La vaga de transportistes té un seguiment molt escàs a Catalunya. Per tant, hi afecta poc de manera directa, però si en danys col·laterals. En alguns mercats ja comença a faltar gènere i en certs sectors, com el carni, hi ha molts productes que no arriben, per exemple si provenen de Galícia. Sense cap certesa sobre quan acabaran les mobilitzacions, les parades d’alguns mercats senten la pressió de no tenir prou gènere o d’haver d’apujar els preus dels seus productes, fins a un 50% en alguns casos extrems, a causa de la caiguda de l’oferta. Per altra banda, els transportistes espanyols continuen demanant al govern de Pedro Sánchez mesures directes per frenar l’augment del preu del combustible. Tot i que per als catalans la situació no està sent tan greu, comença afectar els sectors implicats, és a dir, l’alimentació i el transport de mercaderies.
“La situació és pitjor que la setmana passada, ens falta part del gènere i han apujat els preus”, assegura David Óliver, fruiter del mercat de Sant Ildefons. Per a la seva botiga de fruites i verdures, hi ha hagut alguns productes que no han arribat, ja que provenen de comunitats autònomes on la vaga ha estat molt més seguida per gran part dels transportistes. “Sobretot Andalusia i Galícia són els territoris on la vaga està sent més intensa”, explica Carlos Folchi, director general de l’Associació General d’Autònoms i Pimes Transportistes de Catalunya (AGTC). Unes conclusions que es demostren en els mercats on el producte de proximitat no corre perill, però tot el gènere de la resta de l’Estat escasseja: “No tinc carn gallega per vendre, no me n’ha arribat des de la setmana passada”, lamenta Olga Fabra, carnissera.
Tot i que a Catalunya no arribi aquesta vaga hi arriben les conseqüències. “Només ens trobem amb l’escassetat de productes, però no hi ha indicis de que això vagi a pitjor al territori”, explica Rafael Santisteban, cap de trànsit de l’empresa de transports Translamar. Ell mateix també assegura que les altres comunitats autònomes tenen altres plans: “De moment Galícia, País Basc i Cantàbria estan completament tancats, d’allà no surt cap producte”. Així doncs, no és d’estranyar que el gènere que prové d’aquestes comunitats no arribi al seu destí.
“El seguiment de la vaga a Catalunya ha estat molt desigual des del primer moment”, recorda Folchi. És per aquest motiu, doncs, que no es noten molts canvis en les vendes al consumidor. Tot i això, aquells establiments que depenen del gènere de l’Estat comencen a notar que no els arriben les mercaderies i si n’arriben són molt escasses. “Pebrots tomàquets i altres aliments que venen d’Andalusia no han arribat”, descriu Óliver. Segons el director general de l’AGTC, aquí no hi ha tants transportistes que facin viatges internacionals i, per tant ,”potser no els surt a compte fer vaga”, explica. I és que Catalunya té molt més transportistes de proximitat o de trajectes curts, que “tot i que pateixen”, tal com assegura Folchi, no tenen tants problemes.
La diferència de sensacions al carrer és abismal. Per una banda, els mercaders que compren productes de proximitat asseguren que “no noten els efectes de la vaga”, com diu Maria Victòria, peixatera del mercat de Sant Ildefons. Per a ella, la situació no està sent cap barbaritat i explicar que “només hi ha lleugeres pujades de preu, però res massa alt”. També afirmen el mateix, les carnisseres de la polleria Baix Penedès, que diuen que “no estan vivint cap manca d’aliments”. La situació canvia quan ens traslladem a aquells venedors que tenen gènere de fora de Catalunya. Fabra assegura que “estan preocupats“, ja que gran part de la seva carn és gallega i tal com ella descriu “ha hagut de buscar alternatives a aquesta carn”.
El govern espanyol no canvia de posició
El govern espanyol és l’únic que pot frenar aquesta situació que cada vegada afecta a més comunitats autònomes. Fa uns dies, la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez anunciava que s’obriria una línia d’ajudes directes a empreses de transports per valor de 500 milions d’euros. “És una mesura que desglossada, podria proporcionar només uns 1.200 euros per alguns conductors“, explica el secretari general de l’AGTC. En aquest sentit, els sindicats recorden que aquesta mesura és insuficient i, de fet, “l’hem rebutjat”, confirma Folchi.
Des que va començar a pujar el preu de la gasolina, els transportistes han demanat unes condicions més justes per aquelles persones que treballen movent mercaderies per carretera. De fet, gran part de les afectacions són a autònoms que veuen difícil la seva supervivència si no es regula o s’abaixa el preu del combustible: “Necessitem mesures excepcionals, perquè ens enfrontem a una situació complicada”, assegura el secretari general de l’Associació General d’Autònoms i Pimes Transportistes de Catalunya (AGTC).
Per frenar l’escalada de la vaga, l’Estat ha decidit reunir-se amb els transportistes per trobar-hi una solució. En aquesta reunió es posaran totes les propostes sobre la taula, entre elles la implementació d’un preu màxim del combustible, ajudes directes als més perjudicats dels sectors i una reducció immediata de la fiscalitat dels carburants, és a dir, l’eliminació de l’IVA. “És molt complicat arribar a un acord perquè es tracta d’una lluita d’egos entre el ministeri i la patronal i els que surten perdent són els transportistes”, conclou Rafael Santisteban, responsable de logística a l’empresa Translamar.