Com que la direcció d’Esquerra Republicana ha renunciat a fer efectiva la independència d’una manera tan evident, com que el mandat del Primer d’Octubre ha quedat invalidat de manera clara i reconeguda en el discurs i l’acció del partit – on hi mana un home empresonat que s’atreveix a dir que la repressió a unes persones no pot condicionar la política catalana-, com que han ajudat l’Estat “a cambio de nada”, com que han fet tot això i més, els dirigents i sectors de l’univers convergent han pogut abrandar la bandera de la valentia -mai més ben dit, si m’ho permeteu- sense haver de ser valents.
Escudant-se en la covardia fosforescent dels seus contrincants electorals, han volgut dissimular totes les seves concessions, fins i tot les que depenien exclusivament d’ells. Van aprofitar les renúncies d’Esquerra, per exemple, per avalar que el nostre president no acabés sent la persona triada a les urnes pels catalans. La CUP també ho va permetre. No es pot renunciar a un resultat electoral, abans es fan eleccions tants cops com calgui.
També han aprofitat l’arrossegament d’Esquerra per treure pit i rèdit del seu No a la investidura de Sánchez, però allà on van tenir un poder de decisió determinant, van triar els del 155 per sobre dels republicans, donant als socialistes el govern de la Diputació de Barcelona, que mou una pila de diners i de càrrecs. A més, després d’assegurar que ells haurien bloquejat la investidura de Sánchez, es van sumar de seguida a la idea de fer una taula de negociació amb ell per parlar sobre el dret a l’autodeterminació, que no tenia sentit ni tan sols abans que hagués quedat ajornada unilateralment pel Presidente.
Ara pretenen atribuir el fracàs de la legislatura a Esquerra, aprofitant que la decisió sobre l’acta de Torra depenia dels republicans. Torra va comparèixer, afectat, venint a dir que amb aquests companys tan sotmesos no pot continuar, quan ell i els seus, durant la legislatura, han renunciat a plantar cara davant de situacions molt més senzilles. A més, l’únic cop que Torra ha pres una decisió per sobre de l’Estat ho ha fet per penjar una bandera. Una bandera que passats uns dies va enretirar.
Molts dels catalans més determinats, molts dels qui pensen que la independència depèn de nosaltres i que és possible, se senten motivats pel grup Puigdemont-Torra-JxCat-Crida-CxRep, sobretot des de la transformació d’Esquerra. A mi em sembla que si aquests dirigents fossin com aquests independentistes, que si realment els representessin, en aquesta legislatura, malgrat Esquerra, haurien pres decisions polítiques molt diferents.
