Alts comandaments de l’aparell de l’Estat de la seguretat i la defensa tenen una jubilació daurada en empreses del sector –opac per definició– després de passar anys decidint quins projectes milionaris se’ls adjudicaven amb diners públics. Una recerca de Quico Sallés destapa avui a El Món els noms i cognoms i les empreses de destinació dels protagonistes dels casos de portes giratòries més rellevants dels darrers dos anys.
Un cas ja conegut era el de l’exdirector del CNI Félix Sanz Roldán a Iberdrola, una empresa que també va rebre ajuda providencial del magistrat ara jubilat Manuel García Castellón perquè no tirés endavant una causa judicial en què estava enfangada per haver fet tractes amb José Manuel Villarejo. Però hi ha molts casos més: generals i altres alts comandaments de les diverses àrees de l’exèrcit espanyol que, de sobte, passen a ser assessors de les empreses amb què havien tractat des de les institucions que comandaven. Alguns arriben a acumular fins a sis càrrecs en diverses firmes vinculades a la defensa, l’energia o l’assessorament legal. Sempre aportant els seus contactes i el seu coneixement profund de l’estat profund, molt útil per a aquestes empreses que, al seu torn, són estratègiques per al funcionament i fins i tot per a la mateixa existència de l’Estat.
Llegir amb atenció aquestes dades –noms, cognoms, empreses, activitat i milions facturats– dona una idea molt clara de què és un estat, especialment de què és un estat com l’espanyol, i s’entén què està en joc quan un moviment social com l’independentisme gosa fer un pas per intentar trencar-lo. Militars, jutges i empreses de l’Ibex com un tot indestriable. Aquest és el bé a protegir i, alhora, l’eina per aconseguir-ho. La finalitat i el mitjà. Això és la unitat d’Espanya, un magma en què els diners dels impostos –en gran part provinents dels catalans– serveixen per alimentar una xarxa d’empreses que posteriorment premiaran personalment qui ho ha fet possible i que ho donaran tot per l’Estat al qual ho deuen tot.
