A hores d’ara es desconeixen els costos i beneficis que comportaria l’entrada d’ERC al govern de Jaume Collboni. Tant per a la ciutat com per a Catalunya, i fins i tot per al partit, més enllà de l’increment obvi de recursos econòmics per al grup municipal, els seus integrants i assessors. La Federació de Barcelona i el grup municipal van considerar que seria positiu, a l’espera que la militància, que encara no ha pogut votar, ratifiqués o tombés aquesta percepció dels dirigents republicans. Però el cert és que mesos després que ERC anunciés les línies mestres de l’acord amb el PSC per governar plegats a la capital, no s’ha concretat res i no s’ha debatut l’impacte que tindria un eventual retorn als acords de govern amb l’unionisme.
Perquè, a diferència de la Generalitat, on ERC té compromisos tangibles de Salvador Illa a canvi dels seus vots i de moment, els fiscalitza des de l’oposició, a Barcelona es fa molt més difícil visualitzar el preu que pagaria el PSC i l’alcalde per ampliar una minoria de govern de 10 a 15 regidors, molt lluny dels 21 que donen la majoria absoluta al consistori.
El fet és que a les portes del Congrés d’ERC per triar una nova direcció, l’estratègia a Barcelona passa de puntetes, per no dir que passa de llarg, tot i que és una peça clau per intuir si la nova ERC -o la vella- dobla la seva aposta per l’eix social i consolida l’escenari preprocés, o si carrega novament les tintes en l’eix nacional i busca la reconstrucció enfortint aquest espai i refent ponts amb els altres socis independentistes.
Nova Esquerra Nacional i Foc Nou han intentat forçar la candidatura de Junqueras i Elisenda Alamany a mullar-se sobre la seva relació amb el PSC a Barcelona, però no se n’han sortit i han topat amb un silenci sepulcral. De fet, els rivals de Junqueras han denunciat que la Federació de Barcelona, adduint raons logístiques, i també la comissió organitzadora del Congrés, amb majoria de la llista de Junqueras, han vetat un debat de candidats a Barcelona.
Certament, la relació d’ERC amb el PSC és complexa i delicada, però la militància ha de tenir tots els elements sobre la taula per votar. I el cas de Barcelona és una oportunitat magnífica per debatre el full de ruta d’ERC, sigui el que sigui, amb tots els costos i tots els beneficis que pugui tenir una decisió política que transcendeix de llarg les fronteres de la ciutat.
Tothom, tant els detractors com els partidaris, dona per fet que ERC Barcelona entrarà al govern Collboni. D’aquí la poca importància que s’ha donat al debat. Però si ERC entra al govern del PSC, algú ha valorat el cost electoral el 2027 i el risc que els republicans acabin essent residuals a la capital del país? I si no és així, per què els defensors del pacte no exposen els arguments a favor de l’acord amb el PSC?
