Fa de mal dir com s’acabarà la negociació entre la CUP i el conseller Jaume Giró, perquè les assemblees encara s’han de pronunciar. Però és cada vegada més evident que uns i altres –ERC també, evidentment– volen trobar la manera de pactar. D’arribar a un acord que eviti l’esmena a la totalitat dels cupaires i la ruptura de la unitat estratègica –encara que sigui una unitat de mínims– del 52% independentista sortit de les urnes del 14-F.
El PSC i els comuns –especialment els socialistes– estan molt interessats a trencar aquest discurs, que és tot el contrari del que els interessa. El que volen és un vincle amb una part de l’independentisme que no arribi a la majoria absoluta per tenir-lo lligat al que es fa al Congrés –pressupostos catalans amb els mateixos vots que els pressupostos espanyols– i desvinculat de la resta de l’independentisme. Ara, l’objectiu és deixar fora la CUP, tot i que el projecte global inclou també l’exclusió de Junts.
La distància ideològica entre la CUP i la resta del Govern, sobretot amb perfils com el de Jaume Giró –provinent de les altes finances, malgrat que ell reivindica una variant social del capitalisme–, és utilitzada per insistir en la no-viabilitat d’aquest pacte per als comptes del 2022. Com si no hi hagués distància ideològica entre ERC i el PSC, que tenen un projecte de país oposat. Contra el pacte amb la CUP per als pressupostos, s’invoca la centralitat. I qui ho fa perd de vista que, ara mateix, la centralitat és el 52%.
