Els que menys se n’alegren que ja faci 10 anys que ETA ha deixat les armes són els que defensen la unitat d’Espanya a qualsevol preu. I aquest hauria de ser el discurs que adoptessin els partits independentistes catalans aquests dies, en comptes de comprar l’agenda socialista de la rendició i aplaudir que Otegi s’hagi convertit en mossèn Junqueras, com es pot comprovar a l’entrevista que li va fer Laura Rosel ahir a Catalunya Ràdio, parlant de retratar l’Estat davant de qui sap qui, com si ens hagués de venir a salvar en Superman.

El que ens recorden els 10 anys que fa que ETA no mata és que allò de en ausencia de violencia se puede hablar de todo era una mentida com una casa de pagès, i pitjor encara, que era al contrari. Perquè quan hi havia violència al País Basc, tots els governs van seure a negociar amb els terroristes. Tots. I com que la qüestió territorial és l’única a Espanya que sempre s’ha rebutjat sotmetre al veredicte de les urnes, i això és molt difícil de sostenir per un Estat democràtic, aquests mateixos governs que han pactat amb els terroristes també han utilitzat la por i el dolor que generaven per recentralitzar competències sense haver de justificar-ho, siguin reals o ficticis, com estan fent acusant els CDR de terrorisme i els líders independentistes de sedició.

Ho va fer el govern de la Transició, que cal recordar que lluny de ser admirable va causar gairebé 600 morts (coneguts). Ho va fer el govern de Felipe González amb els GAL (i encara fa només uns dies –uns dies- Rafael Vera, secretari d’Estat de Seguretat aleshores, ha reconegut -i justificat- el terrorisme d’Estat i pràcticament cap mitjà espanyol se n’ha fet ressò). Ho va fer posteriorment José María Aznar, utilitzant aquesta crisi de l’executiu de González per legitimarse en bastió antiterrorista per la via del reforç de la persecució policial i un discurs que vinculava la lluita contra ETA amb la unitat d’Espanya gràcies, entre d’altres al pacte amb els Estats Units a canvi del suport a la guerra d’Iraq i al Pacte Antiterrorista amb el PSOE.

Ho va fer després José Luis Rodríguez Zapatero arribant al poder gràcies a una nova crisi de l’executiu anterior, com va passar amb Aznar, per un atemptat que havia vinculat a ETA, i després aprofitant-se de la llei de partits que va pactar amb el PP. Ho va fer novament Mariano Rajoy donant una volta més de cargol a les intervencions policials i a la legislació, amb l’aprovació de la presó permanent revisable pactada amb Pedro Sánchez. I ara mateix ho està fent l’executiu socialista no reconeixent els GAL i mirant cap a una altra banda quan la policia, la judicatura i els partits que li fan la feina bruta volen ressuscitar la idea de violència amb la persecució dels CDR, quelcom que no se’ls hauria passat pel cap fer enmig d’un procés de negociació amb ETA (com pretenen que ho és la taula de diàleg) que sí que era una banda terrorista real.

Espanya ha fet gasolina dels morts d’ETA, i quan aquesta se’ls ha acabat, han buscat un combustible equivalent. Primer deien que estaria molt bé que Batasuna concorrés a eleccions complint la llei de partits, i quan l’1 d’octubre de 2017 va posar l’Estat contra les cordes, retratant qui era el violent i qui era el pacífic, aquesta tesi va saltar pels aires. Ja no només calia no ser violent, calia demanar perdó. Quan es demanava perdó, calia dir que el que s’havia fet no hauria d’haver passat mai. Quan es perseguia judicialment la dissidència calia mostrar-s’hi d’acord. Quan es concorria a eleccions europees calia tornar a Espanya a jurar la Constitució.

Però els líders independentistes, en comptes de plantar cara al discurs d’un Estat que se sosté per la via de la por i de la violència, s’alinien amb Otegi i el PSOE, que ara són dos dels grans bastions de la unitat d’Espanya, en la utilització d’aquesta por i d’aquesta violència. Només cal escoltar Jordi Cuixart parlant d’enviar els nostres fills al front, entregant la nostra única arma que és no cedir a l’amenaça de la violència. I uns líders que desarmen el seu poble davant de qui no abandona mai les armes són antilíders que no es mereixen qui porta anys manifestant-se, pagant fiances, i en definitiva donant la cara per ells.

Comentaris

    Ricard Octubre 20, 2021 | 20:48
    Sí.
    LLunyDeCat Octubre 20, 2021 | 20:55
    Fantàstic article. Va de bracet amb el d'ahir d'en Partal (https://www.vilaweb.cat/noticies/preocupacions-compartides-ni-som-tan-rars-ni-som-tan-desgraciats/) on cita entre altres l'historiador francès Emmanuel Todd (l'únic al Món que va preveure la caiguda de l'URSS) que acaba de publicar un llibre on hi diu "El nombre de cretins diplomats no para de créixer". I en Partal afegeix: "Els dirigents d’avui, molt més exageradament que mai, poden ser perfectament una nul·litat intel·lectual i com més nuls són més se’n destaca la pulsió partidista i l’obsessió per matar l’altre –una actitud, en definitiva, típica de qui té por que un qualsevol li puga fer ombra." La majoria de líders i dirigents dels partits independentistes són cretins profunds i això els fa encara més perillosos per als Catalans.
    Porcs traïdors Octubre 20, 2021 | 21:10
    De l'íders independentistes només en tenen el nom.
    Luisnomeacuerdo Octubre 20, 2021 | 23:19
    Tu bajeza moral solo es comprensible desde la ignorancia que supuras por tus pupas de fanatizada fascista independentista. Simplemente das asco.
      otravez Octubre 21, 2021 | 19:29
      respira
    Doctor Strangelove Octubre 21, 2021 | 07:39
    I els indepres que feu, buscar enemics com el PP o VOX. Voleu que manin per continuar enredant als dèbils mentals! Sou tots igual, uns indecents! Doc.
    Abstencionista. Octubre 21, 2021 | 08:18
    Segur. Només el nom. I encara hi ha ciutadans babaus que van a votar.
    Regal Octubre 21, 2021 | 09:51
    Ñ ha parit ETA i el GAL. I poc abans el feixisme i militars colpistes i criminals. També ha parit molts milions encantats d’això i de tota mena de genocidis.
    No et llegeixes bé les teves pròpies fonts, Pilarica? Octubre 21, 2021 | 11:21
    Al parlar dels 600 morts de la transició enllaces un article del diari "Público". Les xifres que dóna aquest article són: 591 morts per violència política de les quals 344 corresponen a ETA, 51 al GRAPO, 188 a violència institucional. Cal dir que les xifres que dóna l'article no encaixen bé si agafes la calculadora i que sembla que falten morts. El que queda clar és que el terrorisme d'ETA i GRAPO va ocasionar un mínim de 395 morts directes. Pensa que els GAL són conseqüència directa de l'actuació d'ETA i no a l'inrevés. Què estàs defensant, nena?.
    Me lo has puesto a huevo Octubre 21, 2021 | 11:46
    70 años después el nacional-independentismo catalán todavía necesita a Companys, del que los indepes hacen gasolina día sí día también.
    Narcís Octubre 21, 2021 | 14:29
    Sempre han de parlar de terrorisme per justificar el primitivament sanguinari qui només cerca desempallegar-se d' aquest estat baliga-balaga, fals, farsant, espoliador i tirà ! PD : l' arbitrarietat .. la prevaricació i el llibertinatge polític i judicial d'aquest estat clama al cel .. quan l' aturarem ?

Nou comentari