Les declaracions de Villarejo, certes o no, no sorprenen ningú: a l’altra banda se’ns va declarar la guerra i arriba a ser versemblant que “se’ls anés de les mans” permetre morir alguns innocents per la Rambla. El problema de declarar una guerra al segle XXI i dins d’un estat de la UE és que necessites un pretext, i l’independentisme no en donava cap perquè fins al setembre es limitava a fer declaracions d’intencions. Però ni tan sols crear (o facilitar, o supervisar) una alarma terrorista d’alt nivell no els hauria funcionat per a intervenir a priori. Només els va funcionar (i molt bé) la repressió judicial, és a dir jutjar els actes a posteriori, perquè qualsevol intervenció anterior hauria estat un abús d’autoritat injustificable (com ho van ser, no prèvies sinó simultànies, les càrregues policials de l’1-O). Com que la justícia espanyola és l’única cosa que realment els va funcionar (és a dir, declaració de guerra a partir de l’1 d’octubre i no abans), els litigis europeus iniciats per la part independentista han estat una bona estratègia per provar de canviar les regles del joc. Enguany, pel que diuen, la solució: és a dir, un nou marc jurídic que sobrepassaria el dret espanyol. Una altra cosa és que aquesta exitosa tasca hagi vingut acompanyada d’un interminable dol polític que ens ha situat en la petitesa institucional, el caïnisme partidista, l’egolatria patològica i la pràctica irrellevància mundial. Estic, és clar, profundament decebut de l’actuació dels nostres partits polítics.  

Però centrem-nos en l’altra banda: l’altra banda em deia, o més aviat “gent mediadora” em deia, que es tractava de deixar passar el temps i que no hi ha res a negociar quan has guanyat. Parlo de fonts properes al govern del PSOE, que, sentint-se tan ben defensades per la llei i els òrgans judicials i tenint captiu i desarmat l’independentisme, deien que només era qüestió de temps i d’ibuprofè que les aigües es calmessin i el suflé es desinflés. No calia, per tant, fer cap proposta de solució: girem pàgina. Aquest diagnòstic, que era vàlid l’any passat i que molts (massa) independentistes han comprat, comença a quedar obsolet. No es pot mantenir la unitat d’Espanya per la força, o no durant gaire temps, o no sense pagar un preu massa alt per a una democràcia, o no sense que ho paguin els mateixos partits independentistes. Ara em diuen que hi ha una enorme preocupació a Madrid pel previsible auge de VOX i per la configuració d’un govern explícitament fatxa que desfaci tota aquesta estratègia ibuprofènica. Això, sumat a les sentències europees previsiblement favorables a l’independentisme, pot situar Espanya (o una part d’Espanya) en necessitat d’evitar una deriva polonesa o romanesa i sobretot d’evitar “donar raons” a la causa separatista. En aquest context, un altre tipus de taula de negociació podria configurar-se: l’actual, més que una taula, són unes taules. Un cessament de les hostilitats que, massa vegades, sembla una capitulació. Tampoc no durarà gaire.  

En les circumstàncies actuals, l’altra banda està confiant que la nostra degradació ens acabi desmotivant del tot i que el pas de pàgina sigui definitiu. No és impossible (el nostre nivell ha baixat prou com per no descartar-ho), però és el menys probable: l’any 2017 era discutible que Catalunya tingués prou arguments per a plantejar la independència de forma entenedora arreu del món, però és que ara ens han pegat. Ens han pegat i ens han empresonat els líders, polítics i civils. Tenim raons per pensar que han tolerat atemptats terroristes a la nostra capital (i aquí el perill físic ja no hauria estat només per als independentistes), i sens dubte han promogut informes falsos amb la seva policia contra diversa gent innocent. Tenim raons també per pensar que la sentència contra els presos polítics es demostrarà injusta i potser fins i tot prevaricadora. Per a més inri, no han mogut un dit en termes polítics i tots els catalans, pensin com pensin, continuen pagant la insuportable indiferència de l’Estat. L’última moda ha estat provar de dinamitar els nostres consensos lingüístics, amb una preocupant equidistància del PSC. No, aquí no es passa pàgina de res.  

L’any 2023 ens mostrarà si hi ha alguna idea, si hi ha algú a l’altra banda: vull dir que veurem que no hi ha cap idea i que no hi ha ningú a l’altra banda. La conferència del president Aragonès haurà estat parlar (de nou) per les parets, i ja veurem qui pagarà el preu polític d’aquesta buidor tan descomunal. Però que no hi hagi ningú a l’altra banda no és necessàriament una mala notícia: per molt que de vegades sentim enveja del Quebec i d’Escòcia, el cert és que nosaltres no hem perdut mai cap referèndum. En el fons, a nosaltres l’altra banda no ens ha fallat mai.

Comentaris

    Luisnomeacuerdo Gener 13, 2022 | 20:35
    Jorge, se te ve un poco cabre-ado, y más que lo vais a estar los fascistas independentistas en un par de años cuando ileglizen a todos estos partidos traidores. Lovox is comming.
    Ricard Gener 13, 2022 | 20:43
    Això de la moral baixa de l'independentisme és repeteix i repeteix. Repetir-ho no vol dir que sigui cert. Una altra cosa és que tinguem pocs aliats. Però recursos els tenim tots: nosaltres.
    Ok Gal Gener 14, 2022 | 10:20
    Van deixar fer els atemptats de Mad. Recordem que els tenien vigilats i. controlats. Movien explosius com si res, quan amb ETA en actiu això era impossible. Només els hi va fallar, potser, el tempus, però els serveix de justificant infinit del rearmament. A BCN igual, si pel moment va caure el govern de Ñ, esperaven una cosa semblant a Cat, però al final l’atemptat va tenir molts menys morts i fou de resolució ràpida, excepte l’agent-confident del CNI desaparegut. ERCal està amb el Gal, segrestats o autosegrestats. I Junts donant copets a l’esquena. Cal movilitzar. Sabem la forma, els passos, a què s’espera?
    OK Gal Gener 14, 2022 | 10:29
    Per salut pròpia i perquè no aturi res, no esperem res de la “justícia” a la UE, com a molt una resposta salomònica. Els jutges europeus són tan de dretes o fatxes com els locals, tan venuts com els d’aquí, però sort que alguns tenen mania a Ñ. La justícia per a rics de la UE no és justícia. Els requisits per la accedir-hi no és justícia. Si ha d’haver-hi mai una justícia a Cat, ja sabem tot el que no fer. Molts motius per fugir de Ñ. Aquí els fatxes de dretes i esquerres obliguen a conèixer la llei, i de propina també a endevinar quina interpretació farà cada jutge dels fets i de la llei, és a dir, res més que una estafa i llibertat per segrestar.
    Narcís Gener 14, 2022 | 10:34
    No pot està millor escrit .. ça com lla, quan aquest estat ha sigut " democràtic " si ni tan sols han respectat ( ja no diguem apreciat o menys estimat ) premisses bàsiques que formen/ conformen les nacions que l' envolten ? PD : no debades sempre serà estat deutor fora mida, sempre serà estat en fallida, sempre serà estat míser, sempre serà estat pidolaire ..en l' endemig, qui presumeixen de patriotes, vivint d' una moma de por, així com ignorants de bona fe de la plebs, deixant-s'hi aixecar la camisa d' allò més per aquells !
    Pere LLimonera i Citronell Gener 14, 2022 | 19:02
    IndePendencieros... inadaptats, de veritat que sou molt pesadets... Bé, ja sabia jo que la puixança de partits d'ultra-dreta separata supremata del Nacional-Catalanismo ("Junts pel 3%", "Esquerra Republicana i de les JONS", els "DesoCUPats" i d'altres encara pitjors.) a Catalunya anava a provocar una reacció de la 'derechona' espanyola. Perquè a diferència de les diferents formacions d'Europa, l'ultra-dreta separata supremata del Nacional-Catalanismo no ve de la perifèria del sistema. L'ultra-dreta separata supremata del Nacional-Catalanismo és el sindicat de la Generalitat. Són els policies de la Guàrdia Pretoriana del Caudillo Separata/policia política Norcoreana/policia religiosa Iraní dels Mossos, el búnquer de part de l'alta burgesia extractora Catalana, el 3%, el vèrtex del funcionariat de la Generalitat + de la "Indústria del catalanisme" i ONGs Pijo-Progres, l'oligarquia supemacista... ... L'ultra-dreta separata supremata del Nacional-Catalanismo no es nodreix dels obrers lumpenitzats, ni de l'aturada de barriada, ni tampoc de la competència per la cobertura social entre autòctons i immigrants; es nodreix i viu dels pijos de la burgesia/l'oligarquia supemacista de bon-vivants Cat (ens cansem de ser rics; anem a jugar als revolucionaris)... L'ultra-dreta separata supremata del Nacional-Catalanismo és el WannaBe-Pseudo-Estat Català autoreferencial, l'autoritarisme i la impunitat del c0lpisme el 2017, el mangoneig, el 3%, BancaCatalana, "Chiringuitos Cat", salaris 120.000 €; la puta i la Ramoneta, el peix al cove... ¿repressió judicial? ¿moral baixa?... ni moral, ni ètica ... ¿Coy , de què parlem?
      JordiP Gener 15, 2022 | 20:02
      Bah, xorrades de caduc desocupat. Una fidel imatge del batibull que l'home aquest té a la neurona, també caducada. A la paperera de la societat.
    Miquel Myers Gener 15, 2022 | 11:03
    La Catalunya actual és el producte dels lleials botiflers, no dels traïdors austracistes ni dels carlins convertits en indepes al nostre temps.També dels governs espanyols, sempre complaents amb Catalunya.

Nou comentari