És molt útil que Juan Alberto Belloch estigui promocionant les seves memòries amb la seva incontinència verbal justament ara, en plena precampanya d’unes eleccions en què s’està demanant el vot útil per a l’esquerra –el PSOE s’hi autoinclou– per frenar un eventual govern del PP i Vox. Tot i la independència de què es vanta en l’entrevista que li ha fet El Periódico, Belloch –el superministre de Justícia i Interior de Felipe González– es mostra com un home del PSOE, amb un acusat sentit d’estat que el porta a continuar defensant els noms que ha volgut protegir en l’afer dels GAL el partit del qual mai ha tingut carnet.
Amb un grau de cinisme alt fins i tot per a algú amb el seu currículum, fa veure que ell no estava del tot d’acord amb els GAL, sosté sense vergonya que l’Estat no hi estava al darrere malgrat que “hi va haver homes de l’estament polític que van acompanyar i van fer possible els atemptats”, i defensar l’ascens amb què va premiar el general Galindo, cap dels torturadors d’Intxaurrondo. La seva crítica als GAL és únicament tècnica: “Eren una banda d’incompetents”. I subratlla com era de comprensiva la societat espanyola amb l’existència d’aquella mena de resposta a la violència d’ETA: “La gent no estava en contra dels GAL, sinó amb la falta de destresa amb què actuaven”. També assegura que no calia que l’Estat els financés perquè hi ha una “una pila de voluntaris” de la societat civil per assumir-ne els costos.
Belloch no és una vella glòria arraconada del PSOE. És el mentor de l’actual ministra de Defensa, Margarita Robles –la que va admetre que no quedava més remei que espiar els independentistes parlant de Pegasus al Congrés– i un fervent defensor de Pedro Sánchez: “la prudència aconsella no parlar d’errors en el seu cas, perquè t’equivocaràs”. I, com a exmagistrat, és un gran coneixedor del deep state espanyol. Escoltar Belloch és molt útil per ser conscients del nexe que uneix l’Estat que va impulsar (o almenys permetre) els GAL amb Vox. És oportú per entendre aquest estat profund on s’ha gestat el monstre alimentat pel PSOE –tant com pel PP– del qual ara Pedro Sánchez demana ser salvat.
20
