ERC i Junts estan definint aquests dies el que serà el seu posicionament de partida per començar el nou curs polític. Es impossible de preveure com acabarà, però sí que se sap com comença. I s’escenificarà en el debat de política general que se celebra l’última setmana de setembre, on es veurà fins a quin punt estan enfrontats els dos partits d’un govern dit independentista.
De moment, se sap que el president de la Generalitat, contràriament al que va fer l’any passat –en el primer Onze de Setembre del seu mandat– no assistirà a la manifestació de la Diada organitzada per l’ANC. Pere Aragonès no només s’abstindrà de participar-hi –com va fer Artur Mas mentre era president al·legant raons institucionals–, sinó que l’ha criticat. Segons fonts de Presidència, considera que va contra les institucions catalanes i contra els partits en lloc de collar l’Estat. L’anunci d’ERC que altres dirigents de la formació del president sí que participaran en la marxa és, com a mínim, desconcertant.
Mentre Aragonès marca distàncies amb el carrer, la secretària general dels republicans, des de l’exili de Ginebra, adverteix que la taula de diàleg serà inútil durant el 2023 perquè no espera que el govern espanyol mogui fitxa en any electoral. Donar per perduda fins al 2024 la gran aposta d’ERC com a camí cap a la independència convida definitivament el govern de Pedro Sánchez a prendre’s a broma la taula de diàleg. Però, paradoxalment, Marta Rovira remata el missatge demanant a la Moncloa que, ja que el 2023 serà inhàbil, s’afanyi per tenir resultats en la suposada negociació en el que queda de 2022.
Mentrestant, Junts –a banda d’intentar sobreviure al cas Borràs– ha decidit que, de moment, no prendrà cap iniciativa per trencar el Govern. Bàsicament perquè tenen clar que Aragonès no convocaria eleccions, sinó que buscaria pactes de geometria variable amb els comuns i el PSC. Els de Jordi Turull i Laura Borràs han decidit atrinxerar-se i reclamar en bucle el compliment del pacte de govern a ERC, amb punts que els republicans no estan en condicions de complir, com ara aconseguir que a la taula de diàleg es parli d’amnistia i autodeterminació.
L’essència d’aquesta situació és que els dos partits del Govern s’han assegut a esperar què fa algú altre. ERC pretén que sigui el govern espanyol el que faci fracassar la taula de diàleg. I Junts vol que, en tot cas, siguin els republicans els que els expulsin de l’executiu de la Generalitat, directament o indirectament. Que sigui l’altre qui faci impossible un i altre projecte perquè, creuen, això perjudicarà l’altre. El diagnòstic és, probablement, equivocat. Però aquest que siguin ells, que sigui ‘un altre’ qui faci fracassar la taula de diàleg i/o el govern del 52%, és a tot el que aspiren ERC i Junts un cop s’han quedat sense idees cinc anys després de l’1-O.
15
