circumstancials i d’una importància relativa.
El problema és el perill que tots aquests moviments es quedin en l’epidermis. El risc és que uns quants retocs legislatius barats serveixin per considerar la feina feta mentre la societat continua sense evolucionar realment, amb una judicatura reaccionària, manades actuant en festes populars i cantants famoses que situen la relació de parella clàssica en el centre de la vida d’una dona, encara que sigui per facturar en lloc de plorar.
7
