La ciutadania està, crec que molt justificadament, enfadada per la vaga de transportistes, que ha provocat el desabastiment parcial de moltes prestatgeries de les grans superfícies i que està provocant pèrdues econòmiques i molèsties en la població de considerable valor. Davant l’espectacle, em faig diverses preguntes que m’he plantejat, a mi i a uns altres del meu entorn, i que molta gent no em sap respondre:
-*Quin és el nom del/de la responsable del govern en matèria de transport? Com és possible que s’hagi permès que la vaga dels camioners es prolongui durant setmana i mitja sense haver arribat a una solució des del primer o segon dia? Quina explicació es troba al fet que una part important del conflicte es trobi en què el govern es negui a negociar amb els qui són directament responsables de la vaga, els camioners no adscrits a les grans patronals del transport?
*Em pot algú explicar que el rostre del líder dels vaguistes, un camioner d’Albacete que està encantat de conèixer-se i que fins ara era totalment desconegut, anomenat Manuel Hernández, estigui molt més present en les televisions i mitjans de comunicació en general que el del /de la responsable governamental de regular els transports? Alguna cosa falla en la comunicació governamental, si més no. I, per descomptat, alguna cosa falla en el Ministeri corresponent. El protagonisme no és sinònim d’eficàcia, però la desaparició mediàtica sí que és senyal de fracàs.
*Per a quan una remodelació ministerial adequada a la nova conjuntura que estem vivint? En els últims dies han fallat el Ministeri de Transports, la vicepresidència de Transició Energètica, el Ministeri d’Afers exteriors (ens van mentir escandalosament amb l’affaire del Sàhara, assegurant que s’havia consultat prèviament amb Algèria) i fallen, sempre, les ministres Ione Belarra i Irene Montero, que a saber en què s’ocupen en els seus respectius departaments.
*No està fallant també, de manera estrepitosa, l’oposició, que es limita a criticar alguna cosa que, al meu entendre, és una de les no moltes coses que el president del govern fa bé, que és viatjar a les capitals europees a la recerca de suport davant el presumiblement decisiu Consell Europeu que se celebra des d’aquest dijous fins a, potser, el diumenge?
*-Tenia raó Gabriel Rufián quan va acusar el govern d’estar allunyat dels temes que interessen a la ciutadania, i que ja està bé de moure’s a penes en les qüestions ‘morals’ sense atendre el que de veritat importa, que és el preu de la llum, la gasolina, la carestia…?
*-Tenia raó Pedro Sánchez quan li va respondre al portaveu d’ERC en el Congrés que està ‘engreixant a la ultradreta’ al no reconèixer el molt que fa el Govern?
Totes aquestes preguntes cremen com a carbons encesos en la llengua dels qui les formulem. Penso que el govern de Pedro Sánchez, assetjat des de massa angles, està sabent, almenys, sobreviure. Però sobreviure no és bastant. Ha de saber donar respostes contundents, satisfactòries, creïbles, a les preguntes més amunt formulades. I a moltes altres que l’extensió deguda a aquest comentari no em permetria formular i que consoliden l’ansietat de la gent del carrer.
*La meva última pregunta per a la sessió de control mediàtic al Govern és, per tant: per a quan una remodelació del govern central que atengui les moltes necessitats que ara planteja la societat espanyola i que, al temps, prescindeixi de carteres que ara mateix es revelen com a supèrflues en un món tenallat per la ‘economia i la moral de guerra’ que ens està negant?
Per cert: almenys, una resposta. La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda urbana es diu Raquel Sánchez. I sí, és possible que vostè –vostè, no el meu veí en Tres Cantos, Madrid- la conegui, perquè va ser alcaldessa de Gavà fins fa no gaire temps. I no tothom qui serveix per a alcalde és vàlid com a ministre d’alguna cosa. De Transports, almenys, no.
1 
