El Govern, amb el suport unànime de la resta de partits amb representació al Parlament, va decidir ajornar les eleccions al 30 de maig per salvar vides. Així ho van decidir, així ho van dir. A mi em sembla que el Govern havia tingut molt de temps per poder organitzar unes eleccions en condicions segures, em sembla que aquesta era la seva responsabilitat i em sembla que, entre càlcul i càlcul partidista, es van trobar amb els pixats al ventre. Ara bé, un cop van decidir que no eren capaços de protegir-nos i que seria perillós celebrar unes eleccions tan aviat, no poden fer marxa enrere per una causa extramèdica.
Si el 14-F, el Govern organitza col·legis, meses i urnes, què hem d’entendre, els ciutadans? Que el nostre Govern ens envia a morir? Rufián mateix acusava els socialistes de “prioritzar els vots per sobre de les vides”, en referència a la decisió de TSJC de mantenir-les el 14-F. Però si el Govern prepara unes eleccions per aquest dia, es convertirà en el braç executor d’aquesta, ho han dit ells, condemna.
Ja vam veure com ho feien durant la primera onada de la pandèmia, quan el govern de Quim Torra no es va atrevir a prendre les mesures necessàries per prevenir al màxim la proliferació del virus. Ignorant el manifest “Tanquem Catalunya”, impulsat per Primàries Catalunya i signat per més de 200.000 persones, i malgrat que el mateix Govern reconegués el perill sanitari que comportava no tancar les fronteres catalanes, es van acatar les imposicions espanyoles.
Què en podem esperar, d’un govern que no té com a prioritat la protecció de la vida dels ciutadans als quals representa? En realitat, com podem esperar que desobeeixin una sentència espanyola si col·laboren amb els partits del 155 i si no són ni capaços d’aprofitar les engrunes competencials del marc autonòmic? La setmana passada, Plataforma per la Llengua presentava un decàleg de mesures per millorar el sector audiovisual en català que deixava en evidència, un cop més, que el Govern ni tan sols fa allò que podria fer perfectament. Que a sobre ens prenguin el pèl aixecant el confinament municipal per tot aquell que vagi a mítings polítics, quan no ens deixen anar a veure gent que ens estimem, és indecent.
I aquesta setmana, agafa’t fort, el Parlament acaba d’entrar com a nou membre associat a l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia, donant suport a una de les cultures més centralistes i escorxacultures de la història, també de la nostra. Em punxen i no em treuen sang. Després d’intentar reformar Espanya, ara encara ens diran que volen reformar França. Els catalans de Catalunya Nord, que van ser claus en l’organització del referèndum del Primer d’Octubre i que van muntar-li a Puigdemont l’acte de Perpinyà, deuen estar traient foc pels queixals.
12 
38 
