Hi ha una pregunta que moltes persones que estimem la nostra llengua ens hem fet alguna vegada: què puc fer jo per ajudar el català-valencià? La resposta acostuma a passar per parlar-lo, transmetre’l, defensar-lo, aprendre’l si encara no el dominem, donar suport a les entitats que treballen per la llengua o consumir cultura i mitjans de comunicació en català. Però aquesta setmana de l’11 de setembre voldria proposar als catalans una resposta més concreta i, al mateix temps, una mica incòmoda: ajudar a fer possible el Diari La Veu del Sud i subscriure’s al Diari La Veu.
Pot semblar una qüestió llunyana. I ací tenim, precisament, un dels problemes. A Catalunya encara hi ha un desconeixement considerable de què està passant lingüísticament, culturalment i políticament al País Valencià. Sovint sabem més del que passa a qualsevol altre territori europeu que del que està passant a Oriola, Elx, Guardamar, Torrevella o la resta de comarques del sud valencià. I aquesta distància no és només geogràfica. És també una distància mental que durant dècades ha impedit veure que allò que passa al sud també forma part de la realitat compartida de la nostra llengua.
Perquè convé recordar que gairebé la meitat dels catalanoparlants desconeixen que el valencià i el català són la mateixa llengua. Una mateixa llengua amb noms territorials diferents, amb variants pròpies i amb realitats sociolingüístiques diverses, però una mateixa llengua. I si això és així, la situació del valencià a Oriola no pot ser indiferent als catalans, de la mateixa manera que als valencians i valencianes no ens pot ser indiferent la situació de la llengua a Girona, Lleida, Perpinyà o Mallorca.
I és precisament al sud del País Valencià on aquesta realitat comuna es troba davant d’un dels seus reptes més grans. La Veu del Sud naix per reforçar el periodisme de proximitat en valencià al Baix Segura, el Baix Vinalopó, l’Alacantí, el Vinalopó Mitjà i l’Alt Vinalopó, cinc comarques on la llengua necessita també presència pública, informació, autoestima i capacitat de vertebració. El projecte vol aconseguir 200 agermanaments o donacions anuals per incorporar un periodista especialitzat en el territori.
Recuperar el sud també és recuperar una part de nosaltres
Quan parlem del Baix Segura, però, no parlem únicament d’una zona on avui el valencià té una presència molt feble. Parlem d’un territori que forma part de la història valenciana des de fa segles. I parlem d’Oriola, una ciutat que durant segles va ser una de les grans ciutats del Regne de València i la capital de la seua governació meridional, amb una extraordinària importància política, econòmica i institucional. El mateix Diari La Veu ha recordat que la incorporació de la governació d’Oriola al Regne de València es produí amb Jaume II i que la ciutat esdevingué una peça clau en la defensa meridional del Regne.
La història lingüística d’Oriola també ens interpel·la. La nostra llengua hi va ser l’habitual durant segles després de la conquesta i repoblació medieval, i encara al segle XVII trobem documentació institucional en valencià. El procés de substitució lingüística no és, per tant, el resultat d’una suposada absència històrica de la llengua, sinó d’un llarg procés polític, social i lingüístic que cal conéixer si volem entendre la realitat actual.
Per això, que des del Baix Segura i la seua capital, Oriola, tornen a sentir-se part activa de la valencianitat no és mirar nostàlgicament cap al passat. És reivindicar que aquella part del país també té dret a construir el seu futur en valencià, a recuperar autoestima col·lectiva i a estar connectada amb la resta del País Valencià i amb el conjunt de l’espai lingüístic català-valencià.
I ací el periodisme té un paper que cap campanya institucional pot substituir. Si no hi ha periodistes que expliquen què passa en un territori, si no hi ha mitjans que hi siguen presents, si no hi ha informació en la llengua pròpia, aquell territori acaba desapareixent del relat col·lectiu. La Veu del Sud vol precisament evitar-ho: donar veu al sud valencià, connectar-lo amb la resta del país i situar aquestes comarques en el mapa comunicatiu del conjunt de l’àmbit lingüístic català-valencià.
L’11 de setembre també pot mirar cap al sud
I potser no és casual que parlem d’això precisament durant la setmana de l’11 de setembre. Perquè l’11 de setembre és, per als catalans, una jornada de memòria i de reivindicació nacional. Però també és una bona ocasió per recordar que aquella història no es va viure únicament a Barcelona. El 1714 hi havia valencians combatent al costat dels barcelonins en la defensa de la ciutat. Els regiments valencians Mare de Déu dels Desemparats i Sant Vicent Ferrer, vinculats a la defensa de Barcelona, van participar en els combats fins a l’11 de setembre. Joan Baptista Basset, valencià, va dirigir l’artilleria de la ciutat fins a la derrota. El Parlament de Catalunya ha recordat institucionalment aquesta participació valenciana i els vincles històrics entre el Principat i el País Valencià.
És una història que no hauríem de recordar només cada 11 de setembre. Hauríem de recordar-la també quan parlem de llengua. Perquè els nostres vincles no són una invenció contemporània ni una construcció sentimental. Formen part d’una història compartida que, amb totes les seues complexitats, ens ha deixat una llengua comuna.
Hui, però, aquesta llengua es troba davant dificultats importants en tot l’àmbit lingüístic. I això hauria de fer-nos entendre que la defensa de la llengua no pot ser només una responsabilitat territorial. Cadascú ha de defensar la seua realitat, però tots i totes podem contribuir a reforçar les zones on la situació és més fràgil.
Ara tens una resposta
Per això aquesta vegada la pregunta “què puc fer jo per la llengua?” té una resposta molt concreta.
Pots ajudar a fer possible La Veu del Sud.
Pots subscriure’t, agermanar-te amb Diari La Veu i contribuir a fer possible que un periodista treballe de manera estable al sud del País Valencià. No és una donació abstracta a un mitjà de comunicació: és ajudar a garantir que en un territori on la llengua ha estat fortament minoritzada hi haja periodisme de proximitat en valencià, que les iniciatives socials i culturals tinguen veu i que el sud no quede desconnectat de la resta del país. El projecte necessita un mínim de 200 agermanaments per poder incorporar aquest periodista.
I hi ha, a més, una circumstància pràctica que fa especialment fàcil aquesta ajuda: una aportació anual a La Veu pot ser deduïble fiscalment en gran part ja que es pot deduir tant el tram autonòmic com l’estatal, segons la informació de la mateixa campanya. En altres paraules, una aportació que permet sostenir el periodisme en valencià pot eixir gairebé gratis a qui s’hi agermane.
Però més enllà de la qüestió econòmica/fiscal, hi ha una raó política. No podem dir que defensem una llengua comuna i ignorar els territoris on aquesta llengua té més dificultats. No podem reivindicar la unitat lingüística només quan ens convé per a afirmar-la culturalment i oblidar-la quan cal convertir-la en solidaritat efectiva.
Aquest 11 de setembre, doncs, pot ser també una ocasió per mirar cap al sud. Per recordar que entre Barcelona i Oriola hi ha una història compartida, però sobretot que hi ha un futur que encara podem construir.
Si alguna vegada t’has preguntat què pots fer tu per la llengua, ara tens una resposta: ajuda a fer possible La Veu del Sud.
Perquè defensar el català també és defensar el valencià. I defensar el valencià, avui, és també no deixar sol el sud del País Valencià.
Agermana’t amb Diari La Veu i dona suport a La Veu del Sud
