Salvador Illa ha aprofitat la seva primera entrevista com a president de la Generalitat als mitjans públics del 3cat per tornar-se a situar al centre de l’escenari polític. Amb un anunci que en realitat és poca cosa més que un titular –el Govern demana a un ministeri amic reactivar la comissió tècnica per a la millora de l’aeroport del Prat–, provoca un debat que desafia els partits que el van investir. ERC i els Comuns s’oposen a la millora, eufemisme d’ampliació. El líder del PSC ho sap i en aquest punt s’arrenglera amb Junts. En la mateixa entrevista, però, Illa pressiona el partit de Puigdemont i Turull perquè entri en el seu joc a través d’una reforma legal per arribar al que ell anomena “finançament singular” i ERC, “concert”. D’una tacada, diu a Junts que el seu mentrestant és el que més els convé –encara que surti d’un acord amb els republicans– i tensiona ERC i els Comuns: si trepitja tan aviat la línia vermella dels seus dos socis d’investidura, els obliga a empassar-s’ho o bé a admetre que es van equivocar donant-li els seus vots.
Els socialistes catalans tornen a recordar la seva proverbial flexibilitat per pactar a totes bandes i activen el que consideren una de les seves virtuts, per necessitat o perquè és el seu ADN: obrir esquerdes entre els seus adversaris. No hi ha res més pràctic que tenir els enemics enfrontats entre ells. I la jugada que intenta ara Illa, després d’haver enfrontat ERC amb Junts pel pacte de la seva investidura, és enfrontar Junts amb ERC per l’ampliació de l’aeroport. I, després, tornar-los a enfrontar si s’arriba a portar al Congrés una reforma de la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA) per a aquest nou sistema de finançament encara per concretar. En aquest joc de la gallina que ERC i l’espai de Junts –aleshores era el PDECat– mantenen des del 2017, amb variacions, els socialistes sempre guanyen. Perquè els partits independentistes ho permeten.
