El caòtic servei de Rodalies que l’Estat espanyol, a través de Renfe (empresa franquista), té a Catalunya no és només un servei tercermundista, no és només un greuge infame i vexatori al qual es veuen sotmeses milers i milers de persones que el necessiten diàriament per anar a treballar, és, sobretot, el fruit d’una política d’Estat, tant de PP com de PSOE, absolutament deliberada i fonamentada en una concepció radial i supremacista amb Madrid com a centre neuràlgic. Tota l’estructura ferroviària espanyola, absolutament tota, està dissenyada per afavorir Madrid conceptuant-la com a quilòmetre zero de la nostra vida. És una xarxa tan ultranacionalista, que fins i tot han nacionalitzat la velocitat del TGV (Tren de Gran Velocitat) dient-ne AVE (Alta Velocidad Española). Pel que fa al traçat i a les connexions, tot és Madrid, Madrid, Madrid… Tampoc el corredor mediterrani escapa a aquest supremacisme. Han fet de tot: entorpir el projecte, refutar-lo, alentir-lo, alterar-lo, manipular-lo, modificar-lo…, i continuen pressionant la Unió Europea per tal que el corredor passi per Madrid.
En aquest sentit, el “traspàs de Rodalies” és una enganyifa trompetejada per ERC per fer creure als catalans que l’Estat espanyol, després de molts segles d’hostilitat, ha reconegut el greuge en inversions i ara llançarà sobre Catalunya tal pluja de milions que l’himne de Renfe serà “Pennies from Heaven”. El cert és que ERC és avui una formació a la deriva necessitada d’algun titular que li doni projecció i van pensar que el traspàs de Rodalies podia ser un bon esquer. Els incompliments espanyols posteriors no importen, perquè el titular propagandístic ja s’ha difós i després sempre es pot fer victimisme o llançar alguna falsa amenaça. Falsa, perquè són molts els llocs de treball ocupats per ERC –amb els ingressos consegüents– que depenen de Salvador Illa, és a dir, de Pedro Sánchez, és a dir, del PSOE, és a dir, del govern espanyol.
Un altre element a tenir en compte és que el moll de l’os d’un traspàs d’aquesta naturalesa no són els logos, els rètols, les etiquetes o les finestretes, sinó els diners. Qui té els diners ho decideix absolutament tot: vies, trens, estacions, catenàries, quilos de coure… Tot això esdevé inoperant sense la inversió de l’Estat. I l’Estat, com he dit, no compleix les inversions a Catalunya. La història diu clarament que no les ha complert mai i que la política d’engrunes romandrà inamovible per anys que passin mentre Catalunya sigui una colònia espanyola. Menteixen els polítics que ens volen fer creure que no cal que deixem de ser colònia per viure com si fóssim un Estat.
El caos de Rodalies és de tal magnitud i deixa tan a la vista el menyspreu de l’Estat als catalans, pel sol fet de ser catalans, que Salvador Illa i la consellera Sílvia Paneque s’han vist obligats a dir-hi alguna cosa. Però què han dit? Doncs s’han espolsat les puces, ha donat les culpes a tercers, han dit que que Madrid –Madrid són ells– hi està posant més diners que mai i que els catalans som massa impacients per exigir-los fets i no paraules. Amb tot el desvergonyiment, el ministre de Transports, Óscar Puente, ha arribat a dir: “No podem invertir més perquè prou molèsties estem causant” (!). Es burlen de nosaltres. També se’n burla el president de Renfe, Raül Blanco, que diu: “La inversió en trens i estacions entre Barcelona i Madrid és pràcticament la mateixa”. La mentida com a argument.
Però centrant-nos en Salvador Illa i Sílvia Paneque, la clau de volta no rau en el que diuen, sinó en allò que no diuen. No diuen, per exemple, que mentre han invertit 56.000 milions d’euros entre 1990 i 2018 en alta velocitat, només hi han destinat 3.700 a Rodalies. Tampoc no diuen que mentre Rodalies Madrid s’ha endut el 48% de la inversió, és a dir, pràcticament la meitat, Rodalies Catalunya ha rebut l’engruna d’un 17%. ¿I què en deien José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy? Dels 4.000 milions promesos per Zapatero, ni tan sols la cinquena part es va arribar a executar; i dels 2.000 de Rajoy, no en vam veure ni un. Capítol a part són les mentides de José Montilla i del conseller Joan Saura l’any 2009 vantant-se del “traspàs de Rodalies” i del traspàs imminent de Regionals (!).
Una altra cosa que Illa i Paneque no diuen és que quan el seu partit va governar l’Estat entre 1982 i 1996, el menyspreu en inversions a Catalunya fou exactament el mateix. Recordem que el PSOE, contra tota lògica, va crear un AVE Madrid-Sevilla, del tot deficitari, en comptes de la línia Barcelona-Madrid, que el sentit comú demanava i que s’ha demostrat que és l’única rendible. Milers i milers de milions llençats per fer circular trens buits per Espanya, mentre milers i milers de persones s’acumulen diàriament a Rodalies Catalunya perquè els trens no funcionen i tot el servei està escandalosament obsolet. Doncs bé, d’aquesta política, Illa i Paneque en diuen “el govern de tothom”.
El nou capítol –no pas el darrer– d’aquesta operació de menyspreu als catalans, ordida per ERC i PSOE, consisteix a crear una filial de Renfe que es faci càrrec dels seus actius i del personal a Catalunya. Fixem-nos a quins extrems arriba l’estafa: segons els titulars, l’Estat traspassa Rodalies a Catalunya (sense cap xifra inversora d’obligat compliment), però serà Renfe, per mitjà d’una filial, qui ho comandarà. És a dir: Renfe traspassa Renfe a Renfe. Així ho ha comunicat l’Estat als treballadors de Renfe: “Tranquils, tot continuarà a les mans de Renfe”. Abans de començar, primera ensarronada. Interpel·lats sobre la qüestió, ERC i PSOE responen que no té cap importància, que no passa res, que l’empresa estarà participada per la Generalitat i que el president serà català i tindrà vot de qualitat. Com si ser català fos garantia de res! Que no són catalans el PSC i ERC? Què no és la catalana Esquerra, qui ha lliurat Catalunya al nacionalisme espanyol? Que no és administrativament catalana, aquesta Generalitat que governa Pedro Sánchez i que té Salvador Illa i Oriol Junqueras com a delegats de zona? Per veure la dimensió de la mentida d’ERC, recordem una de les proclames amb què l’embolicaven: Catalunya, territori lliure de Renfe. Ja veiem que, a poc a poc, l’estafa de Rodalies, talment com un rostre desmaquillat per la pluja, va restant al descobert.
Amb relació a les declaracions de Sílvia Paneque, dient que no poden fer més del que fan, voldria dir-li quelcom, atès que no poden ser més cíniques. Senyora Paneque, el seu partit (el PSOE) ha governat l’Estat espanyol més d’un quart de segle. Han tingut vint-i-sis anys per modernitzar la xarxa de Renfe a Catalunya de dalt a baix; han tingut vint-i-sis anys per fer a Catalunya les mateixes inversions que han fet a Madrid; han tingut vint-i-sis anys per complir, si més no, les inversions que prometien i que no han complert; han tingut vint-i-sis anys per diferenciar-se del PP i no ho han fet. Han fet exactament el mateix, és a dir, res. D’això, se’n diu robatori, robatori amb totes les lletres, perquè són diners catalans, són diners que s’havien d’invertir a Catalunya i que vostès han destinat a Madrid i a tota la xarxa que hi connecta.
Res del que diguin, doncs, té un bri de credibilitat. Només en aeroports, l’Estat inverteix a Madrid el triple del que inverteix a Catalunya. Però per comprendre tot això n’hi ha prou que llegim l’article 145 de la Constitució espanyola i veure a quins extrems arriba la catalanofòbia dels diferents governs de PSOE i PP. L’article diu: “En cap cas s’admetrà la federació de Comunitats Autònomes”. És un article dissenyat exclusivament per impedir el més mínim lligam entre el Principat, el País Valencià i les Illes, i entre Euskadi i Navarra. És un article que explica que la desconnexió en alta velocitat entre Catalunya i el País Valencià o entre Catalunya i el País Basc és absolutament premeditada. No només intenta crear sensació de llunyania entre catalans i bascos, per enfredorir els vincles polítics i afectius d’aquestes dues nacions, també deixa al descobert la planificació ideològica per dinamitar la irrebatible existència dels Països Catalans. És el tòtem religiós espanyol portat a les vies de tren: Unitat d’Espanya, Unitat Ferroviària Espanyola.
