Campanyes electorals pagades per tothom

Què pensaríem d’un dirigent que es pagués un acte de campanya amb diner públic? Malversació de cabals públics, com a mínim. Si es tractés d’un dirigent llatinoamericà en un règim populista i clientelar, diríem que es tracta de la corrupció inherent a una democràcia feble o aparent. Però si estem en una festa finançada per l’Ajuntament de Barcelona, on a l’escenari puja la principal representant del consistori, es marca una performance i alguna figura coneguda i també significada d’aquest entorn demana el vot per a ella, com ho hauríem de qualificar?

S’equivocaven els que en el seu moment denunciaren l’alcaldessa per haver regat amb diner públic moltes de les entitats que li són afins, inclosa aquella on, de manera inútil per a la ciutadania, també ella va rebia el seu sou quan hi treballava. I així ho ha dit la justícia, arxivant totes les causes que per aquest motiu se li van obrir. El que Colau ha fet amb aquestes entitats i projectes és el mateix que fa qualsevol altre dirigent en l’àmbit que li resulta més interessant o convenient. El més important departament de la Generalitat és aquell on es decideix quins mitjans de comunicació reben diners o quins rebran una ajuda especial gràcies a la publicitat institucional que els col·locaran. Els afins, siguin artistes, diaris o associacions sempre reben millor tracte i és molt difícil que això pugui ser fiscalitzat judicialment. Perquè sempre hi haurà una raó contemplada a la norma perquè els el donin. I el mateix passa sens dubte en l’àmbit estatal; si no, mirin la campanya publicitària que s’ha fet en un diari afí el president Sánchez, anunciant que farà fixes 67.000 sanitaris ara precaris.

La neutralitat ideològica de les instàncies polítiques no pot existir, doncs, malgrat que representen la totalitat de la població, han estat escollides en raó de la seva particular opció o pensament. Però tot té un límit, i així els tribunals han dit que no hi ha d’haver adoctrinament per part dels docents a l’escola pública, o que el edificis que tenen aquesta condició han de mantenir-se aliens a debats partidistes. En canvi ja fan tard a intentar responsabilitzar l’alcaldessa pel que clarament és un abús en la seva posició, amb actes en els quals de manera inequívoca els beneficiaris (en aquest cas, una entitat pro LGTBIQ+) no sols manifesten la seva (legítima) opció, sinó que l’utilitzen per condicionar les de la resta de persones congregades a les quals d’aquesta manera es furta el seu dret el pluralisme polític. Colau ha comprat vots a la manera de Kirchner o Chávez. Ja només li queda, com fan aquests, regalar una torradora per cada vot el dia de les eleccions. Ja deien que no és el poder el que desgasta, sinó no tenir-lo. Entre ball i ball, l’alcaldessa accelera les obres que transformaran l’espai públic de la ciutat, perquè aquestes obres també formaran part de la campanya que intentarà contrarestar tots els perjudicis que la seva gestió hi està comportant.