Mai agrairem prou als Monty Python el fet d’haver aconseguit estrenar, l’any 1979, La vida de Brian. Trenta-set anys després, és una pel·lícula de referència i els seus gags van molt més enllà de la paròdia de Jesús Natzaret inventada a partir de la vida de Brian Cohen, un nadó a qui els reis mags d’Orient confonen amb el messies.
Brian pateix l’ocupació de la seva terra i, com pertoca, odia els romans. En un dels principals símbols de l’ocupació, l’amfiteatre, entra en contacte amb els impagables membres del Front del Poble de Judea (FPJ) i s’hi integra.
L’etapa d’activista de Brian s’estrena amb la temptativa de segrest de la dona de Pilat, el governador romà, que fracassa per desavinences amb l’Organització per a l’Alliberament de Galilea (OAG). Sobreviu al desastre fugint com pot dels legionaris romans però quan torna al quarter del FPJ els companys d’armes li retreuen no haver mort a la missió.
Brian sembla ser l’únic a voler un acord entre ambdues organitzacions i li resulten incomprensibles les discussions, retrets i assassinats entre uns i altres.
A partir d’aquest moment de la pel·lícula, Brian és perseguit amb la mateixa determinació pels romans i pels seus compatriotes fins que l’acció involuntàriament coordinada d’uns i altres provoca la seva detenció i la condemna a morir crucificat. Malgrat que Brian és a un pas de ser alliberat, no l’ajuda el seu poble ni els companys de partit, encantats de veure’l morir convertit en màrtir.
Un Brian desesperat i agonitzant a la creu encara ha de veure la desastrosa intervenció de l’esquadró kamikaze que s’immola als seus peus. La història acaba amb la interpretació coral d’Always Look On The Bright Side Of Life. Una cançó amb una estrofa demolidora: “Què té el perdre si venim del no-res? Estem tornant al no-res!“
Això sí, ni els Monty Python es van atrevir a imaginar la història durant el declivi de l’Imperi Romà. Més que humor hauria semblat una broma de mal gust feta a mida per esguerrar el guió.
Aquí sí. Aquí ens hi hem vist amb cor perquè com més rucs som, més llestos ens sentim. Que passeu un bon Nadal i, ja ho sabeu, mireu sempre la part positiva de la vida.
