Pocs eslògans han fet tanta fortuna en una campanya electoral com aquest del PSC el 2008 per a les eleccions espanyoles. Carme Chacón va obtenir 25 diputats a Catalunya, claus per combatre l’alta mobilització de la dreta i per mantenir el PSOE a la Moncloa. Ara, l’Estat, els poders mediàtics, i hi ha sospites que també judicials, han retocat l’eslògan per atraure el vot espanyolista adormit o en mans del PP i Cs per fer un ‘si tu no hi vas, l’independentisme es queda’, amb un home que ha deixat penjada la més alta responsabilitat en la gestió sanitària de la pandèmia a Espanya per reconquerir la terra d’infidels, emulant una mena de Felip V del segle XXI. Salvador Illa compta amb el suport de l’extrema dreta i de la dreta extrema de VOX, Cs i PP per a aquesta missió, un suport que acabarà de matar tant la S com la C de les seves sigles.
Al bloc unionista les cartes estan sobre la taula. Ara cal que l’independentisme també les posi i doni garanties a la seva base social que no entregaran les institucions de Catalunya a un bloc que cremarà i atemorirà tota una generació de catalans amb repressió a tots els nivells. Aquests tres anys d’ençà de l’1-O la repressió ha estat un veritable fre a l’avenç nacional, sí, però també ho han estat les disputes partidistes, les lluites d’egos i la manca de voluntat de traçar un camí conjunt. La repressió forma part de l’embat mentre Catalunya formi part d’un Estat autoritari i mentre no hi hagi urnes vinculants que situïn el conflicte polític en el tauler de joc democràtic. Però l’embat s’afronta només amb unitat sense fissures i amb un full de ruta realista i honest, però alhora valent i contundent.
La divisió pública i notòria en el bloc independentista pot tenir efectes desmobilitzadors devastadors, i aleshores no es podrà culpar la pandèmia d’una victòria unionista. Haurà estat negligència política. Queden dues setmanes perquè JxCAT, ERC, la CUP i tots els partits que apostin per la independència enviïn un missatge clar als electors que tots els vots sumen per preservar les institucions catalanes i reprendre el fil que va començar el carrer l’1-0. Amb el format i els tempos que siguin, però amb un itinerari real. ‘Si tu no hi vas, ells –PSC, VOX, Cs i PP- guanyen’.